Versió per a imprimir
Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Lewis V., Spiro L., Wang X., Cawthorne J. E. Building expertise to support digital scholarship: a global perspective. Washington: Council on Library and Information Resources, 2015 Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub168/pub168 [Consulta: 25/11/2015]
Quines són les habilitats, les competències, els coneixements i les actituds que han de tenir els estudiants i els investigadors en un entorn acadèmic digital? Com es promouen aquests atributs i com varien entre les comunitats acadèmiques d’arreu del món? Aquestes són les principals preguntes que els autors de l’informe del Council on Library on Information Resources (CLIR) es plantegen en el recentment publicat: Building expertise to support digital scholarship: a global perspective.
Aquesta investigació ha estat realitzada per rellevants professionals del context anglosaxó: Vivian Lewis de la McMaster University, Lisa Spiro de la Rice University, Xuemao Wang de la University of Cincinnati i Jon E. Cawthorne de la West Virginia University. Els autors han realitzat visites de camp a setze institucions acadèmiques en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials de vuit països d’arreu del món: la Xina, l’Índia, els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, Taiwan, Mèxic i Canadà.
Aquesta recerca, promoguda per l’Andrew W. Mellon Foundation, té per objectiu identificar els principals factors que contribueixen a l'èxit acadèmic en l’entorn digital. En tots els casos, les institucions analitzades són centres que ja treballen en un entorn altament digital i global.
Si bé la majoria de les entrevistes s’han centrat en el context d’organitzacions de l’àmbit de les humanitats, l'equip d’investigadors també ha inclòs en l’estudi institucions acadèmiques orientades a les ciències socials. Això ha permès identificar aspectes comuns i diferències pel que fa a l’erudició entre aquestes dues disciplines.
A partir de la informació recollida en les entrevistes realitzades, els autors defineixen les estratègies de les organitzacions que faciliten l’aprenentatge continu i descriuen els reptes als quals han de fer front. També destaquen els aspectes que consideren que qualsevol entorn acadèmic digital ha de promoure: la pertinença a una comunitat de pràctiques, l’aprenentatge continu, el compromís i la cultura emprenedora, la promoció d’una cultura interdisciplinària no jerarquitzada, un treball obert, flexible i col·laboratiu on, a més dels estudiosos, hi participen bibliotecaris, arxivers o informàtics. També es recalquen altres elements com la dimensió humana de l’organització, les sortides professionals que ofereixen, les oportunitats de finançament o la reputació internacional.
L’informe conclou amb una sèrie de recomanacions tàctiques dirigides als estudiosos digitals, als líders d’organitzacions acadèmiques digitals, a les universitats i entitats finançadores i a la comunitat acadèmica digital en general.
Els autors conclouen l’estudi afirmant que "el que principalment diferencia les organitzacions és la visió del líder, la curiositat, l'experiència i la relació entre els professors, els estudiants i el personal”. També destaquen la importància de la vitalitat de la comunitat i acaben l’estudi amb una frase recollida en el moment de les entrevistes: “la clau està en la gent”.
