Biblioteques de Montcada i Reixac
Neil Beagrie, Charles beagrie Ltd and John Houghton (2013). The value and impact of the archaeology data service. A study and methods for enhancing sustainability. Final Report. Centre for Strategic Economic Studies (CSES). Victoria Univesity http://repository.jisc.ac.uk/5509/1/ADSReport_final.pdf [18/03/2014]
L'augment i la varietat de les dades que genera la recerca científica ha provocat que l'interès per la preservació digital i la difusió d'aquestes sigui un aspecte que preocupa cada cop més als agents que hi participen, ja siguin investigadors o institucions i organismes relacionats amb la gestió i el finançament de la recerca. A més, la necessitat d'intercanviar o compartir en accés obert aquestes dades, el que és conegut com a data sharing, fa que l'esforç que inverteixen les institucions relacionades amb la recerca per gestionar correctament aquestes dades vagi en augment.
Ara bé, què són les dades de la recerca? Hi ha diferents definicions i classificacions, però la més acceptada és la del National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units o la OECD (2007), que diuen que les dades de la recerca són "tot aquell material registrat durant el procés investigador, reconegut per la comunitat científica i que serveix per certificar els resultats de la recerca que es realitza"1.
L'any 2008, David Cormier i Brian Alexander, van introduir el terme "Massive Open Online Courses (MOOCs)" per descriure el curs "Connectivism and Connective Knowledge" de George Siemens i Stephen Downes, a la Universitat de Manitoba, en el marc del moviment "obert". Aquest curs, que inicialment va ser dissenyat per 25 estudiants matriculats, es va obrir a totes a aquelles persones que hi tinguessin interès, amb un resultat de 2.300 persones inscrites. `Tres anys més tard, el 2011, Sebastian Thrun i els seus col·legues de Stanford, van tenir 160.000 participants en el seu curs "Artificial Intelligence". Tot i ser un concepte en constant evolució, un MOOC és un curs en línia que es caracteritza per ser massiu i obert. Massiu en el sentit que no hi ha cap limitació quant al nombre d'estudiants i obert perquè no hi ha requeriments d'entrada i els recursos d'aprenentatge són accessibles de forma gratuïta; a més, és totalment en línia i ofereix una proposta formativa clarament establerta des d'un principi. De les seves característiques fonamentals (massiu, obert, online i estructura de curs), la d'"obert" és una de les més discutides. Efectivament, l'accés als materials, la utilització, reutilització i creació de continguts posen de manifest la problemàtica en relació a les llicències i permisos dels actuals proveïdors d'aquest tipus de cursos i a les llicències promogudes per la comunitat "Open". Si bé l'objectiu original d'aquest tipus de cursos era obrir l'educació i donar accés gratuït a l'educació superior a tantes persones com fos possible, persones i institucions hi han vist una oportunitat per fer negoci o treure'n profit. En molt poc temps s'han desenvolupat plataformes diverses des d'on s'ofereixen cursos d'aquestes característiques, s'han analitzat les motivacions de les persones que s'hi enregistren i s'han descrit diferents models de negoci.
Nota:el següent text és la traducció del resum executiu de l'informe
Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.
Amb aquest títol que he triat intento resumir l'objectiu principal que té l'extens informe de Giancarlo Frosio, publicat a principis d'aquest any per CREATe1, recollir-hi tot allò que s'ha escrit els darrers anys sobre la publicació en accés obert: articles, estudis, informes,... sobre avantatges, problemes, models, sistemes, reptes,...
