Versió per a imprimir
Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities (2011). Report of the Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. December 6, 2011. [Washington DC]: Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. 174 p. <http://www2.ed.gov/about/bdscomm/list/aim/meeting/aim-report.pdf>. [Consulta: 16/03/2012].
Aquest informe, fet a Estats Units, vol identificar les barreres existents en l'accés als materials docents per part dels alumnes d'educació superior amb discapacitats de lecto-escriptura, i posar-hi solució. Per fer-lo, una comissió interdisciplinària va treballar des del setembre de 2010 fins a l'octubre de 2011, amb una gran obertura i difusió per a què tothom hi pogués dir la seva. Cal tenir en compte que el treball d'aquesta comissió no parteix de zero, sinó que Estats Units compta ja amb una forta tradició d'atenció als estudiants amb discapacitat.
Entre alguns dels aspectes més rellevants cal citar un context legislatiu que obliga a no discriminar i que ofereix exempcions al copyright en el cas de persones amb discapacitats; una infraestructura de serveis d'atenció a l'estudiant amb discapacitat a totes les universitats, que sovint assumeix funcions d'adaptació de materials docents; diversos serveis/organitzacions que ofereixen l'adaptació de materials o accés a una versió digital del material a través de l'editor; un protocol per qualificar els estudiants com a estudiants amb discapacitat; i una oferta comercial gens menyspreable en materials docents accessibles.
L'objectiu és clar: els materials docents han de ser accessibles als estudiants amb discapacitats al mateix temps i al mateix cost que per als altres estudiants.
Es reconeixen, però, alguns límits a aquesta visió com és el cas de recursos amb un alt cost de producció per raons tècniques (impressió en Braille en relleu i gràfics tàctils) o per raons de contingut (documents de ciències, tècnics, d'enginyeria o de medicina [STEM], d'idiomes o de música); i també es preveuen dificultats en materials amb baixa incidència, com llibres exhaurits o materials molt especialitzats amb poca audiència. En tots aquests materials es veu necessari un suport econòmic del govern, ja que el mercat difícilment pot assumir la seva producció.
Reptes
La comissió es planteja reptes operacionals, institucionals, de producció, i reptes en la política o legislació per abordar el problema en totes les seves vessants. En el camí que es fa durant l'estudi es constata que potser les exempcions en la llei no recullen la realitat dels col·lectius amb discapacitats de lecto-escriptura i que en general calen més dades fiables i riques per quantificar la necessitat de materials docents accessibles.
Recomanacions
El resultat de l'informe, a banda d'exposar una imatge molt completa de l'estat actual de la producció accessible de materials docents, es concreta en 18 recomanacions, que ajudaran a anar més enllà en el camí cap a l'educació inclusiva.
A les recomanacions queda recollida la necessitat d'abordar l'accessibilitat dels materials docents des del seu inici per raons d'eficiència i qualitat. L'adaptació a posteriori dels materials –sovint la única via en el nostre país– és costosa en temps i diners i sovint no crea materials de prou qualitat. Aquesta és una filosofia defensada des de fa molt temps per tots els especialistes en accessibilitat però que costa assumir a nivell institucional ja que implica accions de promoció, formació i regulació importants i els efectes no es veuen fins a mig/llarg termini.
Per altra banda és innovadora l'orientació d'economia de mercat de les solucions proposades. Al llarg de l'informe es ressalta la importància que siguin els propis editors i distribuïdors els què assumeixin el compromís de fer materials accessibles. També es fa esment a la necessitat de millorar els programes d'autoria i les plataformes de consulta, i se suggereixen certes obligacions per als productors o distribuïdors relatives a metadades, subtítols i altres.
La intervenció de l'estat es vehicula, en la majoria de casos, a través d'unes bones polítiques de subcontractació que exigeixin el compliment d'uns criteris d'accessibilitat. Això implica una bona formació a qui ha de triar i comprar material docent.Aquesta orientació de mercat s'ha adoptat des de fa temps al Regne Unit però en canvi a Espanya ni a Catalunya no està gens assumida. Segurament caldrà fer un esforç al nostre país en redirigir els esforços fets en accessibilitat cap a la formació sobre com fer bones subcontractacions.
Per promoure aquesta orientació de mercat, al llarg de les recomanacions, es proposa que el govern financiï la recerca i implementació d'innovacions en aquest àmbit per part de les empreses, universitats o els propis autors.
Finalment, i com a corol·lari del punt anterior, les recomanacions emfatitzen la necessitat que els diversos actors de la producció de materials docents tinguin una especificació clara dels requeriments que les seves obres hauran d'assolir. Donada la ràpida evolució de les tecnologies es recomana plantejar aquestes pautes de forma funcional, especificant-ne el "què" i no el "com".
Conclusió
La lectura d'aquest informe és molt recomanable doncs ens orienta sobre alguns dels passos que cal emprendre si realment volem una universitat inclusiva. Estar atent a les pautes, innovacions i canvis legislatius què se'n derivin també serà de gran interès.
