Versió per a imprimir
Paloma Marín-Arraiza
Engagement Manager
Global Consortia
Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organisations-IDs in Deutschland – Ergebnisse einer Bestandsaufnahme im Jahr 2020». Bibliothek Forschung und Praxis, Nr. 46, 191-215. Disponible a: <https://doi.org/10.1515/bfp-2021-0089>. [Consulta: 30/01/2023].
(Article original en alemany)
Vierkant, Paul; Schrader, Antonia; Pampel, Heinz (2022). «Organization IDs in Germany – Results of an assessment of the status quo in 2020». Data science journal, vol. 21, no. 1, p. 19. Disponible a: «http://doi.org/10.5334/dsj-2022-019>.
(Article original traduït a l’anglès)
Com s'origina l'article?
Aquest article és un dels resultats del treball desenvolupat en el quart paquet de treball del projecte ORCID DE 2 - Consolidació de la Infraestructura d'informació de ORCID a Alemanya.
El projecte ORCID va ser finançat per la Fundació Alemanya de Recerca (Deutsche Forschungsgemeinschaft – DFG) i dividit en dues fases, la primera entre 2016 i 2019 i la segona entre 2020 i 2022. Va ser iniciat per la Iniciativa Alemanya per a la Informació en Xarxa (Deutschen Initiative für Netzwerkinformation – DINI) i va tenir com a socis principals DataCite, la Biblioteca Nacional Alemanya, l'Oficina Helmholtz de Ciència Oberta, la Biblioteca de la Universitat de Bielefeld i la Biblioteca Nacional Alemanya de Ciència i Tecnologia (TIB).
Juntament amb l'anàlisi dels identificadors persistents per a institucions, els principals resultats del projecte han estat fundar el consorci alemany d’ORCID; connectar ORCID amb el control d'autoritats de la Biblioteca Nacional Alemanya (Gemeinsame Normdatei – GND); crear el ORCID DE Monitor, que proporciona dades sobre la difusió i l'ús de ORCID i desenvolupar dues eines de vinculació des de ORCID —coneguts com Search&Link Wizard— al Bielefeld Academic Search Engine (BASE) i la Biblioteca Nacional Alemanya.
L'anàlisi de l'ús d'identificadors persistents (PID) en el context de recerca alemany es continuarà en el projecte PID–Network Germany, l'objectiu del qual serà establir una xarxa d'organitzacions de recerca interessades en PID per a investigadors, organitzacions, publicacions, recursos i infraestructures.
Figura 1. Continuació de l'ecosistema de PID a Alemanya. Font: Presentació per Antonia Schrader el novembre de 2022. Traducció pròpia.
Com s'obtenen les dades?
Per a la recol·lecció de dades s'utilitza una metodologia quantitativa mitjançant un qüestionari en línia complementada amb una de qualitativa per entendre millor els matisos dels resultats obtinguts en el qüestionari.
El qüestionari es va enviar a un total de 548 institucions científiques a Alemanya entre les quals es van incloure tots els centres d'ensenyament superior que figuren a la llista de la Conferència de Rectors Alemanys (HRK), els instituts de la Fraunhofer-Gesellschaft, l'Associació Helmholtz, l'Associació Leibniz i la Societat Max Planck. Es van obtenir 183 respostes, de les quals 163 completes, cosa que correspon a una participació completa del 29,7 %.
El període de col·lecta de les dades va ser del 13 de juliol al 4 de desembre de 2020.
El qüestionari va introduir el concepte d'afiliació institucional, per la qual cosa va servir d'element de difusió sobre PID per a organitzacions. De fet, 17 institucions van afirmar conèixer els PID per a organitzacions per primera vegada mitjançant el qüestionari. Es va dividir en quatre seccions: la primera sobre el tipus d'organització, la segona sobre l'experiència prèvia amb PID per a organitzacions, la tercera sobre l'ús i la quarta sobre la necessitat de PID per a organitzacions i aspectes relacionats amb les metadades associades i els seus formats.
Cal destacar que, en la segona secció, es van oferir 17 opcions de resposta que incloïen PID comercials, no comercials, nacionals i internacionals. Entre aquests 17 PID un dels que va resultar ser més conegut fou GRID. GRID, mantinguda per Digital Science, va cessar la seva publicació el juliol de 2021, uns mesos després de la finalització del qüestionari. Actualment, és ROR (Research Organization Registry) qui ha pres el relleu en el manteniment de les dades.
A quines conclusions arriba?
Tenint en compte que un alt percentatge de les respostes provenien de biblioteques, l'identificador més conegut va ser GND, del control d'autoritats de la Biblioteca Nacional Alemanya. Així mateix, es va percebre el notori creixement de l'interès i adopció de ROR.
Es va destacar també que l'ús de PID per a organitzacions era molt heterogeni entre els enquestats. De mitjana, els resultats indicaven una major implementació en sistemes institucionals de codi obert. Cal assenyalar que a Alemanya l'ús d'aquesta mena de sistemes és majoritari també. Si bé, la introducció en polítiques institucionals d'afiliació o dipòsit en repositoris era, en el moment de l'enquesta, més aviat baixa. Una causa podria ser que aquest tipus de polítiques directament no existissin en la institució.
Pel que fa a les necessitats entorn dels PID per a organitzacions, la cobertura de tota la jerarquia institucional —és a dir, organització principal i les seves subunitats— va ser l'aspecte més destacat. Això resulta d'especial interès en grans institucions, per exemple universitats, d'alta complexitat administrativa.
També va haver-hi un recalcament en les metadades associades a aquests PID i en la clara representació de la relació entre persones i institucions perquè les afiliacions quedin representades de manera uniforme. Així mateix, es va puntuar com a necessària l'estandardització de formats de metadades per a lectura i reutilització, la curació de les metadades i la preferència per una governança oberta i per organitzacions sense fins de lucre.
Quines línies de treball queden obertes?
Els autors destaquen l'heterogeneïtat de coneixement i ús de PID per a organitzacions que existeix a Alemanya. Hi ha organitzacions que els coneixen molt bé i fins i tot els apliquen en les seves directrius sobre com els investigadors han d'incloure el nom institucional i altres que recentment comencen a saber de la seva existència i aplicació.
El debat sobre quins PID utilitzar és també central. Tenint en compte els resultats, l'enfocament principal en els pròxims anys es fixarà en l'ús de PID oberts com ROR. Entre les recomanacions aportades, i que seran centrals en el projecte PID Network Germany esmentat anteriorment, trobem les anomenades ACTION: Awareness ConnectiviTy IntegratiOn Networking (Conscienciació, Connectivitat, Integració, Xarxes).
Per tant, queden obertes quatre línies de treball.
- Conscienciar sobre l'ús de PID per a organitzacions. En aquest punt s'engloben activitats formatives i de divulgació per a investigadors i usuaris finals, però també comunicació intrainstitucional perquè l'ús d'aquests identificadors s'inclogui en directrius i guies institucionals.
- Adoptar infraestructura oberta que permeti interconnectar PID. Aquí parlem de la interoperabilitat entre PID i de la infraestructura que suporti aquestes connexions. Per exemple, una institució que gestioni les seves revistes amb Open Jounal System (OJS) i inclogui els plugins necessaris per connectar ROR en l'afiliació dels autors i ORCID en el seu nom.
- Fomentar la integració tècnica en sistemes institucionals, així com en polítiques institucionals i estratègies nacionals. Seguint els dos punts anteriors, aconseguir un treball institucional i amb altres parts interessades (per exemple agències de finançament o d'avaluació) perquè els PID per a organitzacions, conjuntament amb altres PID, siguin considerats i utilitzats en els processos. D'aquesta manera, poder tenir també un benefici institucional en el reús de metadades.
- Establir xarxes d'intercanvi entre totes les parts interessades. La inclusió de qualsevol sistema de PID nou comporta dubtes i necessitat d'informació i de casos pràctics. Cada comunitat o part de la comunitat científicoacadèmica (centres de recerca, investigadors, finançadors, avaluadors, etc.) té visions diferents sobre l'ús efectiu. És sempre necessari establir xarxes de diàleg per fomentar comunitats de pràctica que alineïn estratègies i puguin beneficiar-se mútuament.
Quines idees podrien aplicar-se en el context espanyol?
La popularització dels PID per a institucions de recerca és encara incipient en tots els contextos. En general, les biblioteques i les unitats encarregades d'anàlisis bibliomètriques i cientomètriques han estat els que s'han enfrontat amb més freqüència a la necessitat de normalització dels noms institucionals. De fet, si una enquesta així es fes en el context espanyol, els resultats serien molt semblants i la comunitat més interessada seria també la de les unitats d'informació. La principal divergència amb el context espanyol seria l'ús del control d'autoritats de la Biblioteca Nacional Alemanya (GND), que no seria tan rellevant.
En l'últim any, ROR s'ha popularitzat també en el context espanyol i han sorgit recomanacions per incloure'l en perfils com el de Google Scholar per a la correcta atribució de producció científica a una institució determinada.
D'altra banda, els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables) per a dades, metadades i infraestructures han estat incorporats a polítiques institucionals, regionals i nacionals. Això porta a pensar que l'adopció de més identificadors persistents, en aquest cas d'organització, formarà part del desenvolupament natural de polítiques i infraestructures.
Realitzar una anàlisi de l'estat dels PID (siguin d'organització o d'altres entitats de l'ecosistema de recerca) pot aportar molt a aquest desenvolupament i pot contribuir a oferir millors serveis institucionals sobre PID.
Finalment, és important assenyalar els desafiaments als quals algunes institucions espanyoles, sobretot grans universitats, s'enfronten en identificar el seu organigrama, incloent-hi facultats i centres associats. ROR actualment cobreix només el nivell superior de l'organigrama i seria necessari combinar-lo amb altres identificadors per als següents nivells.
© Imatge inicial de Kurious a Pixabay
