La Biblioteca, "catalitzadora" de la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge universitari

Orr, Dominic; Rimini, Michele; Damme, Dirk van (2015). Open Educational Resources: A Catalyst for Innovation. Paris: Educational Research and Innovation, OECD Publishing. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/9789264247543-en [Consulta: 02/06/2016].

Sharples, Mike; Adams, Anne; Alozie, Nonye [et al.] (2015). “Innovating Pedagogy 2015: exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers”. Open University Innovation Report 4. Milton Keynes: The Open University. Disponible a: http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf [Consulta: 02/06/2016].

Sursock, Andrée (2015). Trends 2015: Learning and Teaching in European Universities. Brussels: European University Association. Disponible a: http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/EUA_Trends_2015_web [Consulta: 02/06/2016].

Tots aquest informes estan disponibles a la secció Tools & Resources del projecte EMPOWER, de la xarxa europea d’universitats a distància EADTU.

L'educació és la clau per al progrés econòmic i social, i els governs de tot el món estan buscant millorar els seus sistemes educatius. El futur de l'educació al segle XXI no hauria de basar-se a incrementar el nombre d’estudiants, sinó a millorar la qualitat, la diversitat i la pertinença de l'oferta educativa. Les universitats estan reconsiderant les seves polítiques institucionals i com innovar les pràctiques d'ensenyament i d’aprenentatge en l'educació superior. Hi ha una necessitat “latent” de comprendre com organitzar millor els contextos d'aprenentatge. Això requereix una mica de creativitat –bàsica en un procés d’innovació– i disposar d’una estratègia definida, però també cal la implicació transversal de totes les unitats o departaments universitaris.

Les biblioteques universitàries són una peça clau de tot aquest engranatge de canvi, més concretament són “catalitzadores”¹ de la innovació en l’ensenyament i l’aprenentatge, en el sentit que afavoreixen la transformació de l’educació superior.

A continuació, presentem tres informes internacionals recents que tracten sobre innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge. Per una banda, descriurem quins han estat els responsables, els objectius i els principals resultats obtinguts. Per l’altra, sintetitzarem els punts més destacats on es fa menció –explícitament o implícita– de les biblioteques, atès el nostre especial interès i el dels lectors del Blok de BiD per aquesta temàtica.

El primer informe (Sursock et al, 2015) és de l’European University Association (EUA) i recull com 451 institucions universitàries, de 46 països de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), perceben l'evolució en l'ensenyament i l’aprenentatge a través de les seves respostes a l’enquesta Trends 2015. L’estudi, setè d’una sèrie d’informes publicats per la EUA, pren com a punt de partida els darrers resultats obtinguts el 2010. Els objectius d’aquesta nova edició són conèixer en quina mesura l'aprenentatge i l'ensenyament són una prioritat institucional i com d’estès està a Europa el model de l'aprenentatge centrat en l'estudiant. Pel que fa als canvis identificats, destaquen l’ampli desenvolupament de les TIC, la creixent importància estratègica de la internacionalització i l’atenció al posicionament dins els rànquings institucionals.

A parer meu, el valor principal d'aquest informe és la visió global que proporciona sobre l’aprenentatge i l’ensenyament a Europa, vinculada també als diferents desenvolupaments institucionals. Des d’aquesta perspectiva, els capítols més interessants serien el quart (dedicat a la docència i a l’aprenentatge a Europa) i el cinquè (sobre les universitats de la propera dècada). També val la pena fer una ullada a l’enquesta, disponible a l’annex, que inclou tres preguntes sobre la Biblioteca:

• El desenvolupament de les biblioteques ha estat un dels temes abordats a la seva institució? (pregunta 17).
• La seva institució obté retroalimentació de l'estudiant o avaluacions en l’entorn general d'aprenentatge (p.ex. aules, biblioteques)? (pregunta 31).
• Quina de les següents tecnologies de la informació, sistemes o eines –com ara l’accés a la biblioteca en línia– ofereix la seva institució als seus estudiants? (pregunta 42).

Els principals resultats obtinguts pel que fa al paper de les biblioteques en l’ensenyament i l’aprenentatge a Europa es fonamenten en tres aspectes clau: les tecnologies de la informació, el finançament i la millora de l’entorn d’aprenentatge.

Les TIC són una prioritat institucional important que afecta tots els aspectes de les universitats, incloent l'aprenentatge i l'ensenyament, la recerca, les biblioteques i els serveis de suport a l'estudiant. Els avenços tecnològics també condueixen a canvis en les estructures organitzatives, i inclouen la forma de vincular les biblioteques (digitals) amb els centres per a l'aprenentatge en relació amb el seguiment dels estudiants i els graduats, i l’analítica d'aprenentatge. D’altra banda, les dificultats de finançament i la premissa –present en moltes institucions universitàries– de "fer més amb menys" fan que s’introdueixin mesures d'eficiència, com ara serveis d'ús compartit com les biblioteques. Finalment, els canvis en l'entorn d'aprenentatge passen per la millora de les biblioteques i la inversió en infraestructura.

Un darrer apunt que, abans de passar al següent informe, val la pena comentar és com les “universitats de la propera dècada” se centraran en l’aprenentatge al llarg de la vida (lifelong learning), l’aprenentatge centrat en l'estudiant (student-centered learning) i el desenvolupament de la gestió i anàlisi de dades. En aquest panorama del futur, les biblioteques també tenen un paper protagonista, ja que els seus serveis de suport a l'aprenentatge van en aquesta línia d’ajudar els estudiants a aprendre a aprendre (learn to learn) i també a desenvolupar competències transversals, essencials per a l’aprenentatge autònom, tan dins la universitat com al llarg de la vida. Respecte a la gestió i anàlisi de dades, les biblioteques esdevenen, cada vegada més, un agent més dins d’aquest procés.  

El segon informe (Sharples, 2015), realitzat per l’Institute of Educational Technology de l’Open University del Regne Unit, explora noves formes d'ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació per a un món interactiu, per tal de guiar els professors i els responsables de les polítiques en matèria d'innovació productiva. Proposa deu àrees d’innovació que, actualment, ja estan en marxa i que estan tenint un efecte creixent en l'educació: aprenentatge creuat (crossover learning); aprenentatge a través de l’argumentació (learning through argumentation); aprenentatge incidental (incidental learning), aprenentatge basat en el context (context-based learning); pensament computacional (computacional thinking); aprenentatge incorporat (emboding learning); aprendre fent ciència amb control remot de laboratoris (learning by doing science with remote labs); ensenyament adaptatiu (adaptive teaching); analítica de les emocions (analytics of emotions) i avaluació furtiva o sigil·losa (stealth assessment).

Malgrat que les biblioteques no apareixen explícitament mencionades en aquest informe (motiu pel qual, els lectors em permetran una petita crítica “constructiva”), sí es tracten qüestions directament relacionades amb les seves àrees d’expertesa; com ara la cerca d’informació especialitzada i la gestió de recursos de coneixement.

De les àrees d’innovació enumerades anteriorment, n’hi hauria vàries on la Biblioteca pot incidir i treballar conjuntament amb el professorat, tecnòlegs i dissenyadors educatius per tal d’afermar-les. Per exemple, pot proveir d’un entorn “alternatiu”, fora de l’aula (“aprenentatge creuat”), propici perquè l’estudiant cerqui informació nova i interaccioni amb altres opinions i recursos que li permetin crear el seu propi context d’aprenentatge (“aprenentatge basat en el context”). La Biblioteca també proporciona altres recursos de coneixement, flexibles i adaptables als diferents itineraris d’estudi i les particularitats de cada estudiant (“ensenyament adaptatiu”). Aquests recursos d’aprenentatge poden ser bàsics (llibres-manual, materials didàctics, etc.) o complementaris (articles, vídeotutorials, simulacions, etc.) i esdevenen una font potencial d’avantatge competitiu i de valor afegit dins la docència de les assignatures.

El tercer estudi (Orr, Rimini & Van Damme, 2015) publicat per l’OECD Centre for Educational Research and Innovation (CERI) tracta de l'impacte dels recursos educatius oberts (Open Educational Resources, OER) en els sistemes educatius i com han esdevingut un element omnipresent de la política educativa. Aquest informe pretén posar en relleu l'estat de desenvolupament dels OER, com també demostrar que poden ser una eina rellevant per a la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge.

Algunes de les iniciatives de suport als OER mencionades en aquest estudi són la Digital New Zeland, dirigida per la Biblioteca Nacional de Nova Zelanda i on hi col·laboren 160 socis, per tal de facilitar l'accés i la visibilitat dels continguts digitals –alguns amb llicències Creative Commons– i el repositori britànic de recursos educatius d’Educació Superior Jorum. En aquest últim es va fer una enquesta entre els seus usuaris (professorat i bibliotecaris) que dóna a conèixer el paper de les biblioteques i centres de suport com a difusors interns d'informació i assessors en e-learning a les seves respectives institucions educatives dins de l'educació superior britànica.

Algunes breus conclusions-resum dels tres informes internacionals ressenyats serien que les biblioteques són vistes com una oportunitat per a millorar l'ensenyament i l’aprenentatge i també com agents importants per a fomentar l'ús i l’adaptació de recursos de coneixement; proveint els recursos d’aprenentatge disponibles a les seves col·leccions i proporcionant accés a continguts digitals oberts. Per tot això, les biblioteques universitàries són catalitzadores, en tant que afavoreixen la transformació de les institucions universitàries en les universitats del futur.

Dins el context bibliotecari català, existeixen línies de treball que remarquen alguns dels punts plantejats en aquests informes. Per una banda, i tal com es va presentar a les darreres Jornades Catalanes d’Informació i Documentació², celebrades el passat mes de març, algunes biblioteques universitàries (p.ex. la UOC i el CRAI-UB) estan donant serveis de suport a la docència i l’aprenentatge, adaptant els seus recursos de coneixement a les necessitats de docents i estudiants per tal de crear un context d’aprenentatge a mida. Per altra banda, dins el paraigües de la CRUE i REBIUN i avalades també per l’informe europeu DIGCOMP³, la majoria de les biblioteques catalanes ofereix formacions en competències informàtiques i informacionals (CI2) amb l’objectiu de capacitar professionalment, i al llarg de la vida, els graduats. Algunes (p.ex. la UPF⁴) han aconseguit inserir aquesta formació dins els plans d’estudis adaptats a l’EEES. Les CI2 són un tema d’actualitat, prova d’això és el taller per a l’elaboració d’un MOOC (massive online open course) sobre competències informacionals que, properament, es preveu fer dins el marc de les XIV Jornades CRAI⁵.

¹Segons l’Enciclopèdia catalana, el terme “catalitzador” és “dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció”.

²Programa i comunicacions disponibles a: http://cobdc.net/14JCID/?page_id=420

³DIGCOMP: A Framework for Developing and Understanding Digital Competence in Europe: http://ipts.jrc.ec.europa.eu/publications/pub.cfm?id=6359

⁴https://www.upf.edu/bibtic/_pdf/pla_CI2_UPF_2014.pdf

⁵http://eventum.upf.edu/event_detail/4305/detail/xiv-jornadas-crai_-talle...