Versió per a imprimir
Beatriz Tejada Carrasco
Subdirectora de la Biblioteca de la UNED
Universidad Nacional de Educación a Distancia
Ruttenberg, Judy; Taylor, Shawna; Vandegrift, Micah; Hudson Vitale, Cynthia (2022). Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship. Washington, DC: Association of Research Libraries. 21 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.asirjune2022>. [Consulta: 27/02/2023].
En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.
L'informe se centra en el paper que les biblioteques acadèmiques poden jugar en la promoció de la ciència oberta i proporciona exemples que algunes d’elles ja estan explorant en el coneixement en obert compromès socialment.
El document parteix d’un seguit de definicions tant del què és la ciència oberta com del compromís social d’aquesta per avançar sobre bases comunes del que entenem per cadascuna d’elles. Si bé existeix un consens més generalitzat sobre què és la ciència oberta, particularment gràcies a la Recomanació sobre ciència oberta realitzada per la UNESCO de 2021, està més en construcció el compromís social que ha d’assumir. La recerca s’ha de realitzar no només per a la societat, sinó que ha de comptar amb la seva participació activa per tal de donar resposta als reptes que aquesta li planteja. La cada com més exigent demanda de transparència d’una ciutadania empoderada que finança la recerca, unida a una certa desconfiança en les institucions, fa imprescindible el que s’ha anomenat ciència ciutadana. Es tracta d’una pràctica científica oberta que persegueix l’impacte en el món real, més allà del cercle acadèmic, que ha de produir un benefici directe en el benestar col·lectiu, facilitar la mobilitat socioeconòmica i promoure el benestar ambiental.
Per tal que tot plegat sigui una realitat, es requereix d’un canvi cultural que transformi tot el cicle de la recerca científica, des del seu inici fins a la publicació dels resultats. Així, per exemple, la col·laboració entre investigadors que comparteixin avenços abans que resultats; la revisió oberta d’experts; la rellevància del programari lliure o els recursos educatius oberts; la modificació de l’esquema d’incentius per a la promoció de la carrera investigadora i la ciència ciutadana.
Aquesta transformació modifica les pràctiques de tots els agents que participen en el cicle de la recerca. En primer lloc, afecta òbviament els investigadors. Aquells que ofereixen en obert els resultats del seu treball reben un increment en el nombre de cites i, per tant, en l’impacte de les seves recerques. Però també afecta les agències de finançament, les institucions de recerca, els gestors de programes i projectes de recerca i la ciutadania en general. Les biblioteques acadèmiques, com un agent que són, també veuran canvis importants en els serveis que ofereixen.
El compromís social de la biblioteca, de qualsevol tipologia, és inqüestionable i pot corroborar-se fàcilment revisant la missió que li atribueixen organismes Internacionals com l’IFLA o la UNESCO. A més, una cerca ràpida de bibliografia especialitzada que tracti sobre la funció social de la biblioteca i el seu compromís amb la comunitat a la qual presta els seus serveis ofereix abundants resultats. Són institucions que tenen en el seu origen contribuir a la creació d’un món més just, més tolerant, i més igualitari. El seus professionals demostren un gran compromís amb la comunitat a la qual presten els seus serveis. N’és la prova el fet que podem destacar de quina manera, actualment, s’estan mobilitzant per desenvolupar accions que contribueixin a assolir els objectius ODS el 2030.
Pel que fa a la ciència oberta, la participació directa de les biblioteques acadèmiques en el seu desenvolupament està molt consolidada respecte de l’accés obert, però no en la resta dels elements que la constitueixen. És per això que l’informe destaca altres aspectes que les biblioteques poden i han d’afrontar. Per exemple, les biblioteques tenen un rol fonamental en la formació i sensibilització de la comunitat acadèmica per promoure la cultura de la ciència oberta. La literatura especialitzada mostra una àmplia oferta de les biblioteques de programes d’alfabetització informacional per a la utilització de repositoris de cara a aconseguir una recerca reutilitzable.
A més, un altre aspecte detectat és l’ampliació i millora de les infraestructures i serveis que ofereixen a la comunitat investigadora per adoptar pràctiques de recerca oberta, cosa que implica una expansió de l’abast dels repositoris i serveis de publicació en obert. En aquesta línia estem veient la importància que cobren els repositoris de dades, o els quaderns de desenvolupament de la recerca en curs.
Per altra banda, les biblioteques acadèmiques també tenen un paper per jugar en la transformació de la comunicació científica en el context de la ciència oberta. Així, s’hauran d’implementar eines tecnològiques que ofereixin suport als fluxos d’avaluació oberta (open peer review).
Fins ara, els elements detectats estan tots ells relacionats amb una aportació tecnològica i, no obstant, aquest no és l’únic paper de les biblioteques acadèmiques. També l’informe destaca casos de biblioteques que estan construint centres en els quals el que és fonamental és la trobada entre les persones: la interacció d’investigadors i usuaris del coneixement no especialistes, externs a la acadèmia. Aquests centres multipliquen i modifiquen l’impacte de la recerca.
Una altra línia de treball seria el suport a nous modes i mètodes de recerca. La participació del públic en general en el procés de recerca científica és un vincle directe amb el compromís amb la comunitat i la biblioteca pot ser un agent facilitador gràcies a la seva fortalesa com a punt de trobada i la confiança que genera en la ciutadania.
En definitiva, d’acord amb el que s’ha exposat en aquesta ressenya, podem concloure que es tracta d’un informe molt rellevant, particularment per a tots els professionals que desenvolupem la nostra carrera a les biblioteques universitàries i de centres de recerca. Hem d’estar molt atents a aquestes i altres bones pràctiques que estan sorgint en el nostre sector que ens poden ajudar a contribuir dins de les nostres institucions al fet que entre tots fem que la ciència oberta compromesa socialment sigui una realitat.
1 Les vuit biblioteques són de la: Johns Hopkins University, NC State University, New York University, Princeton University, Simon Fraser University, University of Illinois Chicago, University of Virginia i University of Texas at Austin.
© Imatge inicial d'Evgeni Tcherkasski a Pixabay
