Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Research Libraries UK 2019 Conference. Reshaping scholarship: transformation, innovation and cultural change. London, 20-22 March 2019. Disponible a: <http://rlukconference.com>. [Consulta: 24/03/2019].
Els dies 20, 21 i 22 de març es va celebrar a Londres el congrés anual de l’RLUK (Research Libraries UK), l’associació de biblioteques universitàries i de recerca britàniques que agrupa 37 institucions. L’objectiu era abordar de quina manera els canvis en la recerca afecten les expectatives dels investigadors sobre les col·leccions i els serveis bibliotecaris i com aquests poden respondre les noves necessitats dels acadèmics.
En aquesta ressenya resumirem breument el contingut de les successives sessions. El lector interessat podrà consultar properament els vídeos de les presentacions a la pàgina web del congrés, on també estan disponibles els de les quatre darreres edicions.
La conferència inaugural va córrer a càrrec de Tim Hitchcock, historiador de la Universitat de Sussex que ha desenvolupat diversos projectes en humanitats digitals, especialment de mapats de termes en grans col·leccions documentals, incloent-hi el catàleg de la seva Universitat. Segons ell, aquest tipus de projectes ofereixen una visió panoràmica de les característiques de les col·leccions bibliotecàries i dels seus continguts, una visió global que s’ha perdut ara que l’accés a la informació és digital.
A continuació, les presidentes de les associacions de biblioteques de recerca dels Estats Units (ARL), Canadà (CARL), Austràlia (CAUL) i Europa (LIBER) van presentar els plans estratègics de les seves organitzacions. Cal destacar que les quatre presidentes són dones que semblen haver trencat el sostre de vidre que limitava el seu ascens a llocs de responsabilitat malgrat la seva elevada presència en la professió.
El següent panel va presentar tres experiències de suport a la recerca: el laboratori d’humanitats digitals de la Universitat de Cambridge; el desenvolupament d’un estudi a la Universitat de Calgary per identificar les necessitats dels investigadors i desenvolupar una dotzena de projectes en col·laboració amb ells ―el títol d’aquesta ressenya està agafat de l’utilitzat per Tom Hickerson per a aquesta presentació―; i la perspectiva ―pessimista― sobre el paper de les biblioteques de recerca el 2030 oferta per un representant de la British Library. En síntesi, els canvis venen donats no només per l’accés remot a la informació, sinó per la creixent interdisciplinarietat de la recerca que convida a trencar la tradicional estructura disciplinària de les biblioteques per organitzar-se al voltant de processos (docència, recerca, divulgació…). El pes de les humanitats digitals en molts projectes ve a respondre a la carència d’infraestructures en aquestes disciplines, a diferència del que succeeix en camps com la genètica. La primera jornada del congrés va finalitzar amb una xerrada de Charles Kriel, assessor del Parlament britànic sobre desinformació i notícies falses.
El segon dia va començar amb una conferència sobre el paper de les biblioteques com un espai neutral a partir d’una experiència de censura d’obres d’art a la biblioteca de la Universitat de Ciutat del Cap en un context de mobilitzacions estudiantils. El següent panel va combinar tres presentacions: un projecte de digitalització col·laborativa entre tres institucions que va posar de manifest la necessitat de disposar de dades que permetin detectar solapaments entre les col·leccions per optimitzar recursos; una detallada anàlisi de la col·lecció de la London School of Economics que ha permès prendre decisions sobre la retenció i expurgació de materials; i un estudi dels usuaris ―i no usuaris― de la British Library que va identificar com a principals prioritats l’accés a Internet i la disponibilitat d’un espai neutral on treballar.
La sessió de tarda va incloure dues activitats paral·leles sobre la neutralitat de les biblioteques i el treball desenvolupat pels grups existents dins de l’RLUK. Dos dels tres grups existents s’han creat en els darrers tres anys i les seves temàtiques revelen les prioritats a l’associació: col·leccions especials i digital scholarship.
El panel final del segon dia va estar dedicat a la ciència oberta. Va incloure presentacions sobre l’estratègia de la Universitat de Lancaster per apropar la ciència oberta als investigadors a través de trobades en petits grups; la creixent activitat editora de les biblioteques universitàries i la necessitat de donar més visibilitat a les monografies en accés obert que publiquen; i la creixent presència de serveis de suport a la recerca a biblioteques universitàries, amb una elevada heterogeneïtat en termes de denominació del servei, llocs de treball de les persones que els desenvolupen o activitats que prioritzen.
El tercer i últim dia del congrés va començar amb una sessió dedicada a la gestió de dades de recerca. Es van oferir els resultats d’un estudi que mostra una creixent maduresa d’aquests serveis a biblioteques universitàries de set països, per bé que se segueixen centrant en tasques d’assessorament més que en suport tècnic i es detecta una manca de formació. La segona presentació va abordar el paper de les biblioteques en la gestió del programari per a la recerca emprat pels acadèmics. I, finalment, es va presentar un projecte que intenta aplicar tècniques de blockchain per obtenir dades fiables, comparables i auditables de descàrregues d’articles científics. L’objectiu seria promoure l’ús d’aquestes dades en processos d’avaluació de la recerca, animant els investigadors a publicar en accés obert per incrementar la consulta de les seves publicacions.
A continuació, es van celebrar quatre tallers paral·lels sobre la promoció de la ciència oberta, l’impacte de la intel·ligència artificial sobre la direcció de biblioteques universitàries, les darreres transformacions en l’àmbit de la comunicació científica i la gestió col·laborativa de col·leccions. El congrés va concloure amb una conferència sobre humanitats digitals.
L’accés remot a la informació ha allunyat estudiants i acadèmics de les biblioteques universitàries durant els darrers anys. Els estudiants estan tornant en la mesura que moltes biblioteques s’han adaptat a les seves necessitats oferint-los espais de treball col·laboratius que els alumnes valoren positivament. El retorn dels investigadors, no obstant, planteja més dificultats atès que el seu allunyament no obeeix únicament a la facilitat en l’accés virtual a la informació, sinó a les noves metodologies de treball que plantegen noves demandes que sovint no coincideixen amb l’oferta de serveis de les biblioteques. Sembla necessari trencar amb la idea de dipòsits temàtics per oferir nous serveis d’acord amb els processos en els quals es veuen involucrats els acadèmics. En aquest sentit, destaca l’auge de les humanitats digitals on moltes biblioteques semblen haver trobat una oportunitat per oferir un servei a acadèmics que, en aquestes disciplines, no disposen de les infraestructures existents en ciències experimentals o de la salut.