recerca

Un pas endavant en capacitat de demostrar

Enviat per Dídac Martínez el Dc, 23/11/2011 - 12:48
 
Dídac Martínez
Director de l'Àrea de Serveis Universitaris
Universitat Politècnica Catalunya
 
Borrego, Á. (2011). Impacte de la inversió en biblioteques sobre l'activitat de recerca a les universitats: Informe realitzat per encàrrec del CBUC. Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. <http://www.recercat.net/handle/2072/151828>. [Consulta: 22/11/2011].

Ens trobem davant d'un informe encarregat pel CBUC a Ángel Borrego totalment adient en aquest moments de crisis econòmica i molt aconsellable per llegir sobretot per aquells professionals bibliotecaris que s'encarreguen de la direcció i gestió de les biblioteques.

L'informe són 10 petits resums de 10 informes, articles i llibres que tracten, des de diferents anàlisis, la influència de l'impacte directe de les biblioteques en el progrés de les seves institucions.

Des de sempre els bibliotecaris hem elaborat memòries principalment basades en les dades estadístiques provinents de les tasques internes o de l'ús dels serveis bibliotecaris. Aquestes dades ens han permet "mostrar" a la universitat el que fem: el nombre de préstecs de llibres que fa una biblioteca, els llibres que hem comprat i catalogat en un mes, el nombre de persones que han entrat a estudiar aquell trimestre, quants articles de revistes digitals s'han baixat els investigadors en un any, quin pressupost tenim, etc. Som realment experts i pioners en fer informes basats en xifres quantitatives de l'evolució de la biblioteca i això ho hem continuant fent, però hem de fer un pas endavant.

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Enviat per Alice Keefer el Dm, 11/10/2011 - 00:00
Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Usar i avaluar la informació en l’era digital. Com ho fan els estudiants universitaris?

Enviat per Maria Parras el Dc, 04/05/2011 - 12:09
Maria Parras
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra
 
Head, Alison J.; Eisenberg, Michael B. (2010). How college students evaluate and use information in the digital age. Seattle (Washington): The Information School, University of Washington. Project Information Literacy Progress Report: "Truth Be Told". <http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_Fall2010_Survey_FullReport1.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].

Com cerquen la informació els estudiants universitaris? Quines preferències tenen en relació a les fonts d'informació? Com avaluen i utilitzen la informació?

La resposta a aquestes tres preguntes la podem trobar al Project Information Literady (PIL), un estudi nacional dut a terme per la University of Washington Information School amb l'objectiu d'estudiar com fan recerca i busquen informació els estudiants universitaris.

L'estudi és fruit de les dades recollides entre una mostra de 8.353 estudiants de grau matriculats a 25 universitats dels Estats Units i realitzat durant la primavera de 2010.

Es pot innovar en TIC des d'un garatge?

Enviat per Ernest Abadal el Dc, 23/03/2011 - 15:59

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

United States. President's Council of Advisors on Science and Technology (2010). Designing a digital future: federally funded research and development in networking and information technology: report to the President and Congress. December 2010. (http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/microsites/ostp/pcast-nitr...)

Si algú ens demana exemples d'innovadors en TIC és probable que ens vinguin a la memòria el noms de Paul Allen i Bill Gates (Microsoft), Steve Jobs i Stephen Wozniak (Apple) o Larry Page i Sergey Brin (Google). És també probable que els tinguem associats amb la imatge romàntica d'uns nois brillants que van construir els fonaments de tres grans empreses en el garatge de casa seva.

Si analitzem amb una mica de detall aquestes evocacions, podem constatar dues coses. En primer lloc, tots ells són nord-americans. En segon lloc, tots ells van partir d'unes bases de recerca prèvies, com ens ho mostra l'anàlisi del cas de Google que es fa en l'informe analitzat (p. 133). Dues de les peces fonamentals per a l'èxit d'aquest cercador van ser el sistema d'ordenació dels resultats i, per altra banda, l'escalabilitat de la seva infraestructura informàtica. El PageRank va ser un producte de recerca de l'època en què Page i Brin treballaven a la Digital Library Initiative (un dels grans programes d'investigació en TIC dels EUA) i l'escalabilitat, es basa en l'algorisme de Paxos, desenvolupat durant la década de 1990. La clau, com es veu, és disposar d'unes bases en recerca sobre les quals bastir productes i serveis d'èxit.

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca