Enrique Muriel-Torrado
Programa de Posgraduação em Ciência da Informação de la Universidade Federal de Santa Catarina (PGCIN/UFSC) 

A Roadmap for Action: academic community control of data infrastructure (2019). [Washington, DC]: SPARC. 31 p. Disponible a: <https://sparcopen.org/news/2019/roadmap-for-action/>. [Consulta: 19/11/2020].

La Coalició de publicacions acadèmiques i recursos acadèmics (Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition, SPARC) és una entitat que té entre els seus objectius «permetre l’intercanvi obert de resultats de recerca i materials educatius amb la finalitat de democratitzar l’accés al coneixement, accelerar el descobriment i augmentar el rendiment de la inversió en recerca i educació». 

El full de ruta per a l’acció d’SPARC és una excel·lent proposta amb els principals desafiaments i camins a seguir per tal que la comunitat acadèmica prengui el control de les seves dades, de la seva anàlisi i de la infraestructura mateixa. Tant per a les dades de recerca com per a les «dades grises», la gran quantitat de dades produïdes pels individus de la comunitat durant les seves activitats, com també les mètriques i els algoritmes que s’utilitzen per a la seva recopilació i explotació. 

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Pinfield, Stephen; Wakeling, Simon; Bawden, David; Robinson, Lyn (2020). Open access in theory and practice: the theory-practice relationship and openness. London; New York: Routledge. XII, 244 p. ISBN 978-0-429-27684-2. Disponible a: <https://doi.org/10.4324/9780429276842>. [Consulta: 06/11/2020]. 

La bibliografia sobre el moviment de l’accés obert és abundant, i els informes sobre el tema ressenyats en aquest blog, nombrosos. És difícil, no obstant, trobar una aproximació original al fenomen com la que han emprat els autors de la monografia que avui resumim. Pinfield, Wakeling, Bawden i Robinson se centren en la relació entre la teoria i la pràctica en el terreny de l’accés obert. És a dir, com s’utilitza la teoria per entendre el fenomen de l’accés obert i fins a quin punt la teoria incideix sobre la seva implementació.

És una aproximació que, d’entrada, pot resultar difícil de comprendre, per la qual cosa els autors la il·lustren amb dos exemples a la introducció: un estudi que analitza el Pla S des de la teoria dels «recursos compartits» o «béns comuns», un marc teòric el desenvolupament del qual li va valer a Einor Ostrom ser la primera dona guardonada amb el Nobel d’Economia; i un treball sobre les motivacions dels investigadors per compartir els seus articles a ResearchGate aplicant la «teoria d’intercanvi social», una aproximació en psicologia i sociologia que explica les relacions humanes com el resultat d’una anàlisi cost-benefici i de comparació d’alternatives. Són dos exemples d’estudis que utilitzen aproximacions teòriques procedents de disciplines diferents per investigar dos aspectes relacionats amb l’accés obert: les polítiques que el fomenten i el comportament dels investigadors.

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Mendez, Eva; Lawrence, Rebecca; MacCallum, Catriona J.; Moar, Eva (2020). Progress on Open Science: towards a shared research knowledge system: final report of the Open Science Policy Platform. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Directorate G-Research & Innovation Outreach. Unit G.4-Open Science. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 61 p. ISBN 978-92-76-18882-7. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/ec_rtd_ospp-final-report.pdf>. [Consulta: 19/09/2020]. 

Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»¹ no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 

La Ciència Oberta va passar per una fase inicial en la que van quedar més clares les seves intencions que els seus components. Mentre que les idees d’obertura, col·laboració i incidència social són constants en tots els papers inicials, els pilars o elements constitutius oscil·len i, a vegades, inclouen els recursos educatius en obert o el programari de codi lliure, i a vegades no.² 

El 2018, però, l’Open Science Policy Platform (OSPP) ordena els temes dels que s’ocupa la Ciència Oberta sota vuit prioritats, o àrees clau de resultats.³ Aquesta classificació ha tingut una acollida important perquè és la que ha servit també a la LERU (League of European Research Universities) o a la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) per establir full de ruta o agendes per avançar cap a la Ciència Oberta. Amb aquesta canonització dels seus components queden ja ben establerts els terrenys de batalla i els objectius a assolir.