Teresa Mañà

Teresa Mañà
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Llegim!: Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya (2023). [Barcelona]: Consell Nacional de la Lectura. 199 p. Disponible a: <https://cultura.gencat.cat/web/.content/02-DEPARTAMENT/04-plans-programes/01-plans-sectorials/pla-llibre-lectura/arxius/Pla-Nacional-del-Llibre-i-la-Lectura-Dossier-07.pdf>. [Consulta: 05/11/2023].

Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. 

Teresa Mañà
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Programa Territorio Ebook, 2012. Ebook -18: Los lectores niños y jóvenes y los libros electrónicos (2012). Peñaranda de Bacamonte: Centro de Desarrollo Sociocultural. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2012. Disponible a: <http://www.territorioebook.com/recursos/vozelectores/menos18/informe_lectores_menos_18.pdf>. [Consulta: 18 març 2013].

L'informe titulat "Los lectores niños y jóvenes y los libros electrónicos" de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez és el segon lliurament del programa Territorio Ebook impulsat per aquesta fundació en els seus centres de Salamanca i Peñaranda de Bracamonte. El programa té per objectiu estudiar el comportament lector de públics de diferents edats amb aparells de lectura electrònics¹. En aquest cas, la mostra d'estudi eren joves entre 9 i 18 anys, tots ells socis actius d'una biblioteca, i l'aparell de lectura, un iPad.

L'informe publicat conté dues investigacions diferents. La primera és una investigació (p. 13-37) sobre l'ús i l'apropiació de l'iPad en lectors de 9 a 18 anys. Segueix una segona investigació (p. 45-84) que mesura l'impacte de les activitats de dinamització lectora sobre la comprensió lectora, en aquest cas, amb un grup mostra de nois de 9 a 13 anys. I, en tercer lloc, (p. 87-96) s'hi suma una reflexió final de Juan Mata que abunda en els temes i conclusions de l'estudi. Tanquen l'informe uns escassos però interessants annexos que recullen respostes dels lectors i una bibliografia selectiva sobre lectura digital.

Universitat de Barcelona

Entre les activitats que ha posat en marxa el Observatorio del Libro y la lectura del Ministerio de Cultura es troba aquest estudi sobre els hàbits lectors d'un sector de la població cada cop més nombrós.

Es tracta d'un estudi qualitatiu sobre una mostra no especificada de quatre nacionalitats amb presència majoritària en el districte de Arganzuela (Madrid) on properament s'instal·larà una seu de la FGSR.  L'estudi, elaborat a partir d'entrevistes individuals i grupals a col·lectius d'Europa del Est (Romania, Bulgària, Ucraïna), Xina, Iberoamèrica (Equador, Perú, Bolívia, Colòmbia) i  Marroc va tenir en compte, també, la segmentació  home/dona; adult/nen; lector/no lector. L'objectiu primordial de l'estudi era disposar d'informació sobre el comportament lector o no lector del col·lectiu d'immigrants i, en concret, volia conèixer quatre aspectes: quin significat atribueixen a la lectura, les motivacions que els porten a llegir, les idees « preconcebudes » vinculades a la lectura i els elements que inhibeixen la pràctica de la lectura. L'informe de la investigació, no gaire extens, s'inicia amb uns capítols sobre les variables psicològiques i ¡socioeconòmiqes dels col·lectius, als quals segueixen els resultats obtinguts, complexos i dificilment concloents ja que que les característiques socioculturals i de comportament de cada grup són molt diferents.