ciència oberta

La primera caixa d’eines sobre ciència ciutadana per a biblioteques

Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022]. 


La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement. 

La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement. 

França: 13 recomanacions per promoure la ciència oberta a les universitats

Cristina Azorín
Unitat Tècnica i de Projectes
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


Letrouit, Carole; Cachard, Pierre-Yves; Dupuis, Monique; Froment, Bernard (2021). La place des bibliothèques universitaires dans le développement de la science ouverte. [Paris]: Inspection générale de l'Éducation, du Sport et de la Recherche (IGÉSR). 66 p. Disponible a: <https://www.ouvrirlascience.fr/la-place-des-bibliotheques-universitaires-dans-le-developpement-de-la-science-ouverte/>. [Consulta: 04/04/2022].1


El primer Pla Nacional de Ciència Oberta de França 2018-2021 va plantejar dubtes sobre el paper de les biblioteques i els centres de documentació i el full de ruta a seguir per adaptar-lo a la realitat de la recerca. El febrer de 2021, quatre responsables generals en educació, esport i recerca van fer un informe adreçat a la Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació.2 

La Ciència Oberta, un nou dret humà universal

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


UNESCO (2021). Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta. París: UNESCO. 36 p. Disponible a: <https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379949_spa>. [Consulta: 10/01/2022].


Coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, essent ja ineludible incorporar la cultura open en qualsevol política internacional, nacional, regional o institucional vinculada a la informació o la recerca, la UNESCO va aprovar en la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència oberta.

Estem parlant d’un document aprovat pel plenari de l’Assemblea, amb representació de 193 països, i que la directora general, Audrey Azoulay, va defensar assegurant que «impulsarà l'adopció més àmplia de pràctiques obertes, fomentarà un major suport de la ciència oberta i garantirà que els resultats de la investigació siguin beneficiosos per a tots».

Ciència Oberta: l’estratègia de l’EOSC i les recomanacions de la UNESCO

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


EOSC (2021). Strategic Research and Innovation Agenda (SRIA) of the European Open Science Cloud (EOSC). [Ixelles: EOSC]. Version 1.0 15 February 2021. 195 p. Disponible a: <https://www.eosc.eu/sites/default/files/EOSC-SRIA-V1.0_15Feb2021.pdf>. [Consulta: 07.12.21]. 


Sempre he trobat el concepte del núvol europeu de ciència oberta (EOSC) una mica inconcret, ambigu i fins nebulós (si se’m perdona el joc de paraules fàcil), però la constància amb la que l’empaita la Comissió Europea obliga a fixar-s’hi. Un informe del 2016 el descrivia així: 

«Imagineu un entorn federat i globalment accessible on els investigadors, els innovadors, les empreses i els ciutadans poden publicar, trobar i reutilitzar dades i eines dels altres per a finalitats d'investigació, innovació i educació. Imagineu que això funciona regulat per unes condicions ben definides i de confiança, amb un model sostenible i de relació qualitat-preu just. Aquest és l'entorn que s'ha de fomentar a Europa per garantir que la recerca i la innovació europees contribueixin plenament a la creació de coneixement, a fer front als reptes globals i a impulsar la prosperitat econòmica a Europa».1

L’acceleració (de la COVID-19) a la ciència oberta

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Borges, Maria Manuel; Sanz Casado, Elias (coords.) (2021). Sob a lente da ciência aberta: olhares de Portugal, Espanha e Brasil. [Coimbra]: Imprensa da Universidade de Coimbra. (Conferências e debates interdisciplinares). ISBN 978-989-26-2022-0 (ed. electrònica). Disponible a: <http://monographs.uc.pt/iuc/catalog/view/184/374/679-1>. [Consulta: 27/07/2021]. 


Extensa i completa monografia de 18 capítols sobre la ciència oberta, amb el pròleg de Delfim Leão (leo@fl.uc.pt) i presentació de Maria Borges i Elias Sanz, ambdós, també, coordinadors de l’obra. Els autors que la configuren són referents i experts en l’àmbit; alguns d’ells coneguts al Blok de BiD, com ara: José Antonio Cordón García, Tránsito Ferreras Fernández, el mateix Elías Sanz Casado, Lluís Anglada o Ernest Abadal. Les llengües portuguesa i castellana s’alternen en els capítols, amb la mirada centrada a Espanya i Portugal, tot i que també amplia el focus a Brasil i a part d’Europa.

Pàgines

Subscriure a RSS - ciència oberta