Versió per a imprimir
José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante
Palazzolo, Chris; [et al.] (2018). «2018 Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education». College & Research Libraries news, vol. 79, no. 6, p. 286-300. Disponible a: <https://crln.acrl.org/index.php/crlnews/article/view/17001/18750>. [Consulta: 18/12/2018].
Com cada dos anys, coincidint amb l’anualitat en què no hi ha congrés de l’Association of College & Research Libraries (ACRL),¹ el seu Research Planning and Review Committee va publicar l’interessant informe de tendències principals de l’educació superior que afecten les biblioteques acadèmiques (Top trends in academic libraries).² Amb aquest prestigiós origen, es converteix de seguida en un punt de referència per a aquells qui vulguin estar al dia sobre el que succeeix, cap a on van o, fins i tot, està de moda en l’entorn d’aquest tipus de centres.
Recull el punt de vista d’un comitè de 10 bibliotecaris experts. Per bé que no és poc si ho comparem amb d’altres estudis similars, es podria trobar a faltar una major profunditat en l’anàlisi d’antecedents o el suport d’una mostra més àmplia. No obstant, la quantitat potser no millori els resultats, donat que pot proporcionar un conjunt de visions restringides. Tot es basa, per tant, en el fet que els professionals que el redacten siguin de la màxima fiabilitat, cosa que sembla assegurada.
D’altra banda, es pot adduir que no deixa de ser un estudi nacional (Estats Units), però cap altra nació té una influència tan profunda en el desenvolupament bibliotecari i, a més, compta amb freqüents al·lusions a la situació europea. De fet, ja no existeix l’anterior retard en la transferència de moltes tendències, sinó que sovint s’experimenten de forma paral·lela i global; en particular, les que es refereixen al mercat.
La nota introductòria és força aclaridora sobre l’abast de l’estudi. De forma bastant modesta, s’afirma que hi haurà qui no trobi res de nou, per bé que s’espera que almenys pugui ampliar els seus coneixements. Així mateix, s’adverteix de la inestabilitat de les tendències a causa de l’evolució constant dels entorns tecnològic i educatiu, però avisant que els canvis poden influir de forma molt diferent depenent de la realitat i naturalesa de cada centre.
Contingut de l’estudi 2018
En les tendències ressenyades hi ha un seguit de temes compartits que afecten de forma transversal. Fonamentalment, l’impacte a les biblioteques de les forces del mercat o el clima polític. S’hi detecta en la majoria una preocupació tan antiga com les biblioteques mateixes: quina serà la nostra col·lecció, i com aconseguirem que serveixi a l’usuari, que aquest hi accedeixi de forma senzilla i que l’utilitzi en tot el seu potencial. Gairebé intuïm l’esperit de Ranganathan. També segueix molt present la por a la desintermediació i la necessitat de fer-nos valer en l’entorn universitari mitjançant serveis que potenciïn la nostra presència.
Els apartats són un mica desiguals en el seu desenvolupament. El primer, Panorama sobre editors i proveïdors, és el més complex i conté vàries tendències diferents. Es recullen els moviments de compra i fusió per part de les grans editorials i distribuïdores, que alerten sobre el seu interès per ser presents no només en la publicació i distribució, sinó en tota la cadena de difusió acadèmica; des del procés de descobriment fins a la divulgació i mètriques del que s’ha publicat. En paral·lel, les institucions acadèmiques s’esforcen en l’impuls de polítiques d’accés obert i per aconseguir tractes justos amb aquests grans actors del mercat.
Igualment, s’assenyalen en aquesta secció els moviments cap a la racionalització de l’accés als continguts llicenciats a través de sistemes d’identitat federats, substituint el reconeixement d’IP. S’intenta, entre d’altres coses, evitar l’ús prioritari de fonts com ara Sci-Hub o ResearchGate, però aquests procediments tenen implicacions importants sobre la privacitat dels usuaris, suposen dificultats tecnicoeconòmiques per a editors petits i compliquen l’accés des del campus.
La segona gran tendència versa sobre Notícies falses i alfabetització informacional, i recorda el nostre paper en la formació informacional per a la detecció d’aquest tipus de notícies, i exposa la ràpida resposta que els bibliotecaris han tingut davant d’aquest repte. És una oportunitat per a la col·laboració amb la resta de la universitat, de la mateixa manera que el tercer apartat sobre l’Apropament a la gestió de projectes a les biblioteques. S’ha convertit en una metodologia de gestió ja habitual en els nostres centres per al desenvolupament d’iniciatives complexes i tecnològiques que poden requerir d’aquesta cooperació transversal. Per això, advoca per millorar-ne la preparació dels bibliotecaris.
En el següent punt es parla de l’Assequibilitat dels llibres de text i els OER (recursos educatius oberts). La biblioteca troba oportunitats per satisfer la demanda de documents gratuïts o, almenys, assequibles, de suport a l’aprenentatge. En tot plegat trobarà molts aliats dins de la institució.
Analítica de l’aprenentatge, compilació de dades i preocupacions ètiques, s’anomena la tendència a l’ús de la mineria i anàlisi de dades dels estudiants per millorar els serveis i la seva capacitat d’aprenentatge, però que genera seriosos dilemes sobre com afecta la seva privacitat. També relacionat amb la gestió de dades i el big data, el següent punt tracta sobre l’Adquisició de conjunts de dades d’investigació, mineria de textos i ciència de les dades. Això presenta múltiples desafiaments per la dificultat de la seva compilació i tractament davant de la varietat d’estàndards, el seu cost, la gestió dels drets d’autor o, un cop més, la protecció de la privacitat. Per bé que les biblioteques ja s’hi estan implicant de forma generalitzada, cal un esforç formador dels professionals.
Les següents tres tendències s’agrupen sota el paraigües de la Gestió de la col·lecció. Personalment, sembla que podria agrupar també alguns dels temes ja ressenyats: provisió de textos digitals, gestió de llicències o, fins i tot, repositoris de dades. El primer d’aquests subapartats parla del Desenvolupament de models d’adquisició per al llibre electrònic, principalment: crisi del model DRM i expansió de les adquisicions basades en l’evidència (EBM). La següent tendència és el Desenvolupament de polítiques d’accés obert i plans de finançament, per la qual aposten molts centres, incidint en la possibilitat que es dediqui fins a un 2,5 % del pressupost a aquestes polítiques. Per fi, l’últim punt parla breument de les Col·leccions impreses patrimonials, a través de grans projectes de digitalització i d’iniciatives per promoure’n la difusió i l’ús.
Relació amb la sèrie
Quant a la relació amb els estudis predecents, davant l’anterior onada (2016), veiem temes que es repeteixen: OER, analítica de l’aprenentatge o canvis en els procediments de selecció i adquisició. D’altres es van donant per suposats, com ara les mètriques alternatives (altmetrics, presents el 2014 i 2016), les humanitats digitals (2014) o els serveis en dispositius mòbils (2012 i 2014).
En tots ells, des de 2012, s’hi troben arguments recurrents que van evolucionant en el seu enfocament, com la gestió de dades, la política d’accés obert o noves formes d’adquisició. En general, sempre es reflecteix una gran preocupació pels canvis tecnològics, en l’educació superior i en el procés de comunicació acadèmica. Això té grans implicacions sobre la necessitat de fer-nos valer o per al compliment de les expectatives dels usuaris i assegurament del seu èxit: qualitat, adaptació del personal i gestió de la col·lecció híbrida.
En definitiva, un informe que cal llegir si es vol estar al dia.
1 Recordem que l’ACRL és una associació professional de biblioteques i bibliotecaris universitaris, enquadrada com una divisió de l’American Library Association (ALA).
2 Existeix una traducció quasi completa de l’article a: «Tendencias clave en bibliotecas universitarias 2018 (ACRL)» (2018). Universo Abierto. Disponible a: <https://universoabierto.org/2018/06/12/nuevas-tendencias-en-bibliotecas-universitarias-2018/>. [Consulta: 18/12/2018].
