Versió per a imprimir
Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Environmental scan 2019 (2019). ACRL Research Planning and Review Committee. Chicago: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 41 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2019.pdf>. [Consulta: 07/01/2020].
Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s millor haver fet abans un escaneig ambiental (també dit anàlisi de l’entorn). Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.
En aquest Blok s’han ressenyat les anàlisis de tendències del New Media Consortium o de l’IFLA, però, ni que sigui per excitar la curiositat, aprofito per citar un informe d’SPARC sobre l’evolució de la indústria editorial, The changing academic publishing industry: implications for academic institutions, o el recent article de Mallikarjun Dora i H. Anil Kumar a l’IFLA journal, «National and international trends in library and information science research: a comparative review of the literature».
L’informe que avui ressenyem està fet en el si de l’ACRL, la «divisió» de biblioteques acadèmiques de l’ALA, i forma part d’una pràctica habitual d’aquesta associació que els fa a través del Research Planning and Review Committee i publica al College & research libraries news (podeu veure els de 2018, 2017, 2016, 2015...). L’objectiu d’aquestes anàlisis és proporcionar una visió general del que passa en l’àmbit de l’educació superior a tots els bibliotecaris que hi treballen o que hi estan interessats.
Aquesta visió àmplia fa que entre els diferents apartats en els quals es divideix aquest informe de 41 pàgines n’hi hagi de genèrics sobre les universitats i l’educació superior (sobre característiques dels alumnes o sobre la demografia del professorat) o sobre temes específics que no solen ser tractats aquí per les associacions professionals (apartats sobre equitat, diversitat i inclusió, sobre llibertat intel·lectual i sobre avaluació de la recerca i mètriques).
Els apartats que aquí consideraríem més professionals són dos: entorn d’aprenentatge dels estudiants (col·leccions, espais, formació informacional) i comunicació acadèmica (accés obert, cancel·lacions a subscripcions consorciades de revistes i repositoris).
Per cada un dels apartats mencionats hi trobarem tres coses. En primer lloc, una descripció breu i clara de què és el que passa i quines són les tendències en el tema tractat. En segon lloc, una bibliografia recent que sustenta la descripció feta i que permet ampliar la informació i, finalment, un apartat on es detallen les implicacions per a les biblioteques de les tendències descrites. L’informe acaba amb unes conclusions, la relació de membres del Comitè i amb 11 pàgines de bibliografia.
Els informes d’escaneig ambiental que hem mencionat són útils tant per a aquelles biblioteques universitàries que fan plans estratègics (per exemple: UAB, UB, UPC, Sevilla o Saragossa) com també per a les qui no en facin però que vulguin orientar correctament les seves actuacions en aquest confús panorama de canvis accelerats.
