préstec digital

Tres en un: Austràlia, Canadà i la IPA ens ofereixen benchmarking en préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

De Castell, Christina. Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries. Canadian Urban LOibraries Council/Conseil des Bibliothèques Urbaines du Canada, abril 2014. 18 p. Disponible a: <http://www.culc.ca/news/file.axd?file=2014%2f4%2feBooks+in+Canadian+Public+Libraries+2014.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Mount, Dan. Elending landscape report 2014. Canberra: Australian Library and Information Association, abril 2014. 38 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/publishing/ALIA-Elending-Landscape-Report-2014_0.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Innovación en el préstamo de libros electrónicos: un informe especial de la IPA/ Compilado por Doughal Thomson. juny 2014. 9 p. Disponible en anglès a: <http://www.internationalpublishers.org/images/stories/news/Elending.pdf>. [Consulta: 17/07/2014]


Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:

Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries: hi trobem un resum de les polítiques en préstec digital al Canadà en els darrers 3 anys i ens ofereix una titular interessant: el 2011 el préstec d'ebooks a les biblioteques canadenques representava un 1% del total. El 2013, el préstec d'aquests continguts ja era del 10%.

França informa d’un benchmarking internacional de préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni


IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. París: Ministère de la Culture et de la Communication: març 2013. 79p. [Consulta: 03/10/2013]. Disponible a: <http://www.culturecommunication.gouv.fr/Disciplines-et-secteurs/Livre-et-lecture/Actualites/Etude-IDATE-sur-les-livres-numeriques-en-bibliotheque>.

Libros de texto a formato e-books

Les polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques europees no tenen definida una línia clara i única de funcionament, tal i com parlàvem en una anterior ressenya d'un informe del Departament de Cultura londinenc. Recollim ara un dels estudis que hi citàvem i que s'origina d'una demanda del Ministeri de Cultura francès. El treball ofereix un benchmarking de la situació a diferents països utilitzant els següents cinc apartats: 1) oferta de llibre digital a les biblioteques 2) el mercat per a l'edició comercial 3) models econòmics que presenta el llibre digital a les biblioteques 4) l'estratègia dels actors i 5) una síntesi de la situació al país.

 

El benchmarking s'ocupa dels següents països:

El fenomen no consolidat del préstec digital en biblioteques

Julio Alonso-Arévalo
Grupo E-Lectra. Facultad de Traducción y Documentación
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Habitos_lectura_2012.pdf>. [Consulta: 4 julio 2013].


ebook

Probablement el llibre, com la representació més genuïna i visible de la cultura occidental, ha centralitzat, més que cap altre document, el fenomen del llibre electrònic, tot i que en realitat estem parlant d'un ecosistema nou, molt més ampli, el de la lectura digital. En aquest sentit, l'informe "Hábitos de lectura y compra de libros en España" (2013), publicat pel Ministeri de Cultura, quan proporciona dades sobre l'assumpte, diu que a Espanya hi ha més persones que llegeixen en format digital (58 %) que aquells altres que ho fan en imprès (42%). En aquestes xifres s'inclouen els que llegeixen llibres, premsa, blog, o qualsevol altre document sobre una pantalla d'un ordinador. No obstant això només un 9,7% dels espanyols disposa d'un dispositiu de lectura dedicat -una tauleta o lector de tinta electrònica-. Quant a la lectura de llibres, el 100% dels que ho fan en un lector de tinta electrònica llegeix llibres, com lògicament correspon a un dispositiu dedicat, i només un 53% dels que disposen de tablets llegeixen llibres o premsa en aquest dispositiu, que a més utilitzen per a altres tasques com navegar per Internet, consultar el correu, o jugar.

Subscriure a RSS - préstec digital