Versió per a imprimir
Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
The role of academic and research libraries as active participants and leaders in the production of scholarly research: a report on an RLUK scoping study (2021). Evidence Base. [Birmingham]: Birmingham City University; [Stoke-on-Trent]: RLUK; [Swindon]: Arts and Humanities Research Council. 70 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2021/07/RLUK-Scoping-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2021].
En les darreres dècades, la recerca científica s’ha tornat cada cop més interdisciplinària i col·laborativa. Al mateix temps, ha crescut l’interès per determinar el seu impacte institucional i social. Ambdós factors contribueixen a què les biblioteques universitàries participin de forma activa en la realització de projectes de recerca. En aquest context, el present informe, encarregat per Research Libraries UK —l’associació de biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit— i Arts and Humanities Research Council —un organisme públic britànic dedicat al finançament de projectes de recerca en humanitats—, té com a objectiu estudiar el paper de biblioteques, arxius i museus com a col·laboradors, i fins i tot líders, en el desenvolupament de tasques de recerca.
El treball combina dades quantitatives recollides a través d’una enquesta en línia a la qual van contestar 323 persones —majoritàriament treballadors de biblioteques, però també acadèmics— amb informació qualitativa recopilada en entrevistes i grups de discussió en els quals també van participar finançadors. De manera complementària, es van dur a terme una desena d’estudis de cas que serveixen per il·lustrar alguns dels resultats obtinguts en l’estudi.
L’anàlisi dels resultats s’organitza en cinc apartats: els beneficis que la col·laboració de personal bibliotecari en projectes de recerca aporta als agents implicats; les contribucions que realitza aquest personal; les formes que tenen d’implicar-se en els projectes; els reptes i barreres als quals s’enfronta; i els factors que faciliten la col·laboració.
En primer lloc, els resultats mostren que la immensa majoria dels bibliotecaris i acadèmics consideren que la implicació del personal de la biblioteca en la recerca és profitosa. Hi ha beneficis per als acadèmics —el personal bibliotecari aporta punts de vista diferents, ajuda a la sostenibilitat a llarg termini dels projectes un cop desapareix el finançament, etc.—, per a les biblioteques —millora el coneixement de les col·leccions entre els usuaris, s’incrementa la reputació de la biblioteca, etc.— i en l’àmbit personal —els bibliotecaris adquireixen noves destreses, guanyen reconeixement en el seu entorn laboral, etc.
En relació amb les contribucions que realitza el personal de la biblioteca en els projectes, l’elenc de competències que aporta és ampli: coneixements de preservació i digitalització de col·leccions; competències digitals —gestió de dades brutes, anàlisi de textos, creació de mapes digitals, etc.—; suport en la realització de cerques bibliogràfiques; competències comunicatives i xarxes de contactes útils per difondre els resultats dels projectes; coneixement d’altres departaments universitaris que poden col·laborar en la recerca, etc.
Dels resultats de l’enquesta es desprèn que un 24 % dels bibliotecaris i un 42 % dels acadèmics havien estat implicats durant els cinc anys anteriors en projectes de recerca conjunts. Les disciplines en les quals s’observava de forma més freqüent aquesta cooperació eren història, llengua i literatura, comunicació i biblioteconomia. De manera addicional, s’identificaven casos de col·laboració «informal» o no formalitzada en tasques de, per exemple, cerca bibliogràfica o assessorament en la gestió de dades de recerca.
El treball enumera els reptes i barreres que dificulten una major implicació del personal de la biblioteca en projectes de recerca. En primer lloc, està la percepció que els acadèmics tenen de la biblioteca, a la qual sovint observen com una proveïdora de serveis i no com un potencial col·laborador en la recerca. Una segona barrera es troba en la definició, sovint restrictiva, que els finançadors tenen del terme «recerca» (generalment associada a la creació de coneixement), la qual cosa limita les possibilitats de projectes conjunts. Un tercer element que juga en contra de la cooperació és la divisió que realitzen les universitats entre acadèmics i personal de serveis. Els participants també mencionen l’absència de suport institucional per implicar-se amb major ímpetu en aquestes tasques. Per exemple, mentre les universitats alliberen d’encàrrecs docents els acadèmics que realitzen recerca, difícilment el personal de la biblioteca pot deixar de banda altres activitats per dedicar més esforços a la recerca. Altres barreres fan referència a la manca de temps o de capacitació per a algunes tasques, la prioritat que s’atorga a d’altres missions, l’absència d’incentius i de reconeixement, etc.
A l’extrem contrari, l’estudi també identifica els factors que faciliten la participació del personal de biblioteca en la recerca i que afecten el personal —no només els seus coneixements, sinó també la seva actitud proactiva i la seva experiència—; les biblioteques —que, per exemple, haurien de definir en quines tasques poden implicar-se i en quines no, donar publicitat a les seves habilitats, etc., els acadèmics i els finançadors.
El treball finalitza amb tretze recomanacions adreçades a tots els agents implicats. Per citar dos exemples, els autors de l’estudi suggereixen que els finançadors de projectes en humanitats haurien de repensar la definició de recerca en les seves convocatòries, mentre que les biblioteques haurien d’aprofitar les oportunitats dels doctorats industrials i professionals per millorar la seva capacitació i confiança a l’hora de fer recerca.
Com a conclusió podem afirmar que, en un moment en el qual les biblioteques universitàries i de recerca estan sotmeses a una pressió creixent per demostrar la seva contribució a la missió institucional, la col·laboració en tasques de recerca pot ser un excel·lent camí per evidenciar el seu valor.
