Versió per a imprimir
Ebook 55+: los lectores mayores de 55 años y los libros electrónicos (2011). Territorio Ebook. Coordinador del proyecto Ebook 55+, Florencia Corrionero, María Antonia Moreno. Peñaranda de Bracamonte: Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Centro de Desarrollo Sociocultural. 55 p. (La voz de los e-lectores). <http://www.territorioebook.com/recursos/vozelectores/55/Informe_lectores.... [Consulta: 13/07/2011].
L.jpeg)
a Fundación Germán Sánchez Ruipérez manté, entre les seves línies de treball, una línia anomenada Territorio ebook, en què s'investiga sobre les relacions entre diferents segments de públics i la lectura en suport electrònic. Recentment, Luís González, director general adjunt de la Fundación, ha explicat aquest projecte a la nostra revista1.
Aquest informe que comentem recull els resultats de dues investigacions realitzades en el marc d'aquest projecte Territorio ebook amb lectors d'edat superior al 55 anys. Les dues investigacions es van fer utilitzant els mateixos grups de mostra i de manera simultània, però amb dos objectius diferents d'estudi: una explorava l'ús del suport digital per a la lectura d'una novel.la i l'altra analitzava la incidència dels tallers de lectura en la comprensió lectora d'aquesta mateixa novel·la.
Els participants en aquesta doble investigació eren 40 lectors, entre 55 i 75 anys, amb una proporció de 55% dones i 45% homes dels quals el 50% tenia estudis primaris, el 43% havia fet estudis secundaris i 14% tenia estudis superiors. Només el 3% no tenia estudis. Tots ells, però, eren usuaris freqüents de biblioteca (75% setmanalment) i el 70% declarava llegir diàriament. La mostra va ser dividida en un Grup experimental i un de Grup de control, dels quals el primer feia la lectura de la novel·la en suport electrònic i assistia a uns tallers de lectura i el segon feia el mateix procés però de manera autònoma, sense acompanyament.
Pel que fa al primer objecte d'investigació -l'ús dels aparells lectors- l'estudi va concloure que no es detectaven diferències significatives entre els dos grups, tot i que els resultats eren més positius en el grup experimental. Altres resultats que es presenten són:
* les persones grans són receptives a usar dispositius digitals, cosa que desmunta el prejudici de la possible resistència per l'edat o per desconeixement;
* les persones que llegien amb un aparell, van manifestar que els costava llegir més d'una hora i mitja seguida. L'informe no ho recull però és molt probable que la lectura en paper els comportés la mateixa dificultat.
* respecte a l'aparell, no donaven importància al fet que disposés d'altres funcionalitats (p.e. música) i exposaven com una dificultat no saber, a cop d'ull, l'extensió del llibre;
* tots, tant el participants en el grup experimental com en el grup de control, es van mostrar favorables a l'ús i l'adquisició d'aquests aparells en un percentatge entre el 90 i el 100%;
* en conjunt, abundaven més els comentaris sobre l'aparell que sobre la lectura/llibre.
La segona investigació vol mostrar l'impacte dels tallers de lectura sobre la comprensió lectora. Com abans, però encara més, les conclusions ens semblen una mica massa obvies:
* les persones que participaren en els tallers de lectura foren capaços de fer més inferències i s'ho van passar millor amb la lectura del llibre;
* les persones amb estudis universitaris tenien una millor comprensió, haguessin fet o no els tallers;
* es demostra que la comprensió literària està relacionada amb la informació prèvia que es té de l'obra i no té a veure amb el suport de lectura.
Què ens aporta aquest informe? Amb la primera investigació, podem saber que les persones grans –segment de públic que caldria estudiar subdividit per franges d'edat ja que, probablement, no tindrà el mateix comportament una persona de 55 que una de 75- es mostren receptives a l'ús dels aparells lectors electrònics. En la segona investigació, les (poques) conclusions a què s'arriba ens aporten poca cosa ja que la bondat de les pràctiques comunitàries de lectura,i en concret l'aprenentatge basat en la conversa o el diàleg, està abastament estudiat i demostrat. Els conductors i participants en els incomptables"clubs de lectura" que hi ha a les nostres biblioteques en poden donar fe.
Els instruments utilitzats per a la recollida de dades –qüestionaris, focus grup, diari de camp- s'inclouen als annexos de l'obra, juntament amb un resum, breu i succint, de les conclusions. Malgrat comptar amb uns equips de treball solvents i uns plantejaments adequats, l'informe en proporciona uns resultats més aviat modestos i allunyats de les expectatives.
