aprenentatge

La Biblioteca, "catalitzadora" de la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge universitari

Gema Santos-Hermosa
Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Professora associada Facultat de Biblioteconomia i Documentació, UB

Orr, Dominic; Rimini, Michele; Damme, Dirk van (2015). Open Educational Resources: A Catalyst for Innovation. Paris: Educational Research and Innovation, OECD Publishing. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/9789264247543-en [Consulta: 02/06/2016].

Sharples, Mike; Adams, Anne; Alozie, Nonye [et al.] (2015). “Innovating Pedagogy 2015: exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers”. Open University Innovation Report 4. Milton Keynes: The Open University. Disponible a: http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf [Consulta: 02/06/2016].

Sursock, Andrée (2015). Trends 2015: Learning and Teaching in European Universities. Brussels: European University Association. Disponible a: http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/EUA_Trends_2015_web [Consulta: 02/06/2016].

Tots aquest informes estan disponibles a la secció Tools & Resources del projecte EMPOWER, de la xarxa europea d’universitats a distància EADTU.


L'educació és la clau per al progrés econòmic i social, i els governs de tot el món estan buscant millorar els seus sistemes educatius. El futur de l'educació al segle XXI no hauria de basar-se a incrementar el nombre d’estudiants, sinó a millorar la qualitat, la diversitat i la pertinença de l'oferta educativa. Les universitats estan reconsiderant les seves polítiques institucionals i com innovar les pràctiques d'ensenyament i d’aprenentatge en l'educació superior. Hi ha una necessitat “latent” de comprendre com organitzar millor els contextos d'aprenentatge. Això requereix una mica de creativitat –bàsica en un procés d’innovació– i disposar d’una estratègia definida, però també cal la implicació transversal de totes les unitats o departaments universitaris.

L'aprenentatge en entorns acadèmics digitals: la clau està en la gent

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Lewis V., Spiro L., Wang X., Cawthorne J. E. Building expertise to support digital scholarship: a global perspective. Washington: Council on Library and Information Resources, 2015 Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub168/pub168 [Consulta: 25/11/2015]


Quines són les habilitats, les competències, els coneixements i les actituds que han de tenir els estudiants i els investigadors en un entorn acadèmic digital? Com es promouen aquests atributs i com varien entre les comunitats acadèmiques d’arreu del món? Aquestes són les principals preguntes que els autors de l’informe del Council on Library on Information Resources (CLIR) es plantegen en el recentment publicat: Building expertise to support digital scholarship: a global perspective.

Biblioteques escolars: una vegada més, arguments per a una intervenció d'urgència

Cristina Novoa Fernández
Docente. Asesora de bibliotecas escolares en la Consejería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.
Xunta de Galicia
 

Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf [Consulta:02/02/2015].

Passen els anys i els estudis sobre el paper de les biblioteques escolars en el sistema educatiu i el seu impacte sobre els aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits, se succeeixen. És veritat que aquests estudis es produeixen, principalment, en països amb una cultura bibliotecària més assentada, on no es concep un centre educatiu sense una biblioteca convenientment dotada de recursos i de personal, principalment en l'ensenyament secundari. És veritat, també, que els legisladors educatius havien oblidat durant molt de temps a les biblioteques escolars en aquest país, i el panorama és molt diferent encara en les diferents comunitats autònomes. Però són tan categòrics els resultats dels informes que ens van arribant de l'altre costat de l'Atlàntic, principalment; són tan clars els arguments de tots els experts que s'han acostat a la realitat de la biblioteca escolar; tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s'activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre-), que no sembla explicar l'absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars.

Possibles solucions per a la universitat inclusiva: materials docents accessibles

Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities (2011). Report of the Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. December 6, 2011. [Washington DC]: Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. 174 p. <http://www2.ed.gov/about/bdscomm/list/aim/meeting/aim-report.pdf>. [Consulta: 16/03/2012].


Aquest informe, fet a Estats Units, vol identificar les barreres existents en l'accés als materials docents per part dels alumnes d'educació superior amb discapacitats de lecto-escriptura, i posar-hi solució. Per fer-lo, una comissió interdisciplinària va treballar des del setembre de 2010 fins a l'octubre de 2011, amb una gran obertura i difusió per a què tothom hi pogués dir la seva. Cal tenir en compte que el treball d'aquesta comissió no parteix de zero, sinó que Estats Units compta ja amb una forta tradició d'atenció als estudiants amb discapacitat.

Entre alguns dels aspectes més rellevants cal citar un context legislatiu que obliga a no discriminar i que ofereix exempcions al copyright en el cas de persones amb discapacitats; una infraestructura de serveis d'atenció a l'estudiant amb discapacitat a totes les universitats, que sovint assumeix funcions d'adaptació de materials docents; diversos serveis/organitzacions que ofereixen l'adaptació de materials o accés a una versió digital del material a través de l'editor; un protocol per qualificar els estudiants com a estudiants amb discapacitat; i una oferta comercial gens menyspreable en materials docents accessibles.

Les tecnologies educatives emergents

Dídac Martínez
Bibliotecari 
Universitat Politècnica de Catalunya
 

New Media Consortium; EDUCAUSE Learning Initiative (2011). The Horizon Report: 2011 edition. Austin, TX : The New Media Consortium. ISBN 978-0-9828290-5-9. <http://net.educause.edu/ir/library/pdf/HR2011.pdf>. [Consulta: 20/06/2011].
 

Nova edició de l'informe Horizon Internacional elaborat per The New Media Consortium, EDUCAUSE i Consortium for School Networking. Aquestes associacions estan formades per experts en educació. Son acadèmics de diverses àrees que es preocupen pel desenvolupament de les TIC aplicades a l'ensenyament. També inclouen membres institucionals com a universitats, associacions educatives, museus etc. Les seves activitats són principalment observar, analitzar i promoure a nivell mundial les tendències pedagògiques davant la irrupció de les TIC i la xarxa d'Internet. EDUCAUSE a més organitza infinitat de congressos, cursos, reunions, publiquen revistes i informes, confeccionen recursos i lideren xarxes d'intercanvi d'experiències en vers el canvi pedagògic. Agrupa i orienta a mes de 2.000 organitzacions i més 17.000 professionals.

Pàgines

Subscriure a RSS - aprenentatge