Versió per a imprimir
Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Borges, Maria Manuel; Sanz Casado, Elias (coords.) (2021). Sob a lente da ciência aberta: olhares de Portugal, Espanha e Brasil. [Coimbra]: Imprensa da Universidade de Coimbra. (Conferências e debates interdisciplinares). ISBN 978-989-26-2022-0 (ed. electrònica). Disponible a: <http://monographs.uc.pt/iuc/catalog/view/184/374/679-1>. [Consulta: 27/07/2021].
Extensa i completa monografia de 18 capítols sobre la ciència oberta, amb el pròleg de Delfim Leão (leo@fl.uc.pt) i presentació de Maria Borges i Elias Sanz, ambdós, també, coordinadors de l’obra. Els autors que la configuren són referents i experts en l’àmbit; alguns d’ells coneguts al Blok de BiD, com ara: José Antonio Cordón García, Tránsito Ferreras Fernández, el mateix Elías Sanz Casado, Lluís Anglada o Ernest Abadal. Les llengües portuguesa i castellana s’alternen en els capítols, amb la mirada centrada a Espanya i Portugal, tot i que també amplia el focus a Brasil i a part d’Europa.
L’impuls que ha donat la pandèmia a la ciència oberta és imparable, tal com explica Leão en el pròleg, que conclou posant èmfasi en la maduresa del moviment, «l’experiència desenvolupada a Portugal, Espanya i Brasil demostra, finalment, l’alt grau de maduresa que Open Science té en aquest espai geogràfic, il·lustrant també els innegables avantatges d’abordar, amb sensibilitats constants, qüestions d’importància mundial». Seguidament, a la presentació, els coordinadors indiquen que per respondre als reptes als quals s’enfronta la humanitat «desafiaments globals, complexos i plens d’incertesa, hem de suposar que la ciència ens pot ajudar a trobar solucions. Per a això, s’ha de canviar la manera d’entendre la generació de coneixement. La ciència oberta ens ofereix maneres de fer-ho, obrint processos de col·laboració amb diferents comunitats i compartint dades i recursos». Un pròleg i presentació on es percep que la COVID-19 ha suposat un factor decisiu en l’acceleració de la ciència oberta i, sense dubte, ja no es contempla un pas enrere.
La monografia posa la lupa en alguns dels àmbits de la ciència oberta, com són les dades obertes, els professionals bibliotecaris, la correlació entre l’accés obert i la visibilitat de les publicacions, diferents casos d’estudi, com també en les polítiques i mandats, entre d’altres.
En un dels primers capítols, Abadal i Anglada fan una revisió sistemàtica dels mandats i polítiques institucionals que vetllen per la regulació i l’aplicació, centrant-se en les polítiques en l’àmbit europeu. Els autors afirmen: «Los diferentes componentes de la ciencia abierta (ya sea el acceso abierto, los datos de investigación, la ciencia ciudadana, etc.) tienen un diferente grado de desarrollo. Esto tiene un reflejo directo en las políticas en favor de la ciencia abierta las cuales, como se ha visto, se centran fundamentalmente en acceso abierto y datos FAIR». La Comissió Europea és un dels agents clau, i cal destacar també els plans estatals d’alguns estats membres, així com fulls de ruta de la LERU i LIBER que han estat cabdals. En l’àmbit de les universitats espanyoles, una de les bones pràctiques és el Pla d’Acció de Coneixement Obert de 2019, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
El paper clau i decisiu de les biblioteques i el personal bibliotecari i arxivers, per exemple, també és analitzat i posat en valor. A més, el context de la ciència oberta ofereix a les biblioteques universitàries una sèrie d’oportunitats clau, com ara poder desenvolupar nous serveis de valor afegit, que presentin, alhora, a la seva direcció, a la institució on s’insereixen i als seus professionals, desafiaments interessants. En aquest sentit, el personal bibliotecari també ha d’assessorar als usuaris (autors/-es i investigadors/-es, dos rols que convergeixen en una sola persona moltes vegades), donant suport i assessorament sobre drets d’autor i comunicació científica.
Els repositoris tenen un pes destacat a l’obra, amb l’estudi de cas de la Universitat de Coimbra on «el paper dels gestors de repositoris, els diferents aspectes de la seva activitat i la importància del seu rendiment per al desenvolupament i la sostenibilitat dels repositoris institucionals» són clau, segons afirmen Miguéis i Neves.
Tampoc es deixa de banda la revisió oberta per experts i les noves modalitats de revisió, que es presenten com una alternativa amb l’objectiu de màxima transparència, més col·laboració i més adequada a la velocitat dels descobriments científics.
Un altre dels àmbits analitzats són les monografies. És coneguda la diferència entre l’avanç dels articles oberts en detriment de les monografies: «mientras que las revistas científicas, en gran medida, han adoptado la filosofía de la ciencia abierta, las monografías muestran una fuerte reticencia a la misma, tanto programáticamente, como operativamente, constituyendo este aspecto uno de los desafíos más importantes de la edición universitaria española [...] se analizan las políticas de acceso abierto de las colecciones universitarias de monografías, estableciendo una ponderación y valoración de su grado de apertura, cuando lo hay, y de sus perspectivas futuras”, senyala Cordón García.
La ressenya hauria de ser molt més extensa per no deixar passar per alt cap capítol, però vol servir per animar-vos a llegir-la íntegrament. En definitiva, una obra interessant, de lectura recomanada, que considero que milloraria si agrupés els continguts per blocs o bé diferenciant-los per països per facilitar-ne la lectura. A la vegada, tot i que el títol ja indica que posa la lupa, hi ha àmbits de la ciència oberta que no hi tenen presència.
