Lluís Anglada

Si no ho paga ningú, qui ho paga? Les Infraestructures de la Ciència Oberta

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 02/06/2021 - 19:55

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ficarra, Victoria; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Kramer, Bianca; Proudman, Vanessa (2020). Scoping the Open Science Infrastructure landscape in Europe. [Apeldoorn]: SPARC Europe. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4153809>. [Consulta: 30/05/2021]. 

En les darreres dècades, la ciència ha passat de ser una activitat modestament retribuïda a mobilitzar una quantitat considerable de recursos econòmics.1 Això ha atret –lògicament– l’empresa privada, cosa que no seria dolenta en si mateixa si no fos que es creu que la ciència hauria d’estar autogovernada i desenvolupar-se, exclusivament, per criteris científics.

La Ciència Oberta és un moviment que creu que la recerca millora si hi ha un accés lliure als resultats científics, més col·laboració entre investigadors i un apropament a la societat de la qual sorgeix i a qui retorna. Això és compatible amb el fet que les eines i infraestructures científiques –cada vegada més complexes– siguin gestionades per empreses privades?

Ciència oberta, de les bones intencions als fets

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 28/10/2020 - 08:42

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Mendez, Eva; Lawrence, Rebecca; MacCallum, Catriona J.; Moar, Eva (2020). Progress on Open Science: towards a shared research knowledge system: final report of the Open Science Policy Platform. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Directorate G-Research & Innovation Outreach. Unit G.4-Open Science. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 61 p. ISBN 978-92-76-18882-7. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/ec_rtd_ospp-final-report.pdf>. [Consulta: 19/09/2020]. 

Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»1 no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 

La Ciència Oberta va passar per una fase inicial en la que van quedar més clares les seves intencions que els seus components. Mentre que les idees d’obertura, col·laboració i incidència social són constants en tots els papers inicials, els pilars o elements constitutius oscil·len i, a vegades, inclouen els recursos educatius en obert o el programari de codi lliure, i a vegades no.2 

El 2018, però, l’Open Science Policy Platform (OSPP) ordena els temes dels que s’ocupa la Ciència Oberta sota vuit prioritats, o àrees clau de resultats.3 Aquesta classificació ha tingut una acollida important perquè és la que ha servit també a la LERU (League of European Research Universities) o a la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) per establir full de ruta o agendes per avançar cap a la Ciència Oberta. Amb aquesta canonització dels seus components queden ja ben establerts els terrenys de batalla i els objectius a assolir. 

La col·laboració en projectes digitals: nou seminari Intensiu Digital

Enviat per Albert Díaz el Dc, 22/07/2020 - 15:42

Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona

Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].

La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.

Conèixer, Compartir, Concentrar

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 10/06/2020 - 18:29

Lluís Anglada 
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Blok de BiD. 02/06/2010-  . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2010-  . Setmanal. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/>. [Consulta: 08.06.2020]. ISSN 2014-0894.

El Blok de BiD ha fet 10 anys. El vam començar per «conèixer el que fan els altres, preparar-se per un demà que no sabem com serà i explorar terrenys més enllà de les ocupacions diàries», per estar al dia i ser així –professionalment parlant– millors.

Ara ha fet 10 anys que declaràvem l’ideari del Blok així: «Ingestar, deglutir, regurgitar». Amb aquesta manera bastant fisiològica de referir-nos al coneixement expressàvem la nostra creença que l’acció és un retorn del que prèviament ha estat conegut i digerit, que la pràctica professional reflecteix les pràctiques d’altres i que les nostres milloren sabent el que preocupa, pensen i fan els nostres col·legues.

On som? Cap on anem? Observar l’entorn per evolucionar millor

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 05/02/2020 - 17:25

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Environmental scan 2019 (2019). ACRL Research Planning and Review Committee. Chicago: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 41 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2019.pdf>. [Consulta: 07/01/2020].

Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s millor haver fet abans un escaneig ambiental (també dit anàlisi de l’entorn). Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.

En aquest Blok s’han ressenyat les anàlisis de tendències del New Media Consortium o de l’IFLA, però, ni que sigui per excitar la curiositat, aprofito per citar un informe d’SPARC sobre l’evolució de la indústria editorial, The changing academic publishing industry: implications for academic institutions, o el recent article de Mallikarjun Dora i H. Anil Kumar a l’IFLA journal, «National and international trends in library and information science research: a comparative review of the literature».

Pàgines

Subscriure a RSS - Lluís Anglada