Versió per a imprimir
Sara Zerini
Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Cooper, Danielle M.; Ruediger, Dylan; Skinner, Makala (2022). Streaming media licensing and purchasing practices at academic libraries: survey results. [New York]: Ithaka S+R. 26 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316793>. [Consulta: 25/06/2023].
L'informe Pràctiques de llicència i adquisició de continguts en streaming a les biblioteques universitàries (Streaming media licensing and purchasing practices at academic libraries), publicat per l'organització Ithaka S+R ens dona una àmplia i detallada perspectiva sobre l'adquisició d'aquest tipus de recursos al món acadèmic nord-americà.
L'informe s'enfoca en els processos i estratègies d'adquisició de les biblioteques acadèmiques nord-americanes dels streaming media, els continguts multimèdia en línia. Durant el 2021, l'organització va dur a terme una enquesta realitzada en col·laboració amb 24 biblioteques acadèmiques i centrada en els proveïdors de continguts en streaming amb qui les biblioteques treballen majoritàriament, en els models d'adquisició i acords de llicència, i en els pressupostos que les biblioteques dediquen a aquests continguts.
En concret, l'informe analitza les respostes de 297 institucions nord-americanes (taxa de resposta del 20 %) i 12 institucions canadenques (taxa de resposta del 50 %).
Visió de les llicències de contingut en streaming
La gran majoria de les biblioteques (el 88 %) treballa a partir de l'adquisició de plataformes de streaming, i poques ho fan amb distribuïdors independents (7 %), o amb recursos en accés obert (3 %). Pràcticament, la totalitat de les biblioteques utilitza múltiples sistemes d'adquisició de forma simultània i l'enquesta es planteja en clau de resposta múltiple en aquest apartat: la gran majoria compra els continguts en streaming a curt termini (el 94 % utilitzen aquesta opció) o a llicència perpètua, si aquesta està disponible (70 %). Els sistemes més usats són la subscripció (90 %) i la comanda directa (82 %).
Els proveïdors que dominen el mercat són Kanopy amb el 83 % de les biblioteques entrevistades que hi tenen subscripció i Alexander Street amb el 80 %, després Infobase, Swank's Digital Campus i Naxos, present en més del 50 % de les biblioteques. La majoria de les biblioteques tenen subscripcions actives amb més d'un proveïdor a la vegada. En gran part de les biblioteques, els encarregats de prendre decisions sobre els materials adquirits són els professionals responsables de la col·lecció, els bibliotecaris referents o liaisons.
El factor més important que influeix en les decisions sobre l'adquisició dels recursos en streaming és l'impacte en la docència, seguit pel cost anual i la qualitat dels continguts. Entre els factors menys determinants, en canvi, hi ha la possibilitat d'escollir entre diferents modalitats de pagament, i la relació amb el proveïdor.
Es destaca que la pandèmia de la COVID-19 va afectar la demanda de continguts en streaming, però l'evidència suggereix que la pandèmia va ser un accelerador d'una tendència que ja s'estava produint i no pròpiament la causa. No obstant, les estratègies de llicència de streaming media no han evolucionat al mateix ritme de l'augment de la demanda des de la pandèmia; només el 23 % de les biblioteques informen de canvis en la seva estratègia d'adquisició, tot i que el 42 % reconeix l'augment de la demanda: això es pot explicar perquè algunes biblioteques ja tenien estratègies efectives abans de la COVID-19.
Entre les biblioteques que van canviar la seva estratègia d'adquisició durant la pandèmia, destaquen aquelles amb una gran població d'estudiants al campus, a causa del canvi sobtat a la docència en línia. Algunes de les biblioteques van haver de canviar els models d'adquisició de no mediats a mediats, perquè els models no mediats es van tornar insostenibles enmig del nou augment de la demanda. Ara, després de la pandèmia, s'espera que la demanda de streaming continuï.
Respecte al pressupost, l'enquesta informa que durant el curs 2021-22, dos terços de les biblioteques van gastar entre l'1 i el 6 % del seu pressupost en streaming de mitjans. I més d'una quarta part preveu augmentar per sobre del 10 % aquesta despesa en els propers cinc anys. Les escoles de batxillerat i màster també gasten un 5 % dels seus pressupostos anuals de materials docents en streaming, amb una previsió similar de creixement en els propers anys. Les universitats de doctorat hi dediquen un 2 % del seu pressupost i esperen arribar a un 5 % en cinc anys. Aquests augments del pressupost per a mitjans de streaming, no obstant, són incerts, ja que durant els últims anys el 56 % dels entrevistats va veure un augment del pressupost concretat en els recursos en streaming, però, al mateix temps, el 49 % de les biblioteques va experimentar una disminució del pressupost general per adquisició de materials (de qualsevol tipologia). És interessant destacar, que només el 35 % dels centres preveu un augment del pressupost mentre un altre 35 % en preveu justament una disminució.
En línia general, no sorprèn que poques biblioteques estiguin interessades a adquirir noves tipologies de continguts en streaming, probablement arran d'aquesta incertesa sobre el pressupost durant els propers anys: només un 3-5 % està interessat en l'adquisició de pòdcasts, recursos de realitat augmentada/virtual o videojocs per als usuaris.
El 86 % de les biblioteques continua comprant el material audiovisual en suports físics, sobretot a causa de la rendibilitat i la disponibilitat encara bastant limitada de continguts a les plataformes de streaming, i han de gestionar els mitjans físics juntament amb l’streaming per satisfer la demanda creixent. El 46 % de les biblioteques digitalitza VHS/DVD a petita escala, utilitzant majoritàriament sistemes interns per a la digitalització. Després de la digitalització, els mitjans s'allotgen en els seus servidors interns o LMS (Kaltura (29 %), Alexander Street (25 %) i Kanopy (20 %) estan entre les plataformes d'allotjament més habituals de les disponibles al mercat).
El punt de vista canadenc
Entre els objectius d'aquest estudi d'Ithaka S+R hi havia el repte d'examinar les diferències nacionals en les pràctiques d'adquisició de continguts en streaming entre biblioteques, especialment centrant-se en les institucions canadenques a través del consorci CARL (Canadian Association of Research Libraries). Hi van participar dotze biblioteques d'aquest consorci. Els resultats van posar de manifest que les biblioteques canadenques enfocaven la presa de decisions per la compra de llicències de streaming sobretot en l'impacte en la docència i no tant a factors com el cost o els sistemes integrats.
El curs 2021-2022, la majoria de biblioteques CARL van destinar el 2 % o menys del seu pressupost de materials a mitjans de streaming, però, de la mateixa manera que les americanes, s'espera que es dupliqui en cinc anys.
Els bibliotecaris de la CARL concorden, per unanimitat, que la demanda de streaming media va augmentar des del març de 2020, mentre només el 42 % dels estatunidencs havia respost afirmativament. Les raons d'aquesta disparitat inclouen, possiblement, factors com ara canvis en les disposicions de drets d'autor (fins fa molt poc temps els docents no podien utilitzar continguts de vídeo en les classes sense llicències específiques), opcions de streaming limitades abans de la pandèmia i polítiques més estrictes per la COVID-19 al Canadà.
Conclusions
La investigació d'Ithaka S+R, conclou posant de manifest la importància creixent dels recursos en streaming en les prioritats d'ensenyament i aprenentatge en les biblioteques, especialment a partir de la pandèmia. Les biblioteques estan invertint més en contingut en streaming per satisfer les necessitats dels estudiants i millorar la docència en les seves institucions. Com que els costos d'aquests recursos consumeixen una part important dels pressupostos de les biblioteques, esdevé crucial posar en valor aquests recursos fent-ne una comunicació efectiva: les biblioteques hauran de demostrar el valor pedagògic dels recursos, fer un seguiment de l'ús, adaptant-se a les necessitats en constant evolució i fomentant la relació amb els docents.
Els venedors hauran d'alinear la seva oferta amb les necessitats d'ensenyament i aprenentatge, posant de manifest i sabent explotar millor el valor pedagògic dels recursos en streaming i les substancials diferències amb els formats més estàtics i els recursos tradicionals.
Finalment, l'estudi suggereix que les biblioteques i els proveïdors encara han d'explorar completament la integració dels continguts en streaming en l'educació superior.
A mesura que aquests continguts van creixent, el repte més important de les biblioteques universitàries serà, doncs, avaluar el seu paper i la seva efectivitat com a materials pedagògics essencials.
Si bé, en termes generals, els resultats demostren una evolució bastant previsible d'aquest tipus de continguts, sí que les dades de l'estudi poden ser útils per al plantejament de les futures polítiques d'adquisició i poden ser especialment rellevants per proveïdors d'aquest tipus de recursos.
La globalització dels recursos acadèmics ens fa pensar que l'evolució a casa nostra d'aquest tipus de continguts pot tenir un creixement similar. No obstant, seria interessant dur a terme un estudi similar més enfocat al món hispanoparlant o, a més petita escala, a les universitats del nostre país.
© Imatge inicial de Michal Jarmoluk a Pixabay
