Afegeix un nou comentari

Tot sembla indicar que l'informe elaborat per l'Observatori de la Lectura i el Llibre del Ministeri de Cultura forma part d'una sèrie més extensa, que s'anirà publicant periòdicament, dedicada a l'anàlisi del llibre digital a Espanya.

Pot sorprendre que el primer document que sorgeix d'aquesta sèrie estigui en la seva totalitat dedicat als dispositius de lectura o e-readers. La realitat, però, és que un cop superada la confusió terminològica sobre el que es denomina llibre electrònic (referència a un contingut digital), l'evolució i el mercat de llibres digitals està íntimament vinculat a la del mercat dels dispositius de lectura.

Tal és el cas dels Estats Units, el major mercat de llibres digitals del món, dominat per tres grans companyies (Amazon, Barnes & Noble i Apple) que tenen en comú l'haver comercialitzat dispositius d'alta qualitat (Kindle, Nook i iPad/iPhone) associats a importants llibreries digitals de continguts, tant gratuïts com comercialitzables.

Contrasta aquesta situació amb la de la majoria de països d'Europa i Espanya en particular, amb mercats no tan evolucionats, en els quals no trobem generalment models similars, però en els quals es preveu un proper creixement de la indústria del llibre electrònic. Les dades disponibles indiquen quotes de creixement, tant en la disponibilitat de títols de llibres en format digital com en les vendes de dispositius lectors. Es dóna per sabut també que estem davant d'un escenari menys madur que el que té els Estats Units. Cal pensar si el creixement esperat es realitzarà a compte de la incorporació de les companyies abans esmentades als corresponents mercats.

Entre els dispositius de lectura destaquen els anomenats e-readers, centrats en la implementació de tecnologies de tinta electrònica i que busquen principalment que l'experiència lectora sigui similar a la de la lectura en paper. Segons dades proporcionades per Zonaebook [1] estarien disponibles al mercat espanyol més de 70 models de diferents marques, dels quals destacaria, tant en el mercat internacional com per la seva quota de penetració, el Kindle d'Amazon.

Podríem considerar que, des de la seva aparició l'any 2007, Kindle ha marcat la pauta pel que fa a comercialització de llibres electrònics. Va representar un punt i a part la disponibilitat d'un dispositiu associat a un important paquet de continguts. La simplicitat en el seu ús i en la càrrega de continguts va marcar el model de negoci a seguir per molts, així com un canvi important en la cadena de valor del llibre.

En aquest escenari, Apple va llançar l'any passat el seu tablet IPADE. Considerat inicialment com una evolució dels lectors de llibres electrònics, estem possiblement davant el naixement d'una nova generació de dispositius, que uneixen a la mobilitat la multifunció, renunciant en part a la comoditat de lectura en els e-readers. No estaríem a curt termini parlant de la substitució d'uns dispositius per altres, sinó a una certa convivència en què cada un podria treure profit dels seus diferents usos.

Cal destacar especialment l'estratègia de Google, amb la posada en funcionament de la seva plataforma eBookstore [2]. Basat en el model de la lectura en el núvol, on els llibres no es descarreguen al dispositiu, l'estratègia se centra en aquest cas a buscar un sistema multiplataforma, en què bàsicament qualsevol dispositiu proveït d'un navegador web és capaç d'accedir als llibres gratuïts o comprats.

La penetració dels lectors mòbils a Espanya segueix un creixement destacable. Això comporta que el sector editorial espanyol estigui virant la seva estratègia de comercialització de llibres digitals des de la lectura a l'ordinador personal a aquesta nova generació de dispositius dedicats.

L'informe finalitza amb una anàlisi de les principals barreres que es poden considerar en la incorporació dels dispositius portàtils en els hàbits dels lectors. Entre ells destaquen per una banda les incompatibilitats entre els diferents formats d'edició de llibres electrònics, panorama en què sembla que sortirà guanyador el format ePub [3], del qual es acabada d'anunciar una nova versió amb importants actualitzacions. De l'altra, la incorporació en els llibres digitals de sistemes Digital Rights Management (DRM) -protecció anticòpia. Les dificultats de compra i ús de llibres associats a la incorporació dels DRM es perceben cada vegada més com una de les barreres a superar per facilitar l'avanç i ús generalitzat del llibre digital.

Malgrat l'aparició de plataformes de subscripció i compra a llibres digitals a finals dels noranta i principis del mil·lenni (NetLibrary, Safari Tech Books Online, Todoebook, etc ...) i la seva incorporació als catàlegs de les biblioteques, paradoxalment a dia d' avui són aquestes les que en aquest moment reben més dificultats per incorporar els nous llibres digitals als seus serveis i col·leccions. Tot just l'any passat es començava a facilitar als lectors la possibilitat de poder prestar-se els llibres comprats entre ells (amb restriccions) i hem començat l'any amb no poques polèmiques sobre les limitacions que imposen algunes editorials als préstecs de llibres digitals a les biblioteques. Esperem que algunes de les recents iniciatives en el desenvolupament de plataformes de suport a la gestió dels préstecs d'aquests llibres puguin normalitzar la seva disponibilitat i ús.

[1] http://zonaebook.com/todos_los_ereaders

[2] Possiblement disponible a Espanya aquest mateix any.

[3] http://idpf.org/epub