Versió per a imprimir
Book history online: international bibliography of the history of the printed book and libraries. [Den Haag]: Koninklijke Bibliotheek. <http://portal.kb.nl/V/?func=find-db-4&resource=DNL03239>. [Consulta: 28 set. 2011].
Avui parlem de la bibliografia especialitzada d'abast internacional més important sobre història del llibre: Book history online, BHO. És elaborada per la biblioteca nacional dels Països Baixos (Koninklijke Bibliotheek) en col·laboració amb una xarxa d'especialistes estesa per tot el món. Es va començar a publicar en línia el 1989, a partir d'una versió impresa prèvia, Annual bibliography of the history of the printed book and libraries (ABHB), que havia començat a aparèixer el 1970 a la Haia, publicada per Martinus Nijhoff –amb el suport de l'IFLA–, i que continua apareixent anualment (ISSN 0303-5964). És a dir que la informació publicada a partir de 1990 cap endavant es troba tant a la versió impresa com a la base de dades en línia.
Comencem per precisar l'abast temàtic. Aquesta obra es dedica a la història del llibre imprès i a la història de les biblioteques. Inclou temes relacionats com la fabricació del paper, la tinta, els tipus d'impremta, els aspectes sociològics i econòmics, la comercialització del llibre, l'enquadernació, la bibliofília, les il·lustracions, la premsa... Geogràficament parlant és internacional. Aquest abast s'intenta acomplir amb la col·laboració d'una xarxa d'experts repartida per 50 països.
La quantitat de registres és superior als 30.000 (parlem de la versió en línia) i inclouen tota mena de documents: monografies, articles de revista, contribucions en congressos i altres. El criteri d'inclusió és exhaustiu (tenint en compte que es descarten les obres que tinguin un nivell intel·lectual molt baix).
La responsable principal de la publicació és la Dra. Marieke van Delft, conservadora de reserva impresa de la biblioteca nacional dels Països Baixos des de fa una bona colla d'anys i responsable de Bibliopolis, un projecte en línia sobre història del llibre als Països Baixos (http://www.bibliopolis.nl/). La recopilació de les dades es deu, en gran part, a una xarxa de col·laboradors distribuïts per tot el planeta. Pel que fa a Espanya, figuren com a responsables Eulalia Iglesias Matas i Concha Lois. La primera és la cap del Servicio de Valoración e Incremento del Patrimonio de la Biblioteca Nacional d'Espanya, i la Concha Lois és la cap del Departamento de Referencia de la mateixa biblioteca: totes dues treballen en llocs clau per controlar la bibliografia que va apareixent.
Cada registre de la bibliografia es composa simplement de les dades identificatives i els descriptors de matèries (sense resum). L'actualització de les dades no és gens bona: d'entrada l'actualització és anual, i va a recules de la publicació impresa, la qual porta molt de retard. Concretament, en el moment de redactar aquesta nota (setembre de 2011), els registres més moderns corresponen a set documents publicats el 2007! (I el ritme d'actualització també deixa molt que desitjar: si bé del 2000 n'hi ha 1.149, del 2001 n'hi ha 410; del 2002, 240; del 2005, 86...).
La cobertura geogràfica, tot i la seva amplitud, no és excel·lent: hi ha corresponsals per a Mèxic i Cuba, però per a la resta d'Amèrica Llatina només dues persones més (ningú específic per a Argentina, Brasil o Xile, per exemple); alguns països no tenen cap representant: Egipte, Grècia, Índia, Iran, Marroc...
La base de dades es pot cercar per matèries, títols, autors, ISBN, ISSN, any de publicació o paraules clau. No es pot cercar per època tractada ni per la llengua dels documents. Es pot fer una cerca combinada de dos camps amb els operadors booleans bàsics. També es poden truncar els termes de cerca. La interfície de consulta pot ser en neerlandès o anglès.
Cada registre està classificat d'acord amb un sistema relativament genèric (tenint en compte que a la base de dades hi ha més de 30.000 registres), compost de 30 categories d'un sol nivell. En la presentació actual de la base de dades aquesta classifiació no es pot visualitzar. Hi ha algun descriptor bastant genèric («Social sciences») o ambigu («General secondary subjects») o poc precís («Spanish, Portuguese and other Romanic languages», pensem en els estudiosos de la història del llibre català).
Com hem dit al principi, estem davant de la bibliografia especialitzada en història del llibre d'abast internacional més important, sense cap dubte. No coneixem cap altre projecte d'aquesta amplitud temàtica i geogràfica que sigui periòdica. Sí que n'hi ha de caràcter monogràfic, o amb un abast geogràfic o cronològic més limitat, o d'una temàtica més específica, com ara la Bibliography of library history, publicada en línia semestralment per la Library History Round Table de l'ALA (http://www.ala.org/ala/mgrps/rts/lhrt/popularresources/libhistorybib/lib...).
La mancança en l'actualització és un factor que li treu molt de mèrit a l'obra que estem ressenyant. Igualment, que aquest recurs no disposi de cap introducció o manual d'ús a la vista és un altre punt feble. Com també que no es pugui trobar en línia la llista de matèries usades per indexar les entrades ni la llista de col·laboradors. Tot això es pot aconseguir amb relativament poc esforç. Tant de bo que millori el producte en el futur!
