Anna Rovira
Kenney, Anne R. Leveraging the Liaison Model: From Defining 21st Century Research Libraries to Implementing 21st Century Research Universities
http://www.sr.ithaka.org/blog-individual/leveraging-liaison-model-defining-21st-century-research-libraries-implementing-21st [Consulta: 15/09/2014]
Recentment, Ithaka, la consultora estratègica que dóna suport a les comunitats acadèmiques, ha publicat l'article de l'Anne R. Kenney i de Carl A. Kroch, bibliotecàries de la Universitat de Cornell, que estudien el canvi que actualment haurien de fer els bibliotecaris acadèmics d'enllaç, sovint anomenats en el nostre context, bibliotecaris temàtics. Actualment, la comunitat acadèmica qüestiona el valor i sobretot el cost de la biblioteca i les tasques de la biblioteca clàssica han quedat totalment obsoletes; és en aquest context que les autores proposen diferents vies per fer evolucionar el model a partir de la figura del bibliotecari d'enllaç.
Tradicionalment, les tasques del bibliotecari d'enllaç se centraven en el desenvolupament de la col·lecció i en els serveis de referència. Universitats punteres com Minnesota, Cornell o Duke han fet evolucionar les tasques del bibliotecari acadèmic incrementant el suport a estudiants i professors, ampliant les responsabilitats d'enllaç, incloent-hi tasques com la comunicació acadèmica, l'aprenentatge online, les eines digitals o la captació de recursos. Altres institucions que han seguit el mateix model també han afegit altres responsabilitats: la curació de dades o dels perfils dels investigadors, la participació en el workflow de la recerca o les noves formes de publicar. En aquesta línia, fins i tot s'han creat blogs com el Dangerous Liaison de la Universitat de Washington.
Aquest nou document de la col·lecció d'informes de la CLIR presenta diverses experiències que tenen com a fil conductor la participació dels usuaris en el disseny o la millora dels serveis bibliotecaris.
És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.
Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:
Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.
