Versió per a imprimir
Glòria Pérez-Salmerón
Bibliotecària-Documentalista
Stichting IFLA Global Libraries Chair
IFLA Honorary Fellow
Presidenta de l’IFLA (2017-2019)
IFLA trend report 2021 update (2022). The Hague: IFLA. 30 p. Disponible a: <https://repository.ifla.org/bitstream/123456789/1830/1/IFLA%20TREND%20REPORT%202021%20UPDATE.pdf>. [Consulta: 28/11/2022].
IFLA Trend Report 2021
20 tendències polítiques, econòmiques, socials, culturals i tecnològiques per donar forma al futur del nostre camp i les comunitats a les quals servim, tal com les identifiquen els líders emergents de biblioteques.
Aquest nou Informe de Tendències de l’IFLA 2021 és la continuació del conegut IFLA trend report 2013 i de les seves consecutives actualitzacions publicades en forma de sèrie 2016, 2017, 2018 i 2019, basades totes elles en els continguts de les trobades celebrades per les presidentes de la Federació internacional (IFLA President’s Meeting) anualment, a diferents ciutats del món: Washington, Atenes, Barcelona i Buenos Aires.
Aquesta nova edició de l’Informe de Tendències de 2021 presenta els resultats de l’enquesta realitzada entre juny i juliol de 2021 als líders emergents de la bibliotecologia, sota la revisió realitzada per Rashidah Bolhassan, Heba Ismail, Andreas Mittrowann, Kay Raseroka, Gerald Leitner i el personal de l’IFLA amb un doble objectiu; el de publicar un nou lliurament de la sèrie de tendències al nostre sector, i el de preparar els continguts de la sessió de la presidenta electa de l’IFLA emmarcada en el Congrés Mundial de Biblioteques i Informació 2021, celebrat de forma virtual l’agost de 2021.
L’informe presenta un pròleg de la presidenta de l’IFLA (2021-2023), Barbara Lison, i una introducció del secretari general, Gerald Leitner, i comparteix les 20 tendències observades com a conclusió de les destacades pels líders emergents que es preveu que seran les persones que dirigiran el nostre sector bibliotecari d’aquí a deu anys.
Algunes de les tendències són complementàries entre si i altres són contradictòries. Per a cadascuna d’elles, l’informe ofereix una breu introducció de situació del seu entorn i destaca qüestions i aspectes clau, com també possibles respostes per a l’àmbit bibliotecari.
Les 20 tendències presentades són:
- S’acosten temps difícils.
La lenta recuperació de la COVID-19 pressionarà totes les formes de despesa pública, la qual cosa exigirà que les biblioteques intensifiquin els seus esforços per defensar el seu posicionament.
- El virtual ha arribat per quedar-se.
La gent segueix preferint accedir als serveis de la biblioteca de forma remota, posant en qüestió el valor dels espais i les ofertes físiques.
- El retorn dels espais físics.
Les persones redescobreixen el valor dels espais que ofereixen oportunitats significatives per a l’intercanvi i la discussió.
- L’auge de les competències «suaus».
En un moment de ràpida evolució de les tecnologies, esdevé cada cop més important per als bibliotecaris poder innovar i adaptar-se a situacions impredictibles.
- La diversitat es pren seriosament.
Una creixent consciència de l’existència i els impactes de la discriminació porta a una reforma radical de les nostres col·leccions, serveis i pràctiques.
- Un càlcul ambiental.
El canvi climàtic porta noves amenaces per a les biblioteques i les comunitats a les quals serveixen, cosa que obliga a una adaptació radical per evitar desastres.
- La mobilitat de la població.
Amb persones cada cop més nòmades, el concepte de biblioteca «local» esdevé menys rellevant i augmenta la necessitat de proporcionar serveis conjunts transfronterers.
- L’usuari impacient.
Els usuaris de biblioteques, en particular de les generacions més joves, esperen tecnologies i serveis més moderns, i corren el risc d’allunyar-se de les biblioteques si no els hi poden trobar.
- Un retrocés analògic.
Una nova generació, traumatitzada per l’estrès de la constant connectivitat de les xarxes socials, redescobreix els recursos físics, inclosos els llibres, com una escapatòria.
- L’estadística importa.
El cost de brindar serveis complets i moderns significa que només les institucions més grans poden fer-ho, deixant enrere les més petites.
- Domini de les dades.
Els nous usos i aplicacions de les dades canvien dràsticament la nostra vida econòmica i social, per la qual cosa cada cop és més essencial que les persones es familiaritzin amb les dades.
- La cerca transformada.
La intel·ligència artificial revoluciona la forma com trobem la informació, permetent oferir resultats cada cop més precisos als usuaris.
- Carrera cap als extrems.
El debat polític es torna més polaritzat, cosa que dificulta la recerca de consens tant en la política com en la societat i soscava el cas de les institucions compartides.
- Aprenentatge permanent.
Ja no existeix un treball per a tota la vida, cosa que significa que cada cop més persones necessiten tornar a capacitar-se al llarg de la vida. Les biblioteques intensifiquen les activitats d’aprenentatge per donar resposta.
- Una col·lecció única i global.
Amb la digitalització dels recursos i les possibilitats de treballar entre institucions, ja no és tan rellevant parlar de col·leccions locals, sinó d’accés a recursos universals.
- La privatització del coneixement.
L’ús d’eines tecnològiques, com també les lentes reformes als drets d’autor, fan possible que els actors privats restringeixin i controlin la informació, fins i tot en l’àmbit granular, obligant a permisos i pagaments.
- Les qualificacions importen.
A mesura que augmenta la complexitat de l’entorn de la informació, també augmenta la necessitat que els bibliotecaris es beneficiïn d’un alt nivell d’educació.
- Reconeixement de l’alfabetització informacional.
Els governs i altres reconeixen plenament la importància de l’alfabetització informacional com una resposta a llarg termini a l’augment de la informació errònia.
- El concepte d’«obert» planteja la qüestió de l’exclusivitat de les biblioteques.
Amb una proporció cada vegada major d’informació científica disponible de forma gratuïta, les biblioteques es veuen obligades a adaptar la seva funció o perdre el seu punt de venda únic (USP) i rellevància.
- Les desigualtats s’aguditzen.
Amb la tecnologia creant noves possibilitats per als qui en tenen accés, la bretxa entre ells i els qui no en tenen creix, cosa que fa que es corri el risc de confinar una gran part de la població a la pobresa llevat que es prenguin mesures.
L’informe recull també la metodologia que es va utilitzar per presentar les tendències a l’audiència a la Sessió de la presidenta electa en el WLIC21. Les tendències destacades pels experts convidats van ser les següents: 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 14, 18 i 20. I d’aquestes deu, les cinc que l’audiència va votar i establir com les més significatives per al futur del sector bibliotecari van ser la 2, 5, 6, 14 i 20, és a dir: El virtual ha arribat per quedar-se; La diversitat es pren seriosament; Un càlcul ambiental; Aprenentatge permanent; i Les desigualtats s’aguditzen.
En la línia dels successius lliuraments de l’informe de tendències, aquesta actualització de 2021 ens aporta informació de com s’està accedint i consumint la informació a la societat, però el valor afegit d’aquest nou títol de la sèrie l’aporten les conclusions dels líders emergents del sector bibliotecari. Professionals que han observat en el seu dia a dia el que està succeint a les seves biblioteques i les tendències que estan venint a curt termini.
Recomano, a més de la lectura detallada d’aquest informe, realitzar un exercici entre els equips de les biblioteques i els estudiants de bibliotecologia i ciències de la informació. Una pràctica analitzant les vint tendències en el seu entorn per obtenir les seves pròpies conclusions i prioritzar les que concloguin amb més incidència. Tot plegat de cara a posar rumb a buscar solucions.
Al meu entendre, l’informe és una excel·lent guia per orientar la nostra planificació bibliotecària acarant la visualització de solucions de resposta als nostres usuaris en un futur immediat.
© Imatge inicial de StockSnap a Pixabay
