Versió per a imprimir
Ángel M. Delgado-Vázquez
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación en la Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
@amdelvaz
https://orcid.org/0000-0003-2461-8553
Avanço, Karla; Balula, Ana; Błaszczyńska, Marta; Buchner, Anna; Caliman, Lorena; Clivaz, Claire; Costa, Carlos; Franczak, Mateusz; Gatti, Rupert; Giglia, Elena; Gingold, Arnaud; Jarmelo, Susana; Padez, Maria João; Leão, Delfim; Maryl, Maciej; Melinščak Zlodi, Iva; Mojsak, Kajetan; Morka, Agata; Mosterd, Tom; … Wieneke, Lars (2021). Future of scholarly communication: forging an inclusive and innovative research infrastructure for scholarly communication in social sciences and humanities. Warsaw: Digital Humanities Centre at the Institute of Literary Research of the Polish Academy of Sciences. 45 p. Disponible en: <https://doi.org/10.5281/zenodo.5017705>. [Consulta: 19/11/2021].
Aquest nou informe d’OPERAS versa sobre el futur de la comunicació científica, amb especial èmfasi en les Ciències Socials i Humanes. Fruit d’una àmplia consulta entre persones i agents interessats, principalment a Europa i a països membres d’OPERAS, el document es divideix en set capítols, que no només tracten de descriure en profunditat l’ecosistema al voltant de la producció i, sobretot, difusió dels treballs científics, sinó que a més s’endinsen en el desplegament d’un seguit de recomanacions a bona part dels agents implicats en aquest procés.
El primer dels capítols està dedicat a analitzar el model de governança d’OPERAS i les possibilitats de la seva adopció en d’altres entorns. Es planteja la necessitat d’una major obertura a la participació, alhora que l’organització mateixa es fa més propera i intel·ligible, no només per al seu entorn més proper, sinó fins i tot traspassant les fronteres europees.
El segon està enfocat a descriure els models de negoci de la comunicació científica de les Ciències Socials i Humanes en l’àmbit de l’accés obert, amb especial atenció a les monografies. Es tracta d’un ecosistema molt fragmentat on semblen existir marcades diferències Nord-Sud. Entre els principals desafiaments identificats hi ha l’escassetat de recursos per a la publicació de llibres en obert, cosa que contrasta amb una àmplia oferta d’iniciatives que, d’altra banda, pateix d’atomització i manca d’objectius comuns. Per altra banda, tant la manca de perícia tècnica com la manca de reconeixement en processos d’avaluació de les monografies en accés obert constitueixen dues grans barreres que impedeixen un major desenvolupament. Entre els desafiaments posats de manifest a l’informe, la necessitat de formar hubs que serveixin per conjuminar iniciatives, compartir coneixements i esforços, el desenvolupament d’habilitats digitals, i el canvi en el mode d’avaluació, reconeixent la diversitat regional i els diversos models de negoci.
El tercer versa sobre les dades de recerca. L’informe apunta la necessitat que aquestes dades també s’impregnin dels principis FAIR, alhora que reconeix que en aquests principis el concepte dada transcendeix les concepcions més arrelades i inclou també publicacions, programari... Assenyala l’informe la necessitat de FAIRificació dels mètodes i els actors que intervenen en la gestió de dades al mateix temps que insisteix en la necessitat d’explicar millor i dotar d’una major visibilitat les bondats de FAIR i els projectes que ja són en aquest esquema. Els principals desafiaments que s’identifiquen són la baixa penetració dels principis FAIR, la diversitat i complexitat en les Ciències Socials i Humanes en tot allò que té a veure amb els aspectes legals que acompanyen la creació, gestió, ús i llicenciament de les dades. Finalment, el fet que l’adopció de FAIR no formi part del sistema de recompenses en els processos d’avaluació també és vist com una barrera per a la seva adopció. El text recomana l’extensió de FAIR mitjançant la formació, la sensibilització, l’establiment d’incentius i l’acompanyament. Igualment, recomana la seva adaptació a les particularitats de les Ciències Socials i Humanes i la bibliodiversitat.
Precisament de bibliodiversitat tracta el quart capítol, referida aquesta a l’ús del plurilingüisme en comunicació científica. Prenent com a base una enquesta de 2020 amb diversos centenars de respostes entre editors, investigadors i traductors. Entre els desafiaments identificats es troben l’impuls d’un plurilingüisme equilibrat, sense abandonar l’anglès, però sense que això signifiqui que es converteixi en una llengua franca excloent. Per superar les barreres en la construcció col·laborativa de coneixement, s’aborda també la possibilitat de desenvolupar plataformes col·laboratives de traducció, concebudes com a infraestructures socials, interoperables i escalables, com a desafiaments incipients. Entre les recomanacions de l’informe, consten el reconeixement del plurilingüisme en la publicació, tant per la potenciació de les llengües minoritàries en la consideració de producció internacional, en la creació de xarxes de col·laboració, per promoure la interculturalitat i la inclusió.
El futur de l’escriptura acadèmica centra el cinquè capítol. Partint de nombroses entrevistes i casos d’estudi, alguns dels principals descobriments tenen a veure amb l’àmplia diversitat entre disciplines, fins i tot dins de l’àmbit social i humanístic, quant als modes d’escriptura. Això es veu reflectit, entre d’altres aspectes, en el diferent grau d’adopció tecnològica en la producció de treballs, en el seu format o en els mitjans seleccionats per a la seva publicació. La manca de competència digital és assenyalada com un dels desafiaments actuals. Sembla que impedeix un desenvolupament complet de l’escriptura en nombrosos casos. Això, a més, entronca amb la manca de valoració formal de cert tipus de formats de comunicació, la qual cosa els fa menys desitjables. A més, hi ha una actitud negativa cap a la publicació en obert mesurada pel pagament de taxes.
El capítol final està dedicat a l’avaluació de la qualitat dels resultats de recerca, amb el focus posat en l’avaluació d'experts. En aquest sentit, s’identifica aquest sistema d’avaluació com un reflex de les estructures de poder establertes que en certa manera les reforcen. S’aprecia de quina manera mitjans de bona reputació són capaços d’atraure bons revisors, mentre molts d’aquests es neguen a revisar per a d’altres mitjans de menor reputació. Alhora, els doctorands troben complicacions en la seva incorporació al sistema. S’al·ludeix també a l’afer del reconeixement de la tasca de revisió, més complicada quan és cega, encara que es percep com a necessària. Entre les recomanacions, destaquen la necessitat de comptar amb un sistema d’avaluació més constructiu (se cita el model de PLOS ONE), que sigui reconegut en l’avaluació i transparent en les seves pràctiques, que s’adopti i adapti a productes menys tradicionals. Pel que fa a les mètriques, s’adverteix de la necessitat de comptar infraestructures obertes per poder implementar mètriques d’avaluació responsables, millorar les pràctiques de «citabilitat», la interoperabilitat i per tant la visibilitat dels petits editors, i la combinació de «allò mètric» i «allò disciplinari» en els processos d’avaluació.
Una bona part de les recomanacions van adreçades directament a OPERAS i són formulades amb la intenció de la seva futura implementació.
