Versió per a imprimir
Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. París: Ministère de la Culture et de la Communication: març 2013. 79p. [Consulta: 03/10/2013]. Disponible a: <http://www.culturecommunication.gouv.fr/Disciplines-et-secteurs/Livre-et-lecture/Actualites/Etude-IDATE-sur-les-livres-numeriques-en-bibliotheque>.
Les polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques europees no tenen definida una línia clara i única de funcionament, tal i com parlàvem en una anterior ressenya d'un informe del Departament de Cultura londinenc. Recollim ara un dels estudis que hi citàvem i que s'origina d'una demanda del Ministeri de Cultura francès. El treball ofereix un benchmarking de la situació a diferents països utilitzant els següents cinc apartats: 1) oferta de llibre digital a les biblioteques 2) el mercat per a l'edició comercial 3) models econòmics que presenta el llibre digital a les biblioteques 4) l'estratègia dels actors i 5) una síntesi de la situació al país.
El benchmarking s'ocupa dels següents països:
Suècia: disposen d'una única plataforma desenvolupada pels principals editors, amb molt bona oferta de novetats malgrat que alguns editors han decidit retenir l'accés a les novetats (3-4 mesos) a les biblioteques. L'oferta per als usuaris inscrits a les biblioteques és de 4300 llibres, disponibles durant 28 dies. El 90% de la compra la fan directament des de les biblioteques. El mercat continua sent poc rentable i encara representa menys de l'1% del sector editorial. S'ha optat per un model de pagament per ús que està sent revisat per manca de consens amb els editors.
Gran Bretanya: disposen com a mínim de 3 grans plataformes genèriques de biblioteques. La principal d'elles és OverDrive que, tot i disposar d'una gran oferta de 700.000 títols, està patint les retirades d'editors com Penguin o Hachette. Aquesta plataforma permet que les pròpies biblioteques facin la tria sota model de llicències. Les altres plataformes són nacionals: Askews & Holts, amb 30 biblioteques i 106.000 títols i Public Library Online, de l'editor Bloomsbury que dóna servei a 70 biblioteques. Hi ha servei de préstec de llibres digitals al: 71% de les biblioteques angleses; el 81% de les galeses i el 57% de les escoceses. Entre totes sumen el total d'entre l'1 i el 2% de les vendes de llibre electrònic tot i que aquest mercat no representa més del 3% de les vendes del sector. Els bibliotecaris són partidaris d'oferir accés a la compra des de les plataformes de préstec gratuït. Els editors són extremament prudents i no permeten l'accés al catàleg complert de la majoria d'editorials. És per això que el Govern va crear un grup de treball per a l'entesa intersectorial.
Alemanya: la plataforma majoritària és DiViBib i dóna servei a unes 200 biblioteques (un 9,3% del total) i ofereix 20.000 títols. La plataforma no permet més d'un ús simultani i cada biblioteca fixa els terminis de préstec. La disponibilitat de les novetats depèn de cada editor. S'estan implantant altres plataformes: la MVB, de l'Associació de Llibreters alemanys, la Public Library Online, la Skoobe (que proposa un model d'abonament mensual de 9,99€ per 10 llibres prestats al mes). Com en altres països, el debat dels drets d'autor no està ben resolt.
Espanya: l'informe dóna notícia de tres plataformes de llibre digital: Libranda, formada per 7 grans grups editorials i amb acords amb 140 segells editorials; Odilo TK focalitzada a desenvolupar la plataforma tècnica i a absorbir els continguts adquirits per les biblioteques; XeBook és l'altra plataforma que ressenyen i de la que es destaquen les funcionalitats 2.0. També es deixa constància de l'aparició de Galícia eBook o 24symbols. Segons l'informe, les compres de les biblioteques representen el 3% del mercat del llibre a Espanya (malgrat que esmenta que amb la crisi les vendes han disminuït un 43,7% en 10 anys) i el llibre electrònic en representa el 2,4%. Entre els models econòmics del llibre electrònic, destaca el de Libranda, amb llicències anuals per a cada títol. L'informe explica les principals reticències de cada agent del sector a l'impuls del llibre electrònic.
Estats Units: és sens dubte, el mercat més avançat en termes de desenvolupament del llibre electrònic a les biblioteques. L'any 2011 el 82% de les biblioteques oferien servei de préstec gratuït de llibres electrònics. L'informe repassa la trajectòria d'Overdrive –passant pels acords amb Amazon- i les diferents negociacions amb els editors, que són lluny de satisfer tots els agents.
Països Baixos: l'escull principal que pateixen és l'absència d'una llei que reguli el préstec digital. Sense un marc legal, les biblioteques tenen dificultats per accedir a les novetats editorials en digital. Els estudis que s'han realitzat, conclouen que els usuaris estarien disposats a pagar per aquest servei.
Conclusions:
A la darrera part de l'estudi hi trobem una extensa comparació de les dades aportades pel benchmarking anterior amb la situació francesa. Les conclusions principals que n'extreu són que no hi ha un especial retard de França en matèria d'introducció dels llibres electrònics a les biblioteques. Entre els deures pendents, hi ha definir els models d'oferta entre editors i biblioteques i aclarir les relacions contractuals de les plataformes. En definitiva, un gran informe de benchmarking, acurat i realista, que dibuixa un panorama farcit d'incerteses i moltes propostes de futur.
