Tony Hernández

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Pew Internet & American Life Project. Generations Online in 2010, overview <http://pewinternet.org/Reports/2010/Generations-2010/Overview.aspx?view=all>

Els informes Pew són molt citats pels mitjans de comunicació de tot el món. Solen ser informes, bastant rigorosos, realitzats pel Pew Research Center (PRC), una espècie d'organització no governamental, políticament independent, que proporciona i interpreta dades obtingudes a través d'enquestes i sondejos, realitzats principalment als Estats Units. El PRC es va crear el 2004 i s'organitza al voltant de set projectes: Pew Research Center for the People & the Press; Pew Research Center's Project for Excellence in Journalism; Pew Internet & American Life Project; Pew Forum on Religion & Public Life; Pew Hispanic Center; Pew Global Attitudes Project, i Pew Social & Demographic Trends Project

L'informe "Generacions en línia 2010", publicat al desembre de 2010, és fruit del Pew Internet & American Life Project. Entre els objectius d'aquest projecte hi ha proporcionar informació sobre l'impacte d'Internet en els nens, les famílies, les comunitats, els llocs de treball, les escoles, la salut i la vida civil i política. Aquest informe és una continuació d'estudis anteriors realitzats amb la finalitat d'analitzar l'ús que fan d'Internet els usuaris en funció de la seva edat, de la generació a la qual pertanyen. Els autors prenen com a base els noms de les generacions que utilitzen William Strauss i Neil Howe en el seu llibre "Generations: The History of America's Future, 1584 to 2069 (Perennial, 1992), encara que divideixen la del" baby boom "en dues (els més joves i els més vells de la generació del "baby boom".