Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
ÍnDICEs CSIC (2018). Madrid: CSIC. Centro de Ciencias Humanas y Sociales. És continuació de Bases de datos bibliográficas del CSIC. Disponible a: <https://indices.csic.es/>. [Consulta: 6/01/2019].
Presentació
A diferència de la majoria d’entrades d’aquest blog, aquesta no serà la ressenya d’un informe recent d’interès per a bibliotecaris, sinó l’anàlisi d’una base de dades bibliogràfica. Concretament, un recurs que ens permet conèixer la producció científica espanyola d’articles de revista. El motiu que fa que la ressenyem ara és que, tot i que aquesta base de dades existeix des de fa molts anys, fragmentada en tres blocs, al juliol de 2018 es va reunificar i va canviar de nom: ÍnDICEs CSIC.
Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.
Avui parlem de la bibliografia especialitzada d'abast internacional més important sobre història del llibre: Book history online, BHO. És elaborada per la biblioteca nacional dels Països Baixos (Koninklijke Bibliotheek) en col·laboració amb una xarxa d'especialistes estesa per tot el món. Es va començar a publicar en línia el 1989, a partir d'una versió impresa prèvia, Annual bibliography of the history of the printed book and libraries (ABHB), que havia començat a aparèixer el 1970 a la Haia, publicada per Martinus Nijhoff –amb el suport de l'IFLA–, i que continua apareixent anualment (ISSN 0303-5964). És a dir que la informació publicada a partir de 1990 cap endavant es troba tant a la versió impresa com a la base de dades en línia.
Quan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.
Bibliografia mensual especialitzada en tecnologies de la informació, de caràcter selectiu i d'accés gratuït, publicada únicament per Internet. L'àmbit temàtic és força ampli, donat que les tecnologies són presents en tots els àmbits de la nostra professió. S'hi tracten temes com ara les biblioteques digitals, preservació de recursos, gestió de repositoris, Google, Internet, usabilitat, catalogació, opacs, gestors de continguts, accés obert... Els treballs citats fan referència tant a biblioteques públiques com universitàries, i a altres contextos d'aplicació.
