Versió per a imprimir
Enrique Muriel-Torrado
Programa de Posgraduação em Ciência da Informação de la Universidade Federal de Santa Catarina (PGCIN/UFSC)
A Roadmap for Action: academic community control of data infrastructure (2019). [Washington, DC]: SPARC. 31 p. Disponible a: <https://sparcopen.org/news/2019/roadmap-for-action/>. [Consulta: 19/11/2020].
La Coalició de publicacions acadèmiques i recursos acadèmics (Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition, SPARC) és una entitat que té entre els seus objectius «permetre l’intercanvi obert de resultats de recerca i materials educatius amb la finalitat de democratitzar l’accés al coneixement, accelerar el descobriment i augmentar el rendiment de la inversió en recerca i educació».
El full de ruta per a l’acció d’SPARC és una excel·lent proposta amb els principals desafiaments i camins a seguir per tal que la comunitat acadèmica prengui el control de les seves dades, de la seva anàlisi i de la infraestructura mateixa. Tant per a les dades de recerca com per a les «dades grises», la gran quantitat de dades produïdes pels individus de la comunitat durant les seves activitats, com també les mètriques i els algoritmes que s’utilitzen per a la seva recopilació i explotació.
L’informe parteix de la premissa que l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial han arribat per quedar-se i que la comunitat acadèmica necessita discutir aquests temes abans no sigui atropellada per la realitat, en particular per les empreses, que avui dia ja estan explotant en benefici propi algunes d’aquestes dades.
El treball es basa en tres categories d’acció: «mitigació de riscos», «opcions estratègiques» i «accions comunitàries».
La primera categoria, «mitigació de riscos», inclou elements com la creació d’un inventari de dades, mecanismes de coordinació a les entitats, l’anàlisi de les dades i les polítiques de privacitat, les pràctiques de contractació oberta, i presenta a més grans iniciatives, com el rebuig dels acords de confidencialitat dels contractes de les editores comercials, per bé que cal reconèixer que és un tema complex d’aconseguir.
A les «opcions estratègiques» es fa una crida perquè se celebrin els debats necessaris sobre els pros i els contres de la intel·ligència artificial i les seves repercussions en l’equitat, la privacitat i l’assignació de recursos de les entitats. Planteja debats indispensables, com l’ús de mètriques quantitatives enfront de les qualitatives i l’explotació comercial de la propietat intel·lectual enfront de l’intercanvi de coneixement.
L’última categoria, «accions comunitàries», se centra en «possibles solucions estructurals per fomentar un escenari obert i competitiu per a l’anàlisi de dades i d’informació que estigui alineat amb els interessos de les institucions acadèmiques i les comunitats a les quals serveixen» (p. 22), amb una important crida a l’aplicació col·lectiva de pràctiques estratègiques, presentant la possibilitat de crear una infraestructura o adquirir-la, establir estructures de governança inclusives, aprofitar les polítiques de suport al control comunitari o ajustar les relacions amb les parts interessades, on es destaca el paper dels bibliotecaris que «viuen i respiren dades i informació tots els dies i tenen una oportunitat única d’aportar la seva experiència, entre d’altres coses» (p.29).
Encara que el document no pretén aportar solucions sinó interrogants és inevitable qüestionar-se, per exemple, si els encarregats d’aquests debats seran professionals més propers d’àrees tècniques com ara la informàtica, o més centrats en l’explotació econòmica. I si seran conscients de les repercussions i l’abast social de les decisions a prendre, és a dir, de les conseqüències en la comunitat universitària i en la societat. Per minimitzar els aspectes negatius seria important que els gestors tinguessin present la importància de la participació de professionals de diferents àrees del coneixement.
La transparència d’algoritmes i procediments és una de les principals claus per dur a terme la iniciativa, sempre amb la participació de la comunitat universitària. Aquesta participació de la comunitat i d’especialistes de diverses àrees pot ser de gran utilitat per aprofitar millor els recursos, com també per demostrar com ha de ser una gestió de dades transparent i la utilització d’algoritmes ètics que respectin la privacitat i els drets de totes les persones involucrades.
Aquest informe és un toc d’atenció, una alerta d’un present amb aspecte de futur imaginat en la ment d’alguns como una distòpia futurista, sobrepassant les actuals discussions sobre la gestió de dades de recerca, per presentar un panorama molt més ampli: la gestió de totes les dades que es generen en el si de la universitat, en l’exercici de les seves funcions, i la seva explotació.
En un moment on les universitats s’han vist forçades a la digitalització d’alguns dels seus processos i a prendre decisions de pes, com per exemple la utilització de l’ecosistema d’aplicacions Google GSuite per part de la Universidad de Granada, que estan directament relacionades amb la utilització comercial d’algunes «dades grises» dels participants, la discussió proposada per l’SPARC és fonamental.
Si s’actua amb rapidesa encara és possible recuperar la sobirania d’un espai fins ara reservat a les grans corporacions tecnològiques, recuperant el control i capitalitzant els beneficis tant socials com econòmics.
Sens dubte, una lectura obligada per als responsables de les universitats públiques i privades de tot el món.
