Versió per a imprimir
Lorena Ávila, Marina Jiménez / Herramientas de descubrimiento: Informe de evaluación // Universdad de Almería, 2013. http://repositorio.ual.es/jspui/handle/10835/2570#.Utgkf9K23vQ
Valérie Spezi, Claire Creaser, Ann O'Brien, Angela Conyers / Impact of library discovery technologies: A report for UKSG // UKSG, Loughborough University, November 2013. http://www.uksg.org/researchstudy
L'objecte d'estudi d'aquests dos documents de la Universidad de Almería (UdA) i de l'United Kingdom Serials Group (UKSG) són les eines de descoberta (denominades Web Scale Discovery Tools, Web Scale Discovery Services o Resource Discovery Services). Les eines de descoberta es caracteritzen per la utilització d'una caixa de cerca única, la recuperació de resultats des d'un únic índex que conté metadades i/o text complets dels recursos d'informació d'una biblioteca, i per mostrar els resultats mitjançant un rànquing de rellevància.
El document Herramientas de descubrimiento: Informe de evaluación té com a objectiu definir els principals criteris i accions a seguir per la selecció i l'avaluació d'una eina de descoberta per la biblioteca de la UdA, mentre que Impact of library discovery technologies: A report for UKSG pretén avaluar l'impacte de les tecnologies de descoberta (aquí denominades Resource Discovery Services) sobre l'ús dels continguts acadèmics de les biblioteques, així com facilitar recomanacions vàlides per a tots els actors implicats en aquestes tecnologies.
El document d'Ávila i Jiménez proposa, basant-se en una revisió de la literatura professional, els principals criteris d'anàlisi de les eines de descoberta: el contingut i la cobertura dels seus índex en relació al fons de la biblioteca; la quantitat i qualitat de les metadades; l'algoritme del rànquing de rellevància; la usabilitat de la interfície; la integració amb la resta de sistemes de gestió bibliotecària (SIGB), repositoris, recursos electrònics i servidors d'enllaços.
L'informe de l'UKSG coincideix en que cal posar atenció sobre el contingut i la manera com aquests s'incorporen als índexs, en la importància d'assolir un encaix en l'heterogeni paisatge que dibuixen els recursos subscrits per les biblioteques (repositoris, catàlegs, bases de dades especialitzades, recursos que no disposen de metadades) i la possibilitat d'aconseguir que tots ells es puguin recuperar des d'un sol punt de cerca. L'UKSG destaca els reptes tecnològics de les eines de descoberta: la falta d'entesa amb els link resolvers, la importància de les metadades i d'estar dotats d'eines de mesura i anàlisis de les dades estadístiques, la necessitat d'establir més ponts de diàleg entre biblioteques, proveïdors i eines i d'impulsar estàndards i bones pràctiques.
Tots dos informes tenen en comú l'anàlisi del comportament de les biblioteques en relació a la implementació i/o el funcionament de les eines de descoberta, utilitzen enquestes i/o estudis d'usuaris, cadascú des de la seva perspectiva nacional.
Per tal d' establir un referent dels nivells d'implementació de les eines de descoberta en les biblioteques de l'estat espanyol, l'informe de la UdA utilitza com a metodologia l'enquesta sobre les biblioteques membres de REBIUN. Els resultats mostren com el 50% d'aquestes biblioteques disposen d'una eina de descoberta i com els productes més implementats són Summon de Serials Solutions (26%), Ebsco Discovery Services d'Ebsco (14%), Primo d' Exlibris (10%) i WordlsCat Local d'OCLC (10%). El contingut i la cobertura del servei també es confirma com a principal criteri de selecció però es desatén l'atenció sobre la importància de les metadades. El potencial més valorat de les eines de descoberta és la seva influència sobre l'increment de l'ús dels recursos i, malgrat encara ens trobem en un moment d'avaluació prematura per la manca de dades estadístiques (només el 30% de les biblioteques enquestades), tot sembla indicar que es confirma aquest creixement.
.png)
Les biblioteques acadèmiques del Regne Unit van començar a introduir les eines de descoberta entre 2007-2008, però va ser al 2012-2013 el seu moment de màxim creiexement. Els principals productes implementats son Summon de Serials Solutions (36%), Primo d'Ex-Libris (26%) i Ebsco Discovery Services d'Ebsco (24%). L'anàlisi de les dades d'ús facilitades per biblioteques acadèmiques del Regne Unit i complimentat amb dades de proveïdors que elabora l'UKSG és ple de matisos i de variables. Resulta difícil extreure'n conclusions clares de la influència de la implementació d'eines de descoberta en revistes electròniques, bases de dades i llibres electrònics. Les institucions analitzades mostren comportaments poc homogenis segons el tipus de producte analitzat. Només en el cas dels llibres electrònics, tot i que en la majoria dels casos ja es començava a detectar un increment abans de l'establiment d'eines de descoberta, sembla que aquesta en potencia el seu ús.
Els dos documents coincideixen també en una metodologia basada en enquestes, estudis d'usuaris i entrevistes però amb finalitats ben diferents.
En el cas espanyol, per analitzar el comportament dels usuaris sobre les versions trial d'EDS d'Ebsco i Summon de Serials Solutions i disposar d'eines per facilitar-ne la tria, els resultats dels estudis d'usuari mostren un nivell satisfactori i similar en els dos productes, una lleugera millora en les cerques temàtiques per sobre de la cerca de títols concrets i certs problemes a EDS en la cerca per revistes. Es confirma que el principal problema en la recuperació de cerques és la utilització de la llengua anglesa per part dels recursos i la confusió en la distinció de les tipologies documentals, la jerarquia visual, les metàfores i els gràfics utilitzats.
En el cas anglès s'analitzen les dades de casos d'estudi basats en sis biblioteques universitàries per establir paràmetres més concrets sobre l'impacte de les eines de descoberta. Per a cadascuna d'aquestes sis institucions s'analitza l'ús de revistes electròniques, llibres electrònics i bases de dades, tot oferint resultats diversos però contextualitzats i confirmant que, en qualsevol cas, la introducció d'una eina de descoberta va alterar els patrons de conducta de cerca de recursos. Quan se'ls va preguntar sobre la percepció de l'afectació de l'eina en l'increment de l'ús de les col·leccions, la majoria van coincidir en que, just després de la implementació com a llarg termini l'ús, aquest havia crescut. Aquesta percepció contrasta amb l'evidència provada que la majoria d'aquestes biblioteques no indicaven com a prioritat l'anàlisi de les seves dades.
L'informe de l'UKSG va més enllà de l'anàlisi de les dades i s'encarrega de recollir, per una banda, les percepcions de les biblioteques i, per altra, les motivacions, preocupacions i reptes que es perfilen pels editors, proveïdors i altres stakeholders en relació a les eines de descoberta. Des del punt de vista de les biblioteques queda clar que l'èxit de la nova generació d'eines es fonamenta en l'ús d'una cerca unificada, en els alts nivells de satisfacció i d'acceptació per part de biblioteques i usuaris com també per la seva simplicitat d'ús, vàlida per a qualsevol nivell d'expertesa d'usuari. Referent als proveïdors i editors, aquests són conscients dels beneficis de facilitar metadades correctes i detallades que aportin major visibilitat als seus fons indexats. Hi ha certa preocupació entre els proveïdors i editors de bases de dades pel que fa a la comunicació amb els proveïdors dels sistemes de descoberta. En concret es lamenten de la manca de coneixement sobre l'ús que es fa de les seves dades i de les dificultats que tenen per aconseguir dades estadístiques i per valorar objectivament els nivells d'ús dels seus continguts dins dels sistemes de descoberta. Els principals reptes d'aquest grup de stakeholders apunten a la neutralitat dels rànquings de rellevància, la integració de les eines amb altres productes i el paper de les bases de dades d'Índex i Abstracts.
Un dels darrers punts de l'informe anglès resulta molt interessant per a les biblioteques que s'estiguin plantejant la subscripció d'un servei de descoberta, ja que ens parla dels avantatges i els inconvenients de la contractació d'un conjunt de productes feta mitjançant eines de proveïdors diferents (pels problemes d'integració dels diferents sistemes) o d'un mateix proveïdor (tot quedant a les mans d'una sola empresa); en qualsevol dels dos casos, les biblioteques han de planificar estratègies per a poder respondre a hipotètiques necessitats de canvis tecnològics o de comportament.
Les conclusions de l'informe de l'UKSG mostren com la consulta de gairebé tots els recursos d'una biblioteca des d'una sola interfície i la millora en l'ús dels seus continguts que aporten les eines de descoberta ha obtingut una molt bona acollida entre els usuaris. En canvi, els resultats dels anàlisis d'ús dels recursos electrònics de les biblioteques després de la implementació dels sistemes de descoberta aporten molt poca uniformitat (només en el cas dels llibres electrònics es pot parlar d'un patró comú de creixement), i cal llegir-los en el context de cada institució. Les percepcions de tots els agents implicats (biblioteques, proveïdors de serveis de descoberta i de bases de dades) apunten a millores i increment de l'ús dels recursos, encara que no disposin d'evidències objectives. De les recomanacions dirigides a les biblioteques (també se'n fan a proveïdors, editors i altres stakeholders), destaquem que encoratgen a la comunitat bibliotecària a treballar amb altres institucions de forma més cooperativa (en el cas anglès amb el JISC, SCONUL o RLUK) per a que s'impulsi el desenvolupament dels serveis de descoberta, per a que es garanteixi una informació de qualitat, la transparència i neutralitat dels rànquings de posicionament, i per assegurar que es reben les dades estadístiques necessàries per a l'avaluació i millora dels serveis.
En definitiva, estem davant de dos documents d'especial interès tant per la clara fotografia del moment d'implementació de les eines de descoberta al Regne Unit i a Espanya, com per les valuoses informacions relatives als criteris d'avaluació que qualsevol biblioteca ha de tenir en compte (i que massa sovint les institucions espanyoles semblen haver passat per alt). Finalment, la recollida de dades i les percepcions sobre la influència d'aquestes eines en l'ús dels recursos electrònics al Regne Unit ens dibuixen un panorama dels beneficis, inconvenients i principals reptes als que biblioteques, editors i proveïdors de serveis s'hauran d'enfrontar en un futur immediat.
