col·lecció

Els canvis a Europeana Data Model 5.2.5 i 5.2.6

Francisca Hernández
Consultora, DIGIBÍS

Definition of the Europeana Data Model v5.2.5. Disponible a: http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/3861/1/EDM%20Defin... 27/05/2015]
Definition of the Europeana Data Model v5.2.6. Disponible a: http://pro.europeana.eu/files/Europeana_Professional/Share_your_data/Tec... [Consulta: 27/05/2015]

Tot i que la documentació dels canvis introduïts en cada nova versió del model és una cosa confusa, ens referirem als més significatius de les dues versions de 2014 i deixarem a part aquelles modificacions que tenen a veure amb la pròpia organització i estructura del document o que suposen un canvi menor. Assenyalarem, doncs, aquells canvis que Europeana ha d'introduir per a una major interrelació i navegació entre les dades, per a una millor gestió de les dades, i per distingir els tractaments que realitza de les dades proporcionades pels proveïdors.

ARCA, repositori digital de la premsa històrica catalana

Josep M. Figueres
Professor d'història del periodisme
Universitat Autònoma de Barcelona
 

ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. http://www.bnc.cat/digital/arca/

Certament com l'arca de Noé, i Pere Quart poetitza amb el seu "Creguem-ho? Va, potser és veritat", però ARCA és ben real i tanmateix també providencial. El seu nom dual, acrònim d'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues és com un navili salvador per investigadors que facilita feina i indirectament ajuda a protegir el fons patrimonial de la nostra nació atenent l'accessibilitat tot preservant originals.

Hispana: una revisió crítica

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 

Hispana. Directorio y recolector de recursos digitales. http://www.hispana.mcu.es/

El 2009 el Ministeri de Cultura va llançar Hispana, un servei d'accés a col·leccions digitalitzades de documents en servidors espanyols, que, com no podia ser d'una altra manera, es basa en l'ús de protocols OAI. Hispana era el successor i hereu del Directori i Recol·lector de Recursos Digitals, que havia estat posat en marxa el març de 2006 (Grup de Treball de Col·leccions Digitals del Ministeri de Cultura i les Comunitats Autònomes, 2007; Carrato Mena, 2009). Al Registry of Open Access Repositories té l'ID 5942 (http://roar.eprints.org/5942/). Com el nom original ja indicava, en realitat es tracta d'un servei harvester (recol·lector) de metadades OAI. Un harvester usa el protocol OAI per connectar amb proveïdors de dades OAI, dels quals pren els conjunts de metadades que descriuen als objectes digitals, i crea amb ells una metaBase, que els usuaris poden utilitzar per aconseguir un punt d'accés centralitzat a col·leccions disperses.

Les col·leccions especials, la clau del futur de les biblioteques de recerca

Laura Moré
Universitat de Girona
Biblioteca. Procés Tècnic
 

RLUK. (2014). Unique and Distinctive Collections: opportunities for research libraries. Recuperat 12 febrer 2015, a http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2014/12/RLUK-UDC-Report.pdf

Al llarg de la seva història les biblioteques de recerca han anat reunint materials molt diversos que, per la seva raresa o singularitat, han estat anomenats "col·leccions especials". En molts casos, la manca d'estàndards per a la seva descripció, la seva naturalesa complexa i l'escassetat de personal amb la formació necessària per processar-los els ha relegat a la invisibilitat del racó d'un magatzem polsegós.

El fenomen de la digitalització i de la creació de repositoris que permeten de manera fàcil la publicació en línia de continguts, han suposat una nova oportunitat per a aquests materials i els ha tornat a posar d'actualitat. També, dins la conjuntura econòmica actual, en què les institucions públiques han vist els seus pressupostos retallats i han de competir amb molts més competidors per a les cada cop més escasses fonts de finançament externes, les biblioteques volen marcar la diferència amb allò que les fa úniques i especials i és aquí on entren en joc les col·leccions especials.

Nous ensenyaments dels estudis d'ús de col·leccions

Ramón Abad
Biblioteca
Universidad de Zaragoza
 

OhioLINK Collection Building Task Force, Julia Gammon and Edward T. O'Neill. 2011. OhioLINK–OCLC Collection and Circulation Analysis Project 2011. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm.
 

El 2006, el consorci de biblioteques universitàries de l'Estat d'Ohio (OhioLINK), als Estats Units, en col·laboració amb OCLC Research, va iniciar el que amb seguretat és el major estudi d'ús de col·leccions realitzat mai. Els seus resultats inicials acaben de ser publicats el mes de setembre de 2011 per OCLC Research en el document titulat OhioLINK OCLC Collection and Circulation Analysis Project. 2011 (http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm).

De seguida ve al cap  -i en l'Informe se cita-el famós estudi de la Universitat de Pittsburg sobre l'ús de les col·leccions, realitzat en els 70s, en el qual es va comprovar la famosa regla del 80/20 aplicada a l'ús de les col·leccions (el 20% d elas col·leccions suporten el 80% de l'ús). Així mateix és inevitable relacionar-lo amb el famós projecte Conspectus, que va sorgir a mitjans dels 80s i que, desigualment, es va mantenir al llarg dels 90s, especialment a les biblioteques universitàries del Nord-oest dels Estats Units, a la coneguda xarxa WLN (Western Library Network), sent encara una eina d'avaluació de col·leccions associada al WorldCat (OCLC Conspectus).

Subscriure a RSS - col·lecció