Versió per a imprimir
Teresa Mañà
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Llegim!: Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya (2023). [Barcelona]: Consell Nacional de la Lectura. 199 p. Disponible a: <https://cultura.gencat.cat/web/.content/02-DEPARTAMENT/04-plans-programes/01-plans-sectorials/pla-llibre-lectura/arxius/Pla-Nacional-del-Llibre-i-la-Lectura-Dossier-07.pdf>. [Consulta: 05/11/2023].
Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya.
El grup impulsor, format per 13 persones, és qui ha liderat el procés de treball del Pla i ha determinat els grups de treball. En tots aquests grups, configurats al voltant de 10 eixos temàtics –Informació, dades i recerca; Els lectors i l’accés inicial a la lectura; Diversitat i accés a la lectura; Els creadors; Els espais de lectura (centrat en biblioteques escolars i biblioteques públiques); La mediació lectora; La indústria; La promoció del llibre i la lectura; Reconeixement, revaloració, prestigi, i Visibilitat del llibre i la lectura en els mitjans de comunicació i les xarxes– hi han participat vora dues-centes persones, convocades com a representants d’entitats o com a especialistes, a títol personal. La participació ha estat un dels trets identitaris d’aquest Pla.
La persona designada com a responsable del Pla fou Montse Ayats, fins aleshores directora de l’editorial Eumo de Vic i coneixedora a fons del món de l’edició. El Consell Nacional de la Lectura, l’òrgan col·legiat presidit per la consellera de Cultura –amb el conseller d’Educació com a vicepresident–, format per 46 representants d’administracions i entitats que treballen pel llibre i la lectura, es va reunir per primer cop al juliol de 2022 i va presentar el Pla un any després, al juliol de 2023, després de recollir totes les aportacions dels grups de treball.
Aquest Pla no té, evidentment, un objectiu diferent dels anteriors: pretén el foment de l’hàbit lector i l’increment dels índexs de lectura, especialment en català. Per a aquesta finalitat es marca tres propòsits, tal com indica el document: «1. Generar un marc de reflexió a l’entorn del llibre i la lectura que permeti definir prioritats; 2. Aportar dades i coneixement a partir d’un diagnòstic participatiu i en concertació amb els diferents agents del sector i 3. Establir un full de ruta consensuat de necessitats i de propostes de millora, a curt (2023-2025) i a mitjà termini (2025-2030), que esdevingui la base per orientar la presa de decisions de les polítiques públiques que s’han de desenvolupar».
A diferència de l’anterior Pla de lectura 2020, elaborat al 2017 –per remetre’ns només a l’antecedent més immediat– sota el mandat de Santi Vila, breu conseller de Cultura (2016-2017), aquest ha comptat amb la imprescindible contribució del Departament d’Educació i s’ha generat amb un procés complex, llarg i participat que pot garantir, de manera òptima, el consens i el compromís en les propostes. Caldrà també que en garanteixi l’eficàcia. Aquest, d’altra banda, és un pla més ampli i transversal que té en compte tot el ventall de formats, gèneres i discursos que s’apleguen dins del món del llibre i la lectura.
El document
El Pla nacional del llibre i la lectura es presenta en un volum de 199 pàgines en la seva versió impresa amb un disseny sobri i una coberta que remet al grafisme i als cartells dels anys trenta.
El document s’obre amb un pròleg que, entre citacions d’autors, fa una correcta síntesi dels fonaments d’aquest Pla: la necessitat de treballar en col·laboració i establir sinergies amb tot el conjunt de la societat, l’ampliació dels públics lectors, el paper clau dels centres educatius de qualsevol nivell, de les biblioteques, llibreries i editorials, l’impuls a la lectura en català, l’estímul a la creació, la importància de potenciar la recerca amb la creació d’un Observatori de la Lectura... Tot encaminat a complir amb tres objectius: que es llegeixi més, més habitualment i més en català.
El cos de l’obra es divideix en diferents apartats: el mètode de treball, el diagnòstic de cadascun dels àmbits de treball, els objectius, eixos estratègics i mesures, el seguiment i el pressupost. Sota els eixos següents 1) Foment de l’hàbit lector, 2) Dret a la lectura i atenció a la diversitat, 3) Suport a l’ecosistema del llibre: creació, edició i producció, difusió i distribució, comercialització i accés i 4) Governança: diàleg, concertació i planificació, dades i recerca, es despleguen 73 mesures, cadascuna presentada en una fitxa on es resumeix la definició de cada mesura, el títol, l’objectiu perseguit, una breu descripció de les activitats previstes, l’agent responsable de la coordinació i altres organismes o entitats que hi participen, el calendari i pressupost previstos, i alguns indicadors per facilitar-ne l’avaluació.
Els annexos amb el calendari de reunions, les persones i entitats consultades i els acords del Consell Escolar de Catalunya tanquen el volum.
Alguns comentaris
D’entrada, cal valorar de manera positiva la feina feta de manera pausada –un any de treball–, rigorosa –és un pla estratègic plausible– i col·laborativa, assegurant la participació de totes les veus implicades. En el resultat, valorem aspectes positius pel que aporten, i d’altres que, vistos des de fora com és el nostre cas, ens presenten interrogants.
Considerem molt positiu el disseny del «Pla de millora de les biblioteques escolars de Catalunya (PLAMIB)», d’un pla de xoc per millorar les biblioteques escolars (BE) (p. 69-71), amb l’objectiu «d’actualitzar el model de biblioteca escolar per tal que doni resposta al Projecte educatiu de centre». L’existència de BE amb condicions de fons, horaris, serveis, activitats de dinamització i personal que se’n responsabilitzi és imprescindible per garantir les mateixes oportunitats d’accés a la lectura per a tots els escolars. Ara bé, no ens enganyem, l’existència de BE no pal·liarà a curt termini els dèficits de comprensió lectora que s’han detectat en els alumnes i que actualment preocupen les autoritats educatives. Tenir BE amb condicions no és la solució; només és una condició per ajudar a solucionar, però, més que probable, caldran altres mesures.
La mesura d’incorporar la lectura i la cadena del llibre en la ficció i incrementar la presència en els mitjans, els canals, TV3, i programes (p. 100-105) és de pura lògica; en aquests moments, l’absència de programes de llibres a les cadenes públiques clama al cel. Aquesta proposta s’intensifica en el punt 3.3 amb «Formació per a l’impuls de nous programes televisius sobre literatura o lectura» (p. 137).
Els transports públics (p. 106) també es contemplen com un aliat per a la promoció de la lectura, però limitant-los essencialment a canals de difusió de les actuacions en els espais informatius; potser també inclourà la promoció de biblioteques o la instal·lació de punts per al préstec o biblioteques de segona mà.
L’accés a la lectura dels col·lectius amb dificultat ha rebut atenció especial. S’incrementen accions de lectura fàcil (p. 108), en entorns sociosanitaris (p. 110) o amb la gent gran (p. 89) tot i que, en aquest cas, la mesura formulada de «Mediació de lectura per a la gent gran» no recull accions de lectura en veu alta o l’accés a audiollibres, dues iniciatives que poden ser efectives per estimular la lectura.
Dins de l’eix de Governança, destaquem la creació de la Casa de les Lletres (p. 142) com a espai aglutinador no només de les associacions d’escriptors existents, sinó com a un espai central de les activitats entorn del llibre i la lectura. En aquest projecte, seria bo treballar juntament amb la futura Biblioteca de Barcelona (p. 145), ja que la mesura d’impuls a aquest equipament pretén que «un cop entri en funcionament [...] sigui una peça estratègica del sistema nacional de biblioteques i del món de la cultura, la lectura i el llibre». En aquest mateix eix, es proposa fomentar els plans locals municipals (p. 143) que semblen una bona eina de treball col·lectiu i de cohesió social.
La posada en marxa d’un nou Pla seria una oportunitat per revisar algunes de les iniciatives que persisteixen, com és el cas de «Fas 6 anys, tria un llibre», que s’activa per 8è any consecutiu (i diríem que amb la mateixa dotació de 13 €). En aquesta campanya, desenvolupada en col·laboració amb el Gremi de Llibreters, hi participen al voltant d’un 50 % de famílies que trien, majoritàriament, llibres en català. El fet que l’acció tingui ja un llarg camí potser permetria ampliar la recollida de dades amb una enquesta als que van a la llibreria, un seguiment per veure si hi tornen, una relació dels llibres comprats... Tot plegat ens permetria conèixer millor l’èxit de la mesura.
Algunes mesures provoquen perplexitat però, és molt possible que, simplement, ens manqui context i informació. Esmentem, per exemple, el requeriment de formació en DUA (Disseny universal per a l’aprenentatge) (p. 72) per als bibliotecaris escolars del pla de millora: és necessària la formació en aquesta estratègia per assessorar centres?; els Tallers de rap (p. 87) que mereixen el mateix rang que, per exemple, el projecte Nascuts per llegir –que feliçment es recupera– quan es tracta només d’una activitat de creació amb molt poca incidència en comparació amb la resta de mesures o també el Foment de la formació professional en autoria LIJ (p. 122) per «potenciar la idea que per escriure LIJ cal conèixer els trets propis i la tradició particular». La creació pot tenir crosses tècniques, però mai de contingut: seran millors els textos de LIJ amb aquesta formació? Per ser bons s’han de basar en la tradició?
Crida l’atenció l’absència de mesures liderades per la Biblioteca de Catalunya; tot i ser una biblioteca de recerca, no deixa de ser la biblioteca nacional, la més important del nostre país, i la promoció del llibre i la lectura és també un dels seus objectius. Cap biblioteca nacional hauria de deixar passar l’oportunitat de formar part d’un pla d’aquest tipus i de col·laborar en el projecte. Tampoc les revistes, les publicacions periòdiques, semblen tenir gaires mesures de suport. Reben ajuts, però només s’esmenten com a material per promoure la lectura en el cas de les residències de gent gran, quan fomentar subscripcions (impreses o digitals) per als infants i joves pot ser una mesura òptima per habituar-los a llegir. I, com sempre, la creació literària s’endú la major part d’ajuts mentre que l’assaig –molt més necessitat de suport i de difusió– queda en un segon pla, així com els llibres divulgatius (llevat de manuals universitaris que cap estudiant compra).
Un parell de dubtes raonables ens assetgen en acabar el comentari. Per una banda, la possibilitat que el Pla es vegi afectat per la durada de la legislatura. Ens trobem en un estat polític d’incertesa total i l’ombra de l’avanç d’eleccions plana en cada decisió que s’aprova. Segons el calendari, la primera fase d’aquest Pla està prevista fins al 2025, al final d’aquesta legislatura. I encara té una segona fase prevista i pressupostada per al 2026-2030. L’execució del Pla fora bo que no depengués d’eleccions i canvis de govern. D’altra banda, el Pla compta amb un pressupost de més de 23 milions per als anys 2024 i 2025, dels quals gairebé quatre estan pressupostats per al 2023. Si tenim en compte que a l’any 2023 li queden poques setmanes, cal afanyar-se a dur a terme les primeres accions i establir els mecanismes de seguiment i avaluació. La comissió de seguiment és la garantia de tot plegat.
Amb tot, res del que s’ha comentat desmereix la feina, feta a consciència, de manera acurada, entusiasta i generosa. El Pla nacional del llibre i la lectura pot ser un bon instrument per impulsar iniciatives, afavorir col·laboracions i aconseguir la millora dels hàbits lectors de la nostra societat.
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de Saydung89 a Pixabay.
