Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Sharp, Phillip A.; Bonvillian, William B.; Desimone, Robert; Imperiali, Barbara; Karger, David R.; Mavhunga, Clapperton Chakanetsa; Brand, Amy; Lindsay, Nick; Stebbins, Michael (2024). Access to science and scholarship: key questions about the future of research publishing. Cambridge, MA: MIT. 58 p. Disponible a: <https://access-to-science.pubpub.org/>. [Consulta: 26/10/2024].
Sharp, Phillip A.; Bonvillian, William B.; Brand, Amy; Stebbins, Michael (2024). The future of open research policy should be evidence based. Proceedings of the National Academy of Sciences. Disponible a: <https://doi.org/10.1073/pnas.2412688121> (editorial). [Consulta: 26/10/2024].
Aquesta ressenya combina l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i també l’editorial que se’n deriva, publicada al Proceedings of the National Academy of Sciences on s’afirma que «necessitem urgentment un enfocament científic per elaborar el futur de la publicació de la recerca».
L’informe del MIT s’organitza en dues parts. La primera, Models de negoci a l'edició de revistes: mirant enrere i endavant i, la segona, Preguntes obertes sobre el futur de l'edició acadèmica en sis àrees clau on es necessiten més investigacions i dades. A la vegada, els continguts estan ordenats en sis àrees generals: models d'accés i negoci; dades de recerca; publicació prèvia a la impressió; revisió d’experts; costos per a investigadors; i universitats i infraestructura.
El passat mes de maig de 2024, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) publicava (només en format pdf; una picada d’ullet al tema tractat, el de la sostenibilitat) una guia amb voluntat de fer un balanç de la situació actual i plantejar escenaris i necessitats de futur en aquest àmbit, el de l’edició en paper.
Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.
Le livre d’occasion és un llibre seriós, o millor dit, molt seriós, escrit sota la direcció científica de Bertrand Legendre, professor emèrit en ciències de la comunicació a la Université Sorbonne Paris Nord, amb el suport del ministeri francès de Cultura (Direction des médias et des industries culturelles). Un llibre que té per intenció de descriure i donar a conèixer la realitat del mercat del llibre d’ocasió, que és només parcialment coneguda. Cal precisar que alguns investigadors i especialistes en el món del llibre com Vincent Chabault i Hervé Renard ja havien plantejat en anteriors recerques les preguntes sobre aquest mercat sotmès sobtadament a la violència de les plataformes digitals, deixant-lo en una situació de risc extrem pel canvi total de paradigma que aquestes plataformes suposaven.
La pregunta que dona títol a aquesta ressenya està ocupant un considerable espai a blogs i xarxes socials,1 revistes científiques2 i, fins i tot, mitjans de comunicació generalistes.3 La pregunta sembla donar a entendre que ara no (però abans, sí) el sistema a través del qual es difonia la recerca funcionava bé. Situem-nos, però no massa lluny, trenta anys enrere; els resultats de la recerca es difonien en revistes impreses que eren subscrites sota cost per les poques institucions que, en l’àmbit mundial, podien pagar-ne una col·lecció àmplia i els articles es publicaven al cap d’un temps considerable respecte la seva redacció, per posar dos exemples. No era tampoc un sistema gaire «científic», però era un sistema acceptat.
