agències de finançament de la recerca

Les barreres per accedir a la literatura científica

Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d'Estudis Catalans
 

Research Information Network (2011). Access to scholarly content: gaps and barriers. <http://www.rin.ac.uk/node/1172>. [Consulta: 12/06/2012].


Els documents científics i tècnics són fonamentals per a l'activitat acadèmica i per a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I). Ara bé, les noves tecnologies i els models emergents de negoci han transformat l'entorn informatiu dels investigadors i dels treballadors del coneixement, és a dir, d'aquells que la seva activitat laboral principal consisteix en desenvolupar i usar coneixement. Alguns canvis han facilitat l'accés a la informació, mentre que d'altres l'han complicat. Per exemple, l'augment de serveis per identificar literatura científica (Google Scholar, PubMed, Scirus, Scopus o Web of Science) facilita la localització de documents però, malgrat l'embranzida del moviment d'Open Access (OA), no sempre és fàcil accedir-hi. A més, els investigadors tampoc acaben d'entendre com poden reutilitzar els continguts oberts per a l'ensenyament, l'extracció de taules, figures o altres materials, la col·laboració o l'anàlisi de textos.

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Subscriure a RSS - agències de finançament de la recerca