recerca

Ciència Oberta: l’estratègia de l’EOSC i les recomanacions de la UNESCO

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 12/01/2022 - 10:24

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

EOSC (2021). Strategic Research and Innovation Agenda (SRIA) of the European Open Science Cloud (EOSC). [Ixelles: EOSC]. Version 1.0 15 February 2021. 195 p. Disponible a: <https://www.eosc.eu/sites/default/files/EOSC-SRIA-V1.0_15Feb2021.pdf>. [Consulta: 07.12.21]. 

Sempre he trobat el concepte del núvol europeu de ciència oberta (EOSC) una mica inconcret, ambigu i fins nebulós (si se’m perdona el joc de paraules fàcil), però la constància amb la que l’empaita la Comissió Europea obliga a fixar-s’hi. Un informe del 2016 el descrivia així: 

«Imagineu un entorn federat i globalment accessible on els investigadors, els innovadors, les empreses i els ciutadans poden publicar, trobar i reutilitzar dades i eines dels altres per a finalitats d'investigació, innovació i educació. Imagineu que això funciona regulat per unes condicions ben definides i de confiança, amb un model sostenible i de relació qualitat-preu just. Aquest és l'entorn que s'ha de fomentar a Europa per garantir que la recerca i la innovació europees contribueixin plenament a la creació de coneixement, a fer front als reptes globals i a impulsar la prosperitat econòmica a Europa».1

La contribució de la biblioteca universitària a la recerca humanística

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 15/12/2021 - 11:11

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

The role of academic and research libraries as active participants and leaders in the production of scholarly research: a report on an RLUK scoping study (2021). Evidence Base. [Birmingham]: Birmingham City University; [Stoke-on-Trent]: RLUK; [Swindon]: Arts and Humanities Research Council. 70 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2021/07/RLUK-Scoping-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2021].

En les darreres dècades, la recerca científica s’ha tornat cada cop més interdisciplinària i col·laborativa. Al mateix temps, ha crescut l’interès per determinar el seu impacte institucional i social. Ambdós factors contribueixen a què les biblioteques universitàries participin de forma activa en la realització de projectes de recerca. En aquest context, el present informe, encarregat per Research Libraries UK —l’associació de biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit— i Arts and Humanities Research Council —un organisme públic britànic dedicat al finançament de projectes de recerca en humanitats—, té com a objectiu estudiar el paper de biblioteques, arxius i museus com a col·laboradors, i fins i tot líders, en el desenvolupament de tasques de recerca.

Sobre el futur de la comunicació científica en Ciències Socials i Humanes

Enviat per Ángel M. Delgad... el Dc, 24/11/2021 - 12:59

Ángel M. Delgado-Vázquez 
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación en la Biblioteca/CRAI 
Universidad Pablo de Olavide
@amdelvaz
https://orcid.org/0000-0003-2461-8553 

Avanço, Karla; Balula, Ana; Błaszczyńska, Marta; Buchner, Anna; Caliman, Lorena; Clivaz, Claire; Costa, Carlos; Franczak, Mateusz; Gatti, Rupert; Giglia, Elena; Gingold, Arnaud; Jarmelo, Susana; Padez, Maria João; Leão, Delfim; Maryl, Maciej; Melinščak Zlodi, Iva; Mojsak, Kajetan; Morka, Agata; Mosterd, Tom; … Wieneke, Lars (2021). Future of scholarly communication: forging an inclusive and innovative research infrastructure for scholarly communication in social sciences and humanities. Warsaw: Digital Humanities Centre at the Institute of Literary Research of the Polish Academy of Sciences. 45 p. Disponible en: <https://doi.org/10.5281/zenodo.5017705>. [Consulta: 19/11/2021]. 

Aquest nou informe d’OPERAS versa sobre el futur de la comunicació científica, amb especial èmfasi en les Ciències Socials i Humanes. Fruit d’una àmplia consulta entre persones i agents interessats, principalment a Europa i a països membres d’OPERAS, el document es divideix en set capítols, que no només tracten de descriure en profunditat l’ecosistema al voltant de la producció i, sobretot, difusió dels treballs científics, sinó que a més s’endinsen en el desplegament d’un seguit de recomanacions a bona part dels agents implicats en aquest procés.

Cap a un consorci d’identificadors persistents al Regne Unit: anàlisi de costos i beneficis

Enviat per Paloma Marín-Arraiza el Dc, 03/11/2021 - 12:13

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Lead
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0001-7460-7794

Gabriela Mejias
Engagement Manager
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0002-1598-7181

Brown, Josh; Jones, Phill; Meadows, Alice; Murphy, Fiona; Clayton, Paul (2021). UK PID Consortium: cost-benefit analysis. [Bristol]: Jisc. 57 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.4772627>. [Consulta: 30/10/2021].

Com s’origina l’informe? 

L’informe va ser publicat per Jisc en el marc del projecte UK PID i desenvolupat per la cooperativa MoreBrains i l’anàlisi financera de Paul Clayton. El projecte UK PID neix en resposta a l’assessorament independent del professor Adam Tickell al Govern del Regne Unit Open access to research publications (2018). Entre les recomanacions s’inclou el rol de Jisc de «liderar la selecció i promoció d’un seguit d’identificadors únics, incloent-hi ORCID, en col·laboració amb els líders del sector amb les organitzacions associades pertinents» (p.3). L’anterior informe va ser seguit per Developing a persistent identifier roadmap for open access to UK research (2020) que proposa com a recomanació principal la creació d’un consorci nacional d’identificadors persistents (PID), amb l’objectiu de desenvolupar una infraestructura oberta de recerca. Així, s’incrementaria l’adopció d’identificadors oberts estratègics. S’estableixen com a prioritaris els DOI de Crossref i DataCite1, ORCID ID, RAiD i ROR ID.

Canals de publicació dels resultats de les recerques

Enviat per Rosângela Schwa... el Dc, 16/12/2020 - 19:24

Rosângela Schwarz Rodrigues
Depto. Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2020). 2020 update: SPARC landscape analysis and roadmap for action. [Washington, DC.]: SPARC. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/2pwft>. [Consulta: 02/12/2020].

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Daugherty, Shawn; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2019). Landscape analysis: the changing academic publishing industry-implications for academic institutions. [Washington, DC.]: SPARC. 53 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/58yhb>. [Consulta: 02/12/2020].

L’Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) és una coalició global que pretén democratitzar l’accés al coneixement i augmentar el retorn de les inversions en educació mitjançant l’accés obert als resultats de recerca i a materials didàctics. Els informes que generen són una veu que representa els interessos dels finançadors i de l’acadèmia. 

Claudio Aspesi, juntament amb d’altres col·legues, presenta un debat crucial sobre la comunicació de la ciència amb un enfocament necessari i poc corrent que considera el control simultani dels índexs d’avaluació i de les publicacions que els alimenten, com també les implicacions d’això sobre el sistema de reconeixement i avaluació de l’activitat científica. 

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca