Versió per a imprimir
Head, Alison J.; Eisenberg, Michael B. (2010). How college students evaluate and use information in the digital age. Seattle (Washington): The Information School, University of Washington. Project Information Literacy Progress Report: "Truth Be Told". <http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_Fall2010_Survey_FullReport1.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].
Com cerquen la informació els estudiants universitaris? Quines preferències tenen en relació a les fonts d'informació? Com avaluen i utilitzen la informació?
La resposta a aquestes tres preguntes la podem trobar al Project Information Literady (PIL), un estudi nacional dut a terme per la University of Washington Information School amb l'objectiu d'estudiar com fan recerca i busquen informació els estudiants universitaris.
L'estudi és fruit de les dades recollides entre una mostra de 8.353 estudiants de grau matriculats a 25 universitats dels Estats Units i realitzat durant la primavera de 2010.
Consta de 3 parts. La primera part és una anàlisi comparativa sobre com duen a terme el procés de cerca d'informació els estudiants entre les dades de l'any anterior (2009) i les d'aquest (2010). De l'anàlisi se n'extreuen les següents conclusions: 1) utilitzen les mateixes fonts d'informació (independentment de les assignatures i del curs); 2) s'adrecen en primera instància a les lectures recomanades de les assignatures de cercar a la web (Google per exemple); 3) els estudiants de les diferents mostres semblen tenir les mateixes preferències pel que fa a les fonts d'informació utilitzades habitualment; 4) poques vegades s'adrecen als bibliotecaris.
En la segona part, es reflecteix com els estudiants avaluen la informació tant per usos acadèmics com personals. L'avaluació de la informació trobada és un pas essencial en el procés de cerca que requereix un pensament crític per tal de validar si la informació trobada és pertinent i adequada, en relació a les necessitats d'informació de cada individu. L'estudi "investiga" les rutines i tècniques dels estudiants durant la selecció de la informació per a les seves assignatures.
Com avaluen els estudiants la informació trobada a Internet? Basant-se en 3 criteris: l'actualització i l'autoria, el domini de la URL (així com els enllaços externs) i la intuïció (recomanacions d'amics i familiars). Les dades mostren que habitualment els estudiants avaluen la informació trobada a Internet i que el 77% dels estudiants de la mostra es fixen en l'actualització dels continguts i l'autoria per determinar la qualitat de la informació trobada. Només el 25% dels enquestats tenen en compte els recursos d'informació recomanats pels bibliotecaris.
La tercera part, mostra les dificultats amb les que es troben els estudiants durant el procés de cerca d'informació. En l'era digital el procés de cerca i avaluació de la informació és més difícil de gestionar. Però el problema principal amb el que es troben els estudiants (84%) és la definició del tema del treball o bé la determinació de la necessitat d'informació. Posteriorment es plantegen altres problemes com el grau de satisfacció envers el procés de cerca i els resultats obtinguts (46%), determinar la fiabilitat de la informació (41%), com citar (41%), redactar el treball (38%) i evitar el plagi (35%).
Per què és tant complicat definir la seva necessitat d'informació? Principalment, els preocupa que la seva elecció compleixi les expectatives dels professors, així com puguin manejar el tema del seu treball com l'hagin començat i no veure's desbordats per la quantitat d'informació disponible.
Què és el que realment els preocupa? Aprovar l'assignatura (99%), acabar el treball (97%) i treure una bona nota (97%).
La conclusió de l'estudi és que existeixen una gran quantitat de buits en l'àmbit de les universitats dels EUA malgrat els esforços per omplir-los. Existeix una manca de visibilitat i de confiança envers les biblioteques i el seu personal, així com de la gran quantitat d'informació que els professionals posen a l'abast dels estudiants. Es detecta també un gran buit pel que fa la formació que els estudiants reben per part de bibliotecaris i professors i el maneig que aquests fan de la informació.
A més, l'estudi conclou amb un seguit de recomanacions per tal d'afrontar els problemes relacionats amb la formació en competències informacionals als estudiants. Identifiquen dos tipus de competències: les de primer ordre, aquelles que involucren el pensament crític (avaluació, interpretació i síntesi de la informació); i les de segon ordre, el conjunt de tècniques i rutines per afrontar el procés de cerca d'informació. Ambdues són essencials per a qualsevol individu al llarg de les seves vides i els resultats de l'estudi revelen que els estudiants no són conscients de la importància de tenir aquestes competències a l'hora de realitzar el procés de cerca d'informació.
Les recomanacions de l'estudi són doncs les següents: 1) integrar la formació en competències informacionals al currículum dels estudiants (per tal que identifiquin la cerca d'informació com un procés intel·lectual); 2) redireccionar la formació que hem fet fins ara (és important que els estudiants aprenguin a desenvolupar i perfeccionar les estratègies de cerca); 3) fer partíceps i responsables als estudiants de tot del procés de cerca (cal que els professors treballin més amb la definició del tema del treball); 4) avaluar com s'estan preparant els estudiants dels segle XXI per als seus llocs de treball.
A banda de les recomanacions que ens fa el PIL, els bibliotecaris que impartim formació podríem enumerar altres recomanacions i aspectes a tenir en compte a l'hora de preparar les sessions de formació. És essencial que hi hagi una implicació institucional per tal de fer possible la integració de les competències informacionals i informàtiques en el currículum dels estudiants i que aquests prenguin consciència de la importància de formar-se en aquesta àrea.
