Polítiques d'accés obert i de preservació a Europa

European Comission. European Research Area (2011). National open access and preservation policies in Europe. Analysis of a questionnaire to the European Research Area Committee <http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/ope... [Consulta: 02/05/2012]

Aquest informe reflecteix els resultats d'una enquesta realitzada als agents implicats en l'accés, difusió i preservació a nivell nacional de cada un dels estats membres de la Unió Europea. El 2009 se'n va fer un de similar i algunes qüestions intenten reflectir els avenços fets des de llavors. La circulació de coneixement no és un assumpte trivial, inclou l'accés, difusió, preservació, l'ús i la reutilització de la informació científica. Els estudis demostren que el lliure accés condueix a una millor visibilitat i major impacte dels resultats de la investigació, tot i això, la seva implementació és un desafiament.

L'informe ofereix una visió general de com l'accés obert s'està desenvolupant en l'Espai Europeu de Recerca (ERA) i el seu suport per un creixent nombre d'universitats, centres de recerca i organismes de finançament d'Europa, i destaca el seu creixement. Subratlla, però, que les iniciatives nacionals encara estan fragmentades i són molt desiguals entre països, el que impedeix a la Unió Europea expressar tot el seu potencial en àmbits de la recerca i innovació. D'altra banda la Comissió Europea s'ha compromès a apostar per l'accés obert, d'acord amb les declaracions fetes en el marc de l'Agenda Digital i la Innovació.

Altres qüestions a tenir en compte en les activitats d'accés i difusió a nivell nacional, són les que afecten les polítiques nacionals sobre publicacions i dades, i el desenvolupament de dipòsits. Els dipòsits desenvolupen un paper crucial en la recol·lecció, preservació i difusió de la producció intel·lectual digital a partir de la investigació.

A més de demanar als enquestats que descrivissin les polítiques actuals per a la difusió i l'accés a la informació científica, algunes de les preguntes feien referència a la millora, pel que fa a la consulta del 2009 i si els països havien experimentat problemes en l'aplicació de les conclusions del Consell de 2007. La impressió general és que, en comparació amb 2009, la situació ha millorat, i que un nombre creixent de països ha posat o està posant en marxa estratègies clares per a l'accés i la difusió, en general amb un enfocament d'accés obert o de creació de dipòsits.

En matèria d'infraestructura, hi ha països que han creat una infraestructura centralitzada tant per albergar dipòsits com per a la recol·lecció de material en accés obert (cas de Portugal, Holanda o França), o bé han creat portals nacionals que recullen aquests materials (per exemple Espanya). No obstant això, un bon nivell de desenvolupament d'una política d'accés obert no significa que l'accés obert s'hagi aconseguit plenament a la Unió Europea.

Mentre el debat sobre l'accés obert s'ha centrat fins ara en la literatura acadèmica, les dades de recerca (ja sigui numèrica, gràfica, arxius d'àudio, vídeo, etc., en general open data) són cada vegada més el punt de mira de la Comissió. Les polítiques d'accés obert a dades de la investigació segueixen sent més escasses que les polítiques d'accés obert a les publicacions, però la preocupació pel valor total de les dades científiques i poder compartir-les i reutilitzar-les és cada vegada major, com es va indicar en l'informe publicat el 2010, Riding the Wave.

La preservació, és a dir, assegurar l'emmagatzematge i conservació a llarg termini, està relacionat amb l'accés i difusió però és un tema diferent. La preservació recau en alguns països a les biblioteques nacionals, cas d'Holanda, o altres organitzacions a nivell nacional. Si bé molts dels països que van respondre a aquesta qüestió, han posat en marxa iniciatives o estratègies relacionades amb la preservació digital del patrimoni cultural, pel que fa a la preservació de la informació científica encara estan per desenvolupar polítiques nacionals i marcs legislatius en la majoria de països. D'altra banda, els investigadors no semblen ser conscients de la importància, tant de la preservació de la informació científica, com dels articles i de les dades. La qüestió relativa a la cooperació es va centrar en la coordinació entre els Estats membres a fi de definir uns principis comuns que regeixin les institucions de finançament nacionals sobre l'accés obert.

Els debats entre la Comissió, altres institucions europees i els governs europeus han ajudat a definir les Directrius de la Comissió per les autoritats i organismes nacionals. Respecte al paper que Comissió Europea / Unió Europea pugui jugar en temes específics (dades, drets d'autor, etc) o en els beneficis que els Estats membres podrien derivar de l'acció comunitària, els enquestats es van mostrar molt favorables. En general es va considerar que la Comissió Europea té la posició i visibilitat per a exercir un paper de lideratge en el debat sobre l'accés i la preservació de la informació científica.