Versió per a imprimir
Cristina Azorín
Unitat Tècnica i de Projectes
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Letrouit, Carole; Cachard, Pierre-Yves; Dupuis, Monique; Froment, Bernard (2021). La place des bibliothèques universitaires dans le développement de la science ouverte. [Paris]: Inspection générale de l'Éducation, du Sport et de la Recherche (IGÉSR). 66 p. Disponible a: <https://www.ouvrirlascience.fr/la-place-des-bibliotheques-universitaires-dans-le-developpement-de-la-science-ouverte/>. [Consulta: 04/04/2022].1
El primer Pla Nacional de Ciència Oberta de França 2018-2021 va plantejar dubtes sobre el paper de les biblioteques i els centres de documentació i el full de ruta a seguir per adaptar-lo a la realitat de la recerca. El febrer de 2021, quatre responsables generals en educació, esport i recerca van fer un informe adreçat a la Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació.2
Les reflexions d’aquest informe estan basades en entrevistes i enquestes, amb tres objectius principals:
- Quin és el paper de les biblioteques universitàries després del Pla Nacional?
- Què aporten les biblioteques a la ciència oberta en termes de sensibilització, formació, coordinació i assoliments concrets?
- Quins efectes tindrà l’aplicació del Pla pel que fa a organització, llocs de treball, competències, projectes i sinergies?
El primer apartat de l’informe fa una definició i un estat de la qüestió de la ciència oberta. Dins del repàs dels conceptes cal destacar un quadre resum d’un possible pla d’actuacions, amb recomanacions i àmbits implicats (pàg. 14), basat en l’informe de l’Open Science Policy Platform, escrit per un grup d’experts per encàrrec de la Comissió Europea.
El segon i tercer apartats aporten la visió teòrica genèrica a les accions concretes que s’estan duent a terme a les universitats franceses i en fan un catàleg que pot servir de model a la resta. L’enquesta, realitzada a 70 institucions (biblioteques universitàries o centres de documentació), posa de manifest que les biblioteques participen en l’elaboració de les polítiques i mandats de ciència oberta, tot i que aquesta participació és molt desigual i no està gaire definida.
Sensibilització i formació
En el cas de les activitats que es realitzen, està clar que la ciència oberta amplia el camp d’intervenció de les biblioteques i mobilitza noves competències. Sensibilització i formació són els dos punts forts de les biblioteques universitàries que prenen valor. A l’enquesta, sorprèn que hi ha biblioteques que responen que no fan cap acció en aquest sentit, ni ofereixen cap tipus de guia o material als seus usuaris.
Es recomana ampliar la capacitació en la gestió de les dades de recerca, no només el dipòsit de les dades en obert en els repositoris, i oferir formació per diferents canals a més del format presencial.3 És molt important que abans de demanar al personal investigador d’obrir les seves dades de recerca el puguem convèncer dels avantatges de fer-ne una gestió eficient.
Observem una situació semblant a l’espanyola quant a dedicació d’esforços en la formació del personal, en previsió d’haver d’atendre cada cop més consultes i actuacions sobre ciència oberta.
Destacaria el quadre de dedicació (FTE) del personal a serveis de suport a la recerca, un 21 % dels centres dedica entorn d’un 10 % del seu personal. Asseguraria que veurem com aquesta xifra es va incrementant al llarg dels pròxims anys. També es posa de manifest que moltes organitzacions es troben en un moment de reestructuració, o replantejament de perfils i funcions.
L’informe conclou amb un suggeriment molt clar pel que fa a la necessitat de millorar el dèficit en recursos humans i competències tècniques.
En els moments de canvi radical els professionals valorem saber què estan fent altres institucions, alguns dirien que per emmirallar-nos, però jo diria que clarament per copiar i intentar millorar el model, el full de ruta, l’actuació... que més s’adapti a la nostra cultura institucional.
Competències professionals
El text anomena de manera general les competències professionals que hem d’ampliar els professionals de les biblioteques:
- Coneixements de l’ecosistema de la comunicació científica: especialment de les plataformes per publicar i per dipositar. Control del «pagament per llegir». Es preveu augmentar les competències en matèria d’identificació, descripció i gestió de les dades de recerca.
- Competències documentals: metadades, formats, estàndards, identificadors...
- Competències jurídiques: propietat intel·lectual, llicències...
- Competències informàtiques i tècniques: estadístiques, bases de dades, repositoris, API...
Recomanacions
Finalment, arribem a la part més interessant de l’informe. La pàgina 7 recull un resum de les diferents recomanacions, que a més estan intercalades en el text, on s’expliquen i justifiquen en funció de la dinàmica observada a altres països, de l’enquesta realitzada o del que els autors han analitzat en les diferents visites i entrevistes a les institucions.
Per a les autoritats nacionals
1. Desenvolupar un pla nacional de formació en ciència oberta per al personal investigador, el personal de les biblioteques i els doctorands, després de recollir les necessitats de biblioteques i institucions. Establir rutes diferents adaptades als diferents nivells. Tenir en compte un accés ampli oferint enfocaments híbrids, presencials i remots, i fórmules mixtes, combinant públic investigador i bibliotecari.
2. Encomanar a l’Agència Bibliogràfica d’Educació Superior la tasca d'impulsar el desenvolupament i coordinar la implementació d'un pla nacional per al desenvolupament d'identificadors.
En la meva opinió, seria important que cada país elaborés una anàlisi de quins són els principals identificadors de la ciència oberta en cada àmbit (publicacions, dades, organitzacions, persones...) i n’incentivés el seu ús.
Per a les organitzacions
3. Repensar la funció del suport a la recerca tant a les biblioteques com a la resta de la institució per tal d'aconseguir claredat des del punt de vista de l'investigador i eficiència en l'ús dels recursos humans. Desenvolupar el suport a la ciència oberta mitjançant la inclusió en els plans estratègics de l’organització i augmentar els llocs de treball fixos assignats a aquesta missió dins de les biblioteques.
L’informe tracta de les diferents estructures de serveis de suport a la recerca, de la ciència ciutadana en relació amb les biblioteques i també dels recursos educatius en obert.
4. Organitzar el suport als investigadors per a la ciència oberta en una finestreta única. El servei, que inclourà membres de diferents àmbits, hauria d’estar coordinat per la biblioteca.
5. Desenvolupar una estratègia institucional per a la gestió de les dades de la recerca a partir d'una oferta de serveis bàsics constituïda per la sensibilització i formació d’estudiants de doctorat i del personal investigador en gestió de dades, amb independència de la disciplina. Incloure un augment progressiu de recursos i serveis d'acord amb els objectius marcats per la institució.
6. Agrupar recursos i fomentar la col·laboració entre els diferents actors de l'edició científica, incloses biblioteques i serveis de publicacions de les universitats.
7. Reforçar i aplicar sistemes d'incentius pel dipòsit en els repositoris del text complet (no les referències bibliogràfiques).
8. Fomentar que el personal investigador i el personal bibliotecari col·labori en els projectes de recerca des del primer moment, per conèixer-se millor i guanyar eficiència, especialment en la qüestió de gestió de les dades de recerca.
En aquest cas el text parla de la figura dels data stewards, com un sistema ideal de suport, però poc definit ara per ara i amb un cost massa elevat per als serveis bibliotecaris de les universitats franceses, relacionat amb la recomanació 5.
Per a les biblioteques universitàries
9. Realitzar una enquesta als investigadors de la institució amb l'objectiu d'identificar les pràctiques i habilitats en la gestió de les dades de recerca. Sensibilitzar els òrgans polítics sobre la gestió de dades, animar-los a estendre la política de ciència oberta a les dades de recerca.
10. Donar suport a les publicacions d'accés obert amb una política documental dedicant recursos creixents a les despeses que suposa aquest tipus de publicacions (subscripció, APC...). Posar en marxa un mètode de seguiment i consolidació de les despeses de publicació.
11. Major implicació de les biblioteques en la publicació de revistes i, sobretot, experimentar i donar major suport a la creació de revistes editades pels estudiants (especialment de doctorat) com a acompanyament a la formació activa en publicació científica. Detectar i promoure la publicació de revistes de dades i formar i ajudar el personal investigador en la redacció d’articles de dades de recerca (data papers).
12. Sensibilitzar i formar doctorands i personal investigador sobre identificadors (personals, però també per a les publicacions i les dades) i ajudar-los a obtenir-los dels òrgans competents. Formar-los en la gestió de la seva identitat digital.
Conceptes ja esmentats en la recomanació número 2. Cal tenir en compte que, per decret, a França, la formació dels doctorands en ètica i integritat de la recerca és obligatòria.
13. Revisió d’indicadors i mètriques específiques de l’accés obert i, en general, de la ciència oberta. En concordança amb les pràctiques emergents per a l'avaluació de la recerca. Adoptar definicions i procediments que es puguin estendre a tots els centres. Formar el personal sobre aquestes noves mètriques.
L’informe estableix que la bibliometria és una competència poc desenvolupada a les universitats i que cal estimular-la.
Valoració
Suggereixo la lectura si es vol treballar en una enquesta semblant a les biblioteques espanyoles o si es volen aplicar mesures d’impuls a la ciència oberta dins de les biblioteques universitàries. En qualsevol cas, està clar que una política, en l'àmbit nacional o institucional, no soluciona ni impulsa per si sola la renovació dels processos, les competències del personal, ni les sinergies i col·laboracions claus dins i fora de la universitat o el centre de recerca; en tots els casos cal acompanyar-la d’actuacions concretes.4
© Imatge inicial de MORE ON a Pixabay
1 Trobareu el document disponible des de la web del Ministeri, però volia destacar el portal Ouvrir la science, perquè conté altres documents interessants específics sobre el tema que ens ocupa.
2 L’informe és a cavall entre el primer i el segon Pla nacional de ciència oberta de França. Molt ben explicats per en Ciro Llueca.
3 L’informe va ser redactat en plena pandèmia de la COVID-19, on la formació virtual va tenir més rellevància que mai, i és per això que la valoren tan positivament.
4 Cal valorar l’esforç per iniciar un camí d’anàlisi que porti a la imprescindible renovació del sistema de recerca científica. Altres documents importants amb recomanacions, tots del 2018, serien:
- Open Science and its role in universities: a roadmap for cultural change. LERU.
- LIBER Open Science Roadmap.
- Open Content Activities in Libraries: Same Direction, Diferent Trajectories. OCLC.
