Versió per a imprimir
Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Esposito, Joseph J.; Walker, Kizer; Ehling, Terry. PDA and the university press. A report prepared for The Andrew W. Mellon Foundation. [Baltimore, Md]: The Johns Hopkins University Press; [Ithaca, N.Y.]: Cornell University Library, Sept. 26th 2012. 65 p. Document de treball disponible en línea a: <https://jscholarship.library.jhu.edu/handle/1774.2/36210>. [Consulta: 10 de maig de 2013].
La consolidació de l'e-book en l'entorn universitari està comportant una evolució dels models de negoci editorial i de les polítiques d'adquisició de les biblioteques, que finalment està arribant al segment de les monografies acadèmiques. Es tracta d'un tipus de llibre en què tradicionalment han estat molt actives les editorials universitàries, però amb una gran dependència econòmica de les adquisicions bibliotecàries. Així ho demostren les dades de l'informe que avui ressenyem: les compres de les biblioteques vénen a representar un 25% de les vendes de les editorials universitàries, el que facilita un llindar de rendibilitat mínima per a un tipus de llibre que, en general, té un limitat mercat entre els compradors particulars.
La necessitat de saber com afectaran les vendes d'aquestes editorials les noves modalitats d'adquisició que utilitzen les biblioteques -entre les que destaquen les adquisicions PDA (Patron-Driven Acquisitions) basades en l'ús efectiu realitzat per part dels lectors-, justifica l'informe coordinat per Joseph Esposito, consultor especialitzat en la transició digital de la indústria editorial i participant destacat en el bloc sobre edició acadèmica The Scholarly Kitchen. El text respon a un estil d'informes de prospectiva en el qual es pregunta als actors d'un sector la seva visió sobre un determinat escenari de futur. Al marge d'entevistes personals i diversa documentació, el treball es va basar en les respostes a sengles qüestionaris amb preguntes obertes enviats a una selecció de biblioteques i editorials universitàries dels Estats Units.
No és un informe en què abundin xifres i gràfics, sinó que preval un discurs analític en què abans de formular recomanacions a les editorials per afrontar el repte (Cap. VIII), explica el potencial disruptiu de les adquisicions PDA i per què les biblioteques ho estan adoptant (cap. III), analitza el moment d'un mercat sotmès també a altres factors de canvi com la transició al llibre digital o la silenciosa irrupció d'Amazon com a proveïdor de biblioteques (Cap. IV, V i VI) i dibuixa el previsible perfeccionament i consolidació del sistema PDA (Cap. VII). Un bon sumari executiu (Cap. I) convida a completar la lectura de l'informe en la seva totalitat.
La monografia acadèmica: un nínxol editorial en transformació
La monografia acadèmica respon a un perfil de publicació especialitzada de qualitat i d'una certa extensió, que permet un tractament en profunditat d'un tema sovint molt específic. Juga un paper molt important en el sistema de comunicació científica com a espai de consolidació del coneixement, alhora que per determinades disciplines d'humanitats o ciències socials és la forma més reconeguda de publicació de cara a l'avaluació de l'activitat investigadora, en no quedar ben coberts aquests tipus d'investigacions per les revistes científiques, que requereixen textos d'una limitada extensió.
Estudiar la situació d'aquesta tipologia documental en l'ecosistema de la comunicació científica i del mercat editorial és molt important per saber de quina manera afrontaran les biblioteques els canvis en la seva política d'adquisicions en el futur. També ho és per al sector editorial, ja que el comportament de les biblioteques en un moment de reducció de pressupostos, d'orientació a l'usuari i de reassignació de partides cap als recursos electrònics -cap als e-books en particular-, té un gran impacte en la sostenibilitat de bona part del sector, que sovint treballa amb marges comercials molt estrets, o directament sense ànim de lucre. Així doncs, moltes editorials universitàries, institucionals o comercials que treballen en aquest nínxol respiren amb incertesa davant les futures polítiques d'adquisició de les biblioteques en el seu viratge cap a col·leccions digitals.
Per acabar de dibuixar aquest panorama inestable del llibre acadèmic, tant des del punt de vista de la seva comercialització com a objecte digital, com des del punt de vista del seu valor de registre de la producció científica, són moltes les opinions que manifesten que ens trobem en un moment de redefinició del model. Es parla de la necessitat de pensar en textos més breus que siguin més usables i que permetin una avaluació per parells més rigorosa, amb uns costos de producció més assumibles i que en els casos que es requereixi s'estableixin connexions a materials complementaris o repositoris de dades.
PDA: catalogació "just-in-case" i adquisició "just-in-time"
Si bé en l'entorn analògic hi ha molts precedents de compra de llibres en biblioteques com a resposta a desiderates d'usuaris amb un perfil autoritzat, o per satisfer peticions de préstec interbibliotecari, la comercialització dels e-books ha significat una revitalització del model d'adquisició PDA1 (Patron-Driven Acquisitions). Es tracta d'un sistema que consisteix bàsicament en oferir a través del catàleg de la biblioteca una col·lecció de registres bibliogràfics corresponents a una àmplia selecció de llibres comercialitzats per un agregador, un distribuïdor o per una editorial, amb qui la biblioteca signa un acord de compra automàtica per als títols que superin un llindar d'ús. Això és, l'usuari autenticat pot accedir al text complet del llibre sense cost per a la biblioteca (o amb petit cost de "lloguer") i la compra es desencadena un cop s'ha consultat un determinat nombre de pàgines o s'ha interactuat amb el llibre amb una certa intensitat per un període de temps establert.
La idea és simple però molt temptadora i impactant: s'ofereix en el catàleg de la biblioteca un volum de títols molt important d'acord a una selecció de l'oferta del proveïdor basada en el perfil d'un "approval plan"2 i es compren únicament aquells llibres que realment s'utilitzen. Es tracta d'un veritable canvi de paradigma en què els bibliotecaris temàtics i molts responsables d'adquisicions han manifestat els seus temors: pèrdua d'autoritat i control sobre una de les àrees en les que professionalment deixaven la seva empremta, la construcció d'una col·lecció.
No obstant això, malgrat aquesta objecció el model PDA està sent una fórmula d'èxit a la vista de les dades recollides en l'informe: al voltant de 600 biblioteques universitàries de tot el món utilitzen el sistema, si bé els autors reconeixen que la majoria dels bibliotecaris que van respondre els seus qüestionaris apostaven per contemplar el PDA com una via més de les utilitzades per al desenvolupament de la col·lecció sense apostar tot el pressupost a la voluntat, o l'atzar del lector. Sens dubte, en un moment de restriccions pressupostàries oferir a cost zero en el catàleg una oferta de milers (o centenars de milers) de llibres digitals d'accés immediat i comptar almenys amb un primer lector en el moment de la compra es mostra com molt temptador, especialment a la llum de certs estudis de préstec que posen de manifest que un gran nombre de llibres mai circula. De totes maneres, el debat sobre la qualitat i la intensitat de l'ús dels e-books adquirits sota aquesta modalitat segueix obert, ja que no sempre aquest primer ús és un bon indici d'usos futurs o de coherència en el la construcció d'una col·lecció.
La resposta editorial: evolució del model de negoci i canvi d'escala
Davant aquesta ràpida adopció del sistema PDA, les editorials més petites manifesten la seva preocupació per l'impacte en la sostenibilitat econòmica: tant en raó d'una possible disminució de les vendes, com a causa de la demora en la generació d'ingressos que suposa "posar" el llibre a la prestatgeria de la biblioteca a cost zero i esperar que es "vengui". Per contra, el sistema té bona premsa entre agregadors i grans editorials, que entenen que el sistema primarà l'eficiència i en definitiva permet igualment executar el pressupost bibliotecari assignat a aquesta modalitat d'adquisició, però amb un millor rendiment de la inversió.
En tot cas la necessitat d'adaptació del sector sembla segura i no només a causa del fenomen PDA. Es podrien considerar tot un seguit d'opcions per a la sostenibilitat de les editorials universitàries:
- • una major escala de les empreses o de les seves aliances,
- • una varietat dels catàlegs editorials que permeti equilibrar els menors ingressos d'uns llibres amb altres de més èxit com els llibres de text,
- • la diversificació de les vies de finançament de les publicacions (contemplant models de patrocini i opcions comercials "open access"),
- • un increment del preu de cada llibre venut, que incorpori el cost de tenir disponible en el catàleg en modalitat PDA milers de títols a disposició dels lectors,
- • potenciar la venda de llibres digitals com la millor opció per satisfer la demanda de préstec interbibliotecari,
- • el desenvolupament d'e-books amb major valor afegit, en els quals s'ofereixi alguna cosa més que un facsímil pdf de la versió en paper,
- • la integració en plataformes d'agregació que responguin als interessos editorials i que permetin millorar el marge de venda davant del canal de distribució del llibre en paper.
Com a exemples d'aquesta transició digital es poden citar les polítiques de col·laboració entre diverses editorials en iniciatives com Project MUSE Books4, o la recent incorporació de JSTOR5 al mercat del llibre digital. En la mateixa línia de reorientació del model editorial se situarien les iniciatives que apliquen el model "open acces"6 a les monografies com ja es va comentar en un post anterior del Blok de Bid7.
En definitiva, Esposito i els seus col·laboradors assenyalen que el sistema PDA s'ha de veure com un element més del llarg, però inevitable, camí de racionalització de la cadena de subministrament del llibre. La resposta de les editorials universitàries passa per la seva adaptació a aquest nou entorn mitjançant l'increment de la col·laboració amb les biblioteques com a canal de distribució principal, cosa que com editorials basades en una missió, i no en els beneficis econòmics, ha de permetre un funcionament sostenible de recuperació de costos. Si bé el model PDA pot presentar a curt termini reptes importants per a aquestes editorials, a llarg termini pot oferir noves oportunitats si són capaços d'alinear la seva activitat de forma més propera als sistemes i requeriments de les biblioteques.
