Versió per a imprimir
Olga Elizabeth Moreno-Fleitas
Estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
La evaluación de la investigación: retos y oportunidades para el sistema universitario español. [Curso de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, 6-8 julio 2022]. Dir., Jaume Blasco. Santander: UIMP, 2022. Disponible a: <http://www.uimp.es/agenda-link.html?id_actividad=655l&anyaca=2022-23>. [Consulta: 14/11/2022].
Del 6 al 8 del passat juliol es va celebrar al Palacio de la Magdalena (Santander) el curs denominat «La evaluación de la investigación: retos y oportunidades para el sistema universitario español» organitzat per la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), en el marc dels Cursos de Verano 2022, que es realitzava per primer cop després de les restriccions de la pandèmia i en per celebrar el 90 aniversari de creació de la UIMP.
El curs va ser organitzat pel Ministerio de Universidades i sota la direcció de l’assessor del seu Gabinet, Jaume Blasco Juliá i va comptar amb la participació d’importants figures de l’àrea.
L’objectiu central va ser presentar, davant dels principals actors del sector i interessats, la iniciativa de la Comissió Europea per a la reforma de l’avaluació de la recerca en l’àmbit europeu i, a partir d’això, reflexionar i debatre amb els assistents sobre els diversos aspectes que envolten la temàtica, tals com la forma com s’avalua el personal docent investigador a Espanya, les dificultats que travessen els investigadors joves per ingressar en un sistema nacional rigorós, els inconvenients que es generen a les institucions quan intenten establir canvis en el sistema d’avaluació d’investigadors, els models d’avaluació més recents implantats amb èxit a universitats europees i les oportunitats d’aprendre de l’experiència estrangera per millorar el sistema universitari i de recerca espanyol, entre d’altres. D’aquesta manera, poder establir un nord al qual apuntar per al desenvolupament de l’avaluació a Espanya en concordança amb els processos internacionals que estan sent impulsats actualment.
L’obertura de la trobada fou a càrrec del rector de la UIMP, Carlos Andradas, el ministre d’Universidades, Joan Subirats, i Jaume Blasco. En aquell primer dia, denominat La evaluación de la investigación en transición, el ministre Subirats va indicar que existeixen limitacions en l’àmbit de l’avaluació a Espanya, especialment d’acord amb la validesa dels processos i criteris aplicats. Va explicar que el sistema actual és performatiu: genera el problema que l’investigador tendeix a treballar sota l’objectiu de complir amb els indicadors d’avaluació, causant «una desconnexió entre el sistema públic de producció de coneixement i les necessitats socials». Va destacar que hauria de ser més abraçador, enfocant-se a contribuir en la resolució de problemes de caràcter col·lectiu. D’aquesta forma, va obrir el debat que marcaria un dels punts centrals del curs.
D’altra banda, va indicar que, malgrat les incerteses sobre l’aplicació d’un nou model al país, existeixen accions que busquen incorporar elements de reforma amb base en les crítiques, tals com el Proyecto de Ley Orgánica del Sistema Universitario (LOSU), on per primer cop s’incorpora la interdisciplinarietat i la multidisciplinarietat com a mèrits a considerar-se en l’avaluació de l’activitat dels recursos humans de docència i recerca.
La primera activitat d’aquest curs d’estiu va ser una videoconferència a càrrec de James Wilsdon, director del Research on Research Institute (RoRI) (University of Sheffield) sobre l’avaluació de la recerca en transició, amb la qual es va obrir el panorama cap als problemes, les oportunitats i els reptes que s’han de considerar en aquest procés. Entre els problemes més importants, va indicar l’enfocament basat exclusivament en mètriques que premia la producció per la quantitat per sobre de la qualitat.
Posteriorment, Kostas Glinos, director de la Unitat de Ciència Oberta (Comissió Europea), va dur a terme la conferència sobre la reforma de l’avaluació de la recerca a la Unió Europea i la presentació de la iniciativa Towards a reform of the research assessment system que s’emmarca en una de les accions més robustes del Pla d’Acció del Nou Espai Europeu de Recerca. Aquesta iniciativa s’orienta a canviar les tendències d’avaluació basades en la mètrica a través de la valoració de la col·laboració i el contingut de la recerca, cosa que s’aconseguirà mitjançant la incorporació de valoracions qualitatives com a complement a les quantitatives. Això donarà pas al fet que la comunitat de recerca tingui l’oportunitat de deixar de banda la influència d’entitats comercials sobre la recerca realitzada amb fons públics per treballar de forma més lliure.
Glinos va descriure diversos aspectes de les conclusions del Consell de la Unió Europea, com ara la necessitat que el procés de transformació abasti l’avaluació d’investigadors individuals, d’equips de recerca, organitzacions, instituts d’ensenyament superior, infraestructures, etc.; la necessitat que investigadors en diverses etapes de les seves carreres exerceixin un paper actiu en aquesta transformació; la consideració de la diversitat de contextos nacionals i disciplinaris, entre d’altres. Va tancar indicant la importància que les autoritats encarregades assegurin que la legislació no interfereixi amb la implementació de la reforma.
A la següent ponència, sobre «Implicaciones de la reforma en los sistemas de evaluación de la investigación en Europa» a càrrec de Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació (UOC) i membre de l’equip d’Open Science de l’European University Association (EUA); Marcin Palys, professor de Química, exrector de la Universitat de Varsòvia, membre de la junta de la EUA i membre de la Junta de l’Observatori Magna Charta; i Leonie Van Drooge, gestora de projectes al Centre for Science and Technology Studies (CWTS) de la Universitat de Leiden, els ponents van tenir l’oportunitat de comentar les seves experiències en la implementació dels principis de la Declaració de San Francisco sobre avaluació de la recerca (DORA) a les seves institucions i els obstacles referents als costums de publicació i avaluació implantades en investigadors experimentats.
També van indicar els punts inicials que van cridar l’atenció per a la revisió del model antic (tals com les crisis dels investigadors joves), que van derivar, per exemple, en la creació del model actual d’avaluació utilitzat a la Universitat de Leiden i com això va influir positivament en el desenvolupament dels investigadors de la institució.
Van assenyalar la importància del rol que compleixen les agències de finançament i acreditació en aquests processos, l’eficàcia de fer adaptacions segons les necessitats de cada país o institució en el moment d’avaluar i la transcendència que això té en la flexibilitat dels models més nous d’avaluació.
Aquestes reflexions van ser també part del punt central del segon dia, denominat La evaluación de la investigación en España, que va obrir amb les «Reflexiones críticas sobre la evaluación de la investigación en el sistema universitario español», a càrrec de María Senena Corbalán, catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular, vicerectora de Recerca de la Universidad de Murcia i representant de la CRUE Universidades Españolas; Pablo Valdivia, catedràtic de Cultura i Literatura Europees (Universitat de Groningen), i Carolina Cañibano, científica titular d’Economia de la Ciència i la Innovació a INGENIO (CSIC-Universitat Politècnica de València) i membre de la Delegació a Brussel·les del CSIC.
Entre les reflexions més puntals, es van mencionar els processos d’acreditació, on la implicació de tots els actors de l’àmbit universitari en aquestes activitats és un desafiament, donat que el sistema d’avaluació actual d’Espanya, a més d’estar centrat en la mètrica, «és jeràrquic i basat en la desconfiança cap a l’investigador» i això té efectes transversals a totes les àrees i nivells de carreres. Per això, destaquen la importància d’implementar sistemes que admetin l’adopció de currículums narratius, com succeeix als Països Baixos, per donar oportunitat als investigadors d’explicar des de la seva pròpia perspectiva la importància i l’aportació de la seva feina.
Van assenyalar, a més, els reptes existents en altres models d’avaluació més recents, especialment en àrees d’Humanitats, on la redistribució de riqueses i excedents serveixen per donar suport a programes o carreres deficitàries o en risc d’extinció.
A les converses, «Oportunidades de mejora para la evaluación de la investigación en el sistema universitario español», a càrrec de Sebastián Chávez de Diego, director de la Dirección de Evaluación y Acreditación de l’Agencia Andaluza del Conocimiento; Elena Domínguez, coordinadora institucional de l’Oficina del CSIC a Brussel·les; i Ismael Ràfols, investigador del CWTS de la Universitat de Leiden; «El papel de las agencias financiadoras en el debate sobre la reforma de la evaluación de la investigación», a càrrec de Domènec Espriu, director de l’Agencia Estatal de Investigación; Lidia Borrell-Damián, secretària general de Science Europe; i Ignasi López Verdaguer, director del Departament de Ciència de la Fundació «La Caixa»; i «El futuro de la evaluación de la investigación desde la perspectiva de ANECA» a càrrec de Mercedes Siles, directora de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), es van mencionar aspectes com la importància d’aplicar canvis en l’acreditació, passant de l’acreditació individual del professorat a l’acreditació de sistemes i grups. En aquest sentit, van adduir que l’eliminació de la individualitat suposa un repte important al país.
D’altra banda, van exposar que una tasca inicial pendent de realitzar és la identificació de les barreres legals per a la implementació de millores en el sistema d’avaluació espanyol, així com generar un canvi de governança, on es permeti que les universitats també puguin acreditar-se per departaments universitaris o de facultat i tinguin autonomia suficient per gestionar per si mateixes la contractació de docents i la promoció dels professionals, sense necessitat d’acreditació prèvia. Fent que l’acreditació individual sigui un mèrit més enllà d’una obligació. Tot aquest canvi gradual s’ha de produir de la mà d’una ciència oberta i participativa.
El darrer dia, enfocat en els Nuevos retos de la evaluación de la investigación, es va obrir amb les conferències «Más allá de las citas: colaboraciones, temas y carreras académicas» a càrrec de Roger Guimerà, doctor en Enginyeria Química, expert en xarxes i sistemes complexos, investigador ICREA de la Universitat Rovira i Virgili, i codirector del SEESLAB Science and Engineering of Emerging Systems; i «El reto de la evaluación del impacto social» a càrrec de Leonie Van Drooge. En aquesta etapa final, van departir sobre la importància de considerar els reptes de la transdisciplinarietat en la recerca, així com la influència de la col·laboració entre investigadors, les tendències i mecanismes existents que deixen entreveure que les revistes de més alt impacte tenen més col·laboracions repetides entre grups amb experiència i menys amb grups joves. Aquests problemes afecten negativament en l’avaluació d’investigadors joves i augmenta les possibilitats en grups d’investigadors amb major experiència. Aquests són criteris per considerar en el moment de construir nous models d’avaluació per a la reforma al país.
Van Drooge va explicar el funcionament del format d’avaluació de la Universitat de Leiden i la importància que els investigadors es comprometin a treballar amb i per a la societat, així com la necessitat de confiar en l’investigador en el moment d’establir criteris d’avaluació i durant l’avaluació de les seves dades. La mateixa autora va parlar sobre la rellevància de diferenciar en les avaluacions entre el normal impact i l’extraordinary impact, donat que això ajudaria a definir si la direcció de la recerca va cap a la societat o cap a altres objectius.
L’acte de cloenda del curs va ser la «Conversación de conclusión: la universidad española ante la reforma de la investigación», que va consistir en un debat obert, en el qual les principals autoritats que van assistir van poder donar el seu punt de vista i aclarir diverses qüestions sobre les conferències anteriors. També va servir com a punt de trobada per iniciar diàlegs necessaris sobre la temàtica del curs, que en un futur derivin en trobades formals per a la implementació més àgil de la reforma al país.
Les impressions finals apunten que si bé el canvi serà lent i laboriós, existeix la predisposició necessària per aprofitar la finestra oberta a aquestes noves possibilitats, que amb el suport de les autoritats facilitarà la transformació de l’avaluació de la recerca.
Es va acomiadar el curs amb un acord d’organitzar en els següents mesos noves reunions per contribuir en la implementació de la iniciativa europea, mencionant la importància de dur a terme més debats d’aquest tipus, on investigadors, interessats i figures importants de l’àrea puguin reunir-se amb les autoritats encarregades en un diàleg col·laboratiu que permeti estimular els processos per a la construcció de coalicions nacionals i internacionals amb l’objectiu d’una millora paral·lela dels sistemes de recerca i avaluació.
© Imatge inicial d’Eugen Visan a Pixabay.
