Versió per a imprimir
Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Gregson, Jon; Brownlee, John M.; Playforth, Rachel; Bimbe, Nason (2015). The future of knowledge sharing in a digital age: exploring impacts and policy implications for development. Brighton: Institute of Development Studies. 75 p. Disponible a: https://opendocs.ids.ac.uk/opendocs/handle/123456789/5946. [Consulta: 28/03/2016].
En els darrers anys i en tot tipus de fòrums sobre desenvolupament sostenible i cooperació internacional, s’observa amb esperança l’important creixement econòmic del continent africà que entre d’altres resultats es manifesta en una destacable penetració de la telefonia mòbil, com també en el potencial que ofereix l’extensió de la digitalització per afrontar els reptes de futur d’una societat jove demogràficament. Una perspectiva optimista amb llums però amb moltes ombres: segueixen essent nombrosos els països sumits en crisis i conflictes permanents, en d’altres segueixen essent dèbils les estructures culturals i educatives de l’estat o de la societat civil, mentre que en el cas dels països més estables existeixen desequilibris i escenaris de desigualtat importants, contradictoris amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts en l’horitzó de 2030 per les Nacions Unides (http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sost...) i subjacents com a marc cronològic de referència en el present informe.
Aquest és el context en el qual s’han de situar algunes de les preguntes que pretén respondre aquest estudi, respostes que pretenen servir de base per a les decisions i accions de governança de l’agenda digital que es requereixen per a un impacte positiu de la digitalització en el desenvolupament social i econòmic:
- Com seran la societat i l’economia africanes en el món globalitzat i digital del 2030?
- Quines implicacions tindran per al desenvolupament sostenible l’aprofundiment i extensió de les tecnologies digitals?
- En quina mesura es produirà un increment de la penetració d’Internet que pugui donar resposta a les expectatives de desenvolupament sostenible i equitat que té el continent?
- Com serà l’accés al coneixement i la informació en aquell entorn digital madur que molts donen per descomptat sense matisos per a tota la humanitat?
- Millorarà la presa de decisions polítiques basades en l’evidència i el coneixement científic?
- Millorarà la participació ciutadana, condició de la transparència i el bon govern?
- La globalització de l’accés obert i de la generació de coneixement col·laboratiu oferiran espai per a continguts de qualitat propis dels països en desenvolupament?
Per a això es parteix d’una anàlisi d’entorn i de prospectiva que tracta d’evitar tot tipus de supòsits i simplificacions. La promesa de superació dels problemes de la humanitat que sovint s’atribueix de forma casi taumatúrgica a la tecnologia per ella mateixa, es posa en qüestió des d’una perspectiva africana en aquest informe. Davant de la transformació digital de l’economia mundial, que s’associa amb una societat permanentment connectada i travessada pel factor digital en totes les esferes de la vida, es confronten en el present treball condicionants polítics, econòmics, culturals i educatius per al desenvolupament sostenible, des d’una mirada africana però amb validesa internacional.
L’informe s’emmarca en el programa “Strengthening Evidence-based Policy” de l’Institute of Development Studies (IDS) (https://www.ids.ac.uk/) del Regne Unit, centre d’estudis de la University of Sussex dedicat a la promoció del desenvolupament. En la seva qualitat d’institut universitari i també de think tank d’abast internacional, en aquest i en d’altres treballs l’IDS tracta de posar en valor la importància de l’evidència científica en la formulació i avaluació de polítiques destinades a reduir la desigualtat, accelerar la sostenibilitat i construir societats més segures i inclusives.
Seguint la tradició de les entitats de cooperació al desenvolupament en aquest tipus d’informes de prospectiva, els autors han treballat a tres nivells : anàlisi de la bibliografia publicada; entrevistes amb actors destacats en el camp de les tecnologies de la informació i comunicació, les biblioteques i les polítiques de desenvolupament digital; i finalment dos tallers (un realitzat al Regne Unit i l’altre a Sud-àfrica) on s’han discutit amb panels d’experts locals i d’agents de la cooperació al desenvolupament un seguit d’escenaris de futur formulats a partir de les evidències prèviament identificades.
L’informe es composa de tres apartats principals, al marge de la introducció en la qual s’expliquen els objectius i la metodologia de l’estudi. Primerament, a la secció “Knowledge sharing and development in the digital age” es fa una anàlisi de tendències en relació a com la producció, difusió i ús del coneixement es veuran condicionats per l’extensió de la digitalització i les noves formes d’accés a la informació; anàlisi que integra una discussió sobre oportunitats i amenaces que la digitalització representa per a una agenda de polítiques alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.
A continuació, a l’apartat “Scenarios and policy implications” es presenten cinc escenaris sobre com podria ser el futur el 2030, en funció del marc polític, social i econòmic on es contempli l’accés a dades massives i al coneixement consolidat, com també del grau de llibertat i democràcia amb el qual els ciutadans contribueixen a crear-lo o compartir-lo. Els quatre primers escenaris oscil·len entre la utopia i la distopia, per la qual cosa es caracteritzen per dibuixar algunes realitzacions positives però en escenaris farcits de problemes i amenaces redactats en un to de vegades una mica apocalíptics. El cinquè escenari, el marc preferit per al qual aposta l’informe, és el resultat del treball desenvolupat als tallers com alternativa als quatre anteriors i hi destaca el paper de les polítiques públiques : la consideració com a dret de l’accés a Internet; la disponibilitat d’informació de qualitat en obert, tant d’abast internacional com generada en el país mateix; les dinàmiques de creació i participació crowdsourcing aplicades als serveis i a la rendició de comptes del govern; i la monitorització de l’equilibri entre privacitat i dades i informació oberta.
Finalment, en el quart i últim apartat es presenten un seguit de recomanacions i implicacions polítiques alineades amb l’escenari preferit de l’apartat anterior i que s’organitzen en quatre eixos. En primer lloc, s’estableixen una sèrie de propostes relacionades amb principis transversals, on es tracten aspectes de l’agenda digital d’alt contingut polític i legal, com ara temes de propietat, privacitat, seguretat o coneixement obert i inclusiu. En segon lloc, s’advoca per la creació d’un entorn favorable a la creació de serveis i continguts, ja sigui des de la iniciativa privada com des d’instàncies públiques, en el qual es presti especial atenció a la cooperació entre institucions africanes generadores de coneixement. Com a tercer bloc de propostes es presenten aquelles que haurien de contribuir a un increment de les competències digitals de la població en general, i de certs perfils professionals relacionats amb la gestió de la informació i intermediació del coneixement en particular. Finalment, es relacionen recomanacions destinades a assegurar un stock d’infraestructures i eines TIC que garanteixin una bona disponibilitat de mitjans propis a la regió per crear i compartir coneixement, que asseguri el manteniment d’un ecosistema cultural i científic menys condicionat pels mecanismes de publicació i accés al saber dels països més desenvolupats.
Per bé que el marc de referencia és Àfrica, l’anàlisi i les conclusions poden tenir una lectura perfectament internacional, però que s’hauria de complementar amb una mirada específica per a cada país de forma individualitzada, de la mateixa manera que s’hauria de fer també per a Àfrica: generalitzar dades estadístiques o diagnòstics per continents sense major granularitat ens allunya de la realitat, com molt bé ens recordava en les seves magnífiques representacions gràfiques per a les estadístiques de salut pública el desenvolupador del programa Trendalyzer, el recentment desaparegut professor de salut global Hans Rosling1. En tot cas, el que es planteja en el present informe pot ser un punt de partida vàlid tant per a països en desenvolupament d’altres regions com per a qualsevol país de l’anomenat primer món. Tots ells s’enfronten en bona mesura, tot i que a diferent escala, amb problemes descrits a l’informe: increment d’una desigualtat social que té el seu reflex en la denominada bretxa digital, existència d’àmplies capes de l’opinió pública alienes al consum d’informació en mitjans plurals i veraços, reptes ètics i legals cada cop més grans en relació a la privacitat i la seguretat informàtica, o la concentració de poder “digital” en un nombre molt reduït de corporacions tecnològiques d’abast global.
Així doncs, amb independència de la seva localització geogràfica, tot lector de l’informe podrà concloure que la digitalització en món globalitzat requereix de noves polítiques públiques i de més Política, amb majúscules, a tots els nivells de decisió i influència. Polítiques que no es poden entendre sense apoderament ciutadà i sense una infraestructura que asseguri autonomia, creativitat i llibertat en la generació i ús de coneixement. En definitiva, un suggeridor informe tant per les seves conclusions com per l’exposició de materials utilitzats per a la seva elaboració, que aporta importants elements de reflexió per a qualsevol latitud i longitud del planeta.
1 Vegeu la magnífica i divertida presentació TED Talks on tirava per terra els mites sobre els denominats “països en vies de desenvolupament”: Rosling, Hans (2006, February). Hans Rosling nos muestra las mejores estadísticas que hayamos visto. New York: TED Conferences. Disponible a: https://www.ted.com/talks/hans_rosling_shows_the_best_stats_you_ve_ever_.... [Consulta: 28/03/2016].
