Ariadna Matas Casadevall
Fundació Europeana
Twitter: @ariamatas o @EuropeanaIPR
McGuinn, Jennifer; Sproģe, Jūlija; Omersa, Ela; Borrett, Camille; Borghi, Maurizio; Guibault, Lucie (2021). Study on the application of the Orphan Works Directive (2012/28/EU): final report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 203 p. ISBN 978-92-76-34244-1. Disponible a: <https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/report-application-orphan-works-directive>. [Consulta: 05/03/2022].
1. L’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes
Fa anys que biblioteques, arxius i museus s’enfronten a grans dificultats per gestionar drets de propietat intel·lectual en col·leccions i fons patrimonials. La Unió Europea, entenent que el «forat negre del segle XX» representa una pèrdua cultural massa important per a Europa, va adoptar mesures que havien de simplificar la gestió dels drets de propietat intel·lectual per facilitar la difusió en línia d’aquest patrimoni.
Així, l’any 2012, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar la Directiva sobre Obres Òrfenes. La Directiva permet a les institucions patrimonials digitalitzar i compartir en línia les «obres òrfenes» dels seus fons (enteses com a obres els titulars de drets de les qual no són identificats, o són identificats però no localitzables) sense haver d’obtenir permís dels titulars de drets.
Com passa sovint en canvis legislatius en matèria de propietat intel·lectual en l’àmbit europeu, organitzacions representant els interessos dels titulars de drets de propietat intel·lectual van influenciar fortament el text, majoritàriament en direcció contrària a la que proposaven les institucions patrimonials. El resultat va ser una Directiva que només s’aplica a determinats tipus de materials, deixant fora material com la fotografia, que estableix condicions de difícil compliment, com l’obligació de realitzar una «cerca diligent» abans de considerar una obra «òrfena», i la possibilitat pels titulars de drets que «reapareixen» de reclamar una compensació econòmica.
Si bé és molt necessari trobar una solució a la dificultat (o impossibilitat) d’obtenir drets de propietat intel·lectual quan hi ha una gran quantitat de material i amb titulars de drets sovint desconeguts, l’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes tenia un gust agredolç des del principi. Efectivament, ara per ara, cap institució patrimonial espanyola ha aconseguit difondre obres òrfenes en base a aquest sistema.
Afortunadament, l’article 10 de la Directiva preveia que la Comissió Europea l’avalués i revisés com a molt tard l’octubre de 2015 per comprovar si el sistema resolia el problema.
2. La revisió de la Directiva sobre Obres Òrfenes
La revisió de la Directiva no va començar fins a l’any 2020 i va concloure amb la publicació d’un estudi independent per part de la consultora Milieu el novembre de 2022, i d’un informe de la Comissió Europea el desembre de 2022.
L’estudi independent, basat en una anàlisi de recerca i normativa, en una enquesta (en la qual van participar 87 persones de més de 22 països) i en una sèrie d’entrevistes, confirma el que moltes institucions patrimonials han assenyalat els darrers anys. Només un 24 % de les institucions patrimonials que van respondre l’enquesta consideren que la Directiva sobre Obres Òrfenes ha resultat en canvis o millores en la difusió d’obres òrfenes. Entre molts dels aspectes que no funcionen, l’estudi subratlla que la «cerca diligent» és massa complexa, i que la possibilitat que els titulars de drets reclamin una compensació genera massa inseguretat jurídica. Segons l’estudi, les obres òrfenes posades a disposició en línia a través del sistema d’obres òrfenes representen una quantitat minúscula en comparació amb les obres òrfenes que hi ha a les col·leccions de les institucions patrimonials arreu de la Unió Europea.
Per mitigar les dificultats amb què es troben les institucions patrimonials quan fan servir aquest sistema, l’estudi recomana possibles mesures entre les quals consta la modificació de diversos aspectes de la Directiva, o limitar la llista de fonts de consulta durant la «cerca diligent» i establir-la com a no obligatòria.
3. Les conclusions de la Comissió Europea
Tot i la confirmació rotunda que la Directiva sobre Obres Òrfenes no ha complert els seus objectius, la Comissió Europea conclou en un informe dirigit al Parlament Europeu, al Consell d’Europa i al Consell Econòmic i Social, basat en l’estudi independent, que per ara no es proposarà cap modificació de la Directiva. La Comissió Europea suggereix, dit amb altres paraules, que és millor comptar amb aquest límit a la propietat intel·lectual que no comptar amb res, i això sembla legitimar, als seus ulls, l’existència i manteniment de la Directiva.
El que l’informe de la Comissió Europea no diu explícitament, però que probablement motiva la seva decisió, és que, abans d’iniciar un nou procediment legislatiu, val la pena veure si el sistema d’obres fora del circuit comercial (o obres descatalogades) aprovat a través de la Directiva sobre el dret d’autor en el mercat únic digital resoldrà el problema.