La irrupció del ChatGPT: la professió bibliotecària a l’era de la intel·ligència artificial

Enviat per Jorge Franganillo el Dc, 22/03/2023 - 10:04

Jorge Franganillo
Professor d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

L’embat que està provocant la intel·ligència artificial és comparable a l'arribada d'Internet, que va revolucionar l’accés a la informació i, en conseqüència, la tasca dels treballadors del coneixement. Avui, els models de llenguatge, com ara GPT, LaMDA o LLaMA, augmenten la capacitat de les màquines per entendre el llenguatge natural i per interactuar amb els humans. I és així com aquest nou assoliment tecnològic torna a transformar, no només la manera com les persones accedeixen a la informació, sinó també com els professionals de la informació fan la seva feina.

Avançant cap a un entorn de llibres digitals plenament accessibles

Enviat per Mireia Pérez Cervera el Dc, 15/03/2023 - 10:21

Mireia Pérez Cervera
Directora de Desenvolupament de Biblioteca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Accessible e-books resource guide (2023). [Toronto]: Humber. 32 p. Precedeix el títol: Making Accessible Books. Disponible a: <https://makingaccessiblebooks.ca/modules/04/transcript/English/EBook_Guide_Final_2022.pdf >. [Consulta: 06/03/2023].

El concepte d’accessibilitat, entesa com el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques, troba el seu àmbit d’aplicació també en l’entorn del llibre digital. La implementació de funcionalitats, tecnologies i desenvolupaments que permetin la millora de la lectura en format digital a les diverses capacitats tècniques, físiques o psíquiques dels lectors és un repte que cal superar per garantir la plena accessibilitat dels llibres i la millora de la satisfacció del conjunt d’usuaris de les biblioteques.

Obres òrfenes, en punt mort

Enviat per Ariadna Matas C... el Dc, 08/03/2023 - 10:03

Ariadna Matas Casadevall
Fundació Europeana 
Twitter: @ariamatas o @EuropeanaIPR

McGuinn, Jennifer; Sproģe, Jūlija; Omersa, Ela; Borrett, Camille; Borghi, Maurizio; Guibault, Lucie (2021). Study on the application of the Orphan Works Directive (2012/28/EU): final report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 203 p. ISBN 978-92-76-34244-1. Disponible a: <https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/report-application-orphan-works-directive>. [Consulta: 05/03/2022]. 

1. L’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes

Fa anys que biblioteques, arxius i museus s’enfronten a grans dificultats per gestionar drets de propietat intel·lectual en col·leccions i fons patrimonials. La Unió Europea, entenent que el «forat negre del segle XX» representa una pèrdua cultural massa important per a Europa, va adoptar mesures que havien de simplificar la gestió dels drets de propietat intel·lectual per facilitar la difusió en línia d’aquest patrimoni.

La biblioteca acadèmica: un pont per a una ciència ciutadana efectiva

Enviat per Beatriz Tejada ... el Dc, 01/03/2023 - 18:59

Beatriz Tejada Carrasco
Subdirectora de la Biblioteca de la UNED
Universidad Nacional de Educación a Distancia

Ruttenberg, Judy; Taylor, Shawna; Vandegrift, Micah; Hudson Vitale, Cynthia (2022). Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship. Washington, DC: Association of Research Libraries. 21 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.asirjune2022>. [Consulta: 27/02/2023].

En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.

Anàlisi de l’ús d’identificadors persistents per a organitzacions a Alemanya

Enviat per Paloma Marín-Arraiza el Dc, 22/02/2023 - 15:25

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Manager
Global Consortia

Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organisations-IDs in Deutschland – Ergebnisse einer Bestandsaufnahme im Jahr 2020». Bibliothek Forschung und Praxis, Nr. 46, 191-215. Disponible a: <https://doi.org/10.1515/bfp-2021-0089>. [Consulta: 30/01/2023]. 
(Article original en alemany)

Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organization IDs in Germany – Results of an assessment of the status quo in 2020». Data science journal, vol. 21, no. 1, p. 19. Disponible a: «http://doi.org/10.5334/dsj-2022-019>.
(Article original traduït a l’anglès)

Com s'origina l'article?
Aquest article és un dels resultats del treball desenvolupat en el quart paquet de treball del projecte ORCID DE 2 - Consolidació de la Infraestructura d'informació de ORCID a Alemanya.
El projecte ORCID va ser finançat per la Fundació Alemanya de Recerca (Deutsche Forschungsgemeinschaft – DFG) i dividit en dues fases, la primera entre 2016 i 2019 i la segona entre 2020 i 2022. Va ser iniciat per la Iniciativa Alemanya per a la Informació en Xarxa (Deutschen Initiative für Netzwerkinformation – DINI) i va tenir com a socis principals DataCite, la Biblioteca Nacional Alemanya, l'Oficina Helmholtz de Ciència Oberta, la Biblioteca de la Universitat de Bielefeld i la Biblioteca Nacional Alemanya de Ciència i Tecnologia (TIB).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS