Cristóbal Urbano
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible a: <https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-report-English>. [Resum en castellà a: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish]. [Consulta: 15/09/2022].

Després de molts anys de manca de protagonisme de les organitzacions internacionals de governança de la ciència (Unesco, International Science Council [ISC], Committee on Publication Ethics [COPE], etc.) en el debat i el combat de les publicacions depredadores, des de 2019 s’observa una major preocupació per donar un enfocament més sistèmic com a resposta al problema de les revistes i congressos depredadors, en els quals es pot publicar gairebé qualsevol cosa a canvi del pagament corresponent. Un exemple d’això seria el COPE discussion document: predatory publishing (2019), que posa de manifest aquesta implicació, al mateix temps que visualitza el retard amb què es va abordar aquest enfocament més institucional. Des que el 2010 Jeffrey Beall1 va encunyar el terme predatory open-access publishers la comunitat acadèmica i els investigadors dedicats a l’estudi de la comunicació científica han prestat molta més atenció que les organitzacions internacionals a un tema que ha estat, i segueix sent, conflictiu en el context de debat sobre el futur de l’accés obert.

En l'entorn actual de l'educació superior, marcat per la desintermediació, la digitalització i la globalització dels recursos d'informació, les biblioteques universitàries estan obligades a crear valor per a l'usuari. Ara bé, crear valor és una condició necessària però no suficient per a la transformació i millora dels serveis bibliotecaris, ja que el valor finalment ho determinen els propis usuaris en funció de l'ús que practiquen, però de forma molt especial mitjançant la percepció que tenen dels mateixos. D'aquí que al costat del desenvolupament de nous models de servei i una organització més eficient dels recursos, la preocupació per demostrar el valor de la biblioteca universitària hagi comportat en els últims temps un major interès pel màrqueting i per l'avaluació.
La 
