El full de ruta digital: oportunitats i reptes per a la indústria editorial

Celaya, Javier; Rodeja i Gibert, Teia (2011). Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. (Les diagnosis de l'Observatori de Prospectiva Industrial; 8). 80 p. ISBN 978-84-393-8766-4. Disponible també en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/19%20-%20Industria%20i%20S.... [Consulta: 02/12/2011]. 

La indústria editorial constitueix un dels sectors productius més importants d'Espanya. No en va ocupa el quart lloc en l'àmbit mundial per importància de producció i facturació. En els tres últims anys ha anat cobrant importància creixent el sector dels continguts digitals, que segons l'últim informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, presentat en el fòrum FICOD el 23 de novembre de 2011, ha sobrepassat en importància l'analògic. Les dades mostren un sector en què les xifres augmenten exponencialment i el creixement és, per ara, permanent. Pel que fa els llibres electrònics, enfront dels 12.514 ISBNs concedits el 2009, el 2010 han ascendit a 18.500, produïts per petites i mitjanes editorials que aglutinen el 60% del mercat, i amb un significatiu 8,2% relatiu a l'autoedició, que s'incrementa en gairebé un 30% respecte a l'any 2009.

Serveixin aquestes dades per a contextualitzar la importància de l'estudi desenvolupat per Javier Celaya i Teia Rodeja que ve a unir-se als informes que, afortunadament, comencen a proliferar al voltant d'aquesta important àrea de negoci, un informe especialment rellevant ja que Catalunya agrupa més del 50% de les empreses del sector editorial i contribueix poderosament al seu desenvolupament, com posen de manifest els autors.

L'informe té un doble vessant. D'una banda fa un diagnòstic de la situació de l'edició electrònica a Catalunya, analitzant els diferents paràmetres que l'afecten i, per altra banda, realitza una anàlisi de les tendències del sector i dels reptes i oportunitats de futur que hauran d'afrontar els editors per ainvolucrar-se en els nous desenvolupaments.

S'analitzen els acceleradors del canvi en el sector editorial. S'identifiquen les variables externes que intervenen en l'acceleració del procés de digitalització, com ara la progressió en els projectes de caràcter institucional i privat, l'expansió del mercat amb un creixement permanent de les vendes, l'evolució dels dispositius de lectura amb l'aparició de smartphones i tablets, la millora en els sistemes d'accés, via wifi o 3G, i l'aparició de nous agents en la cadena de valor del llibre.

Entre aquests factors, els de caràcter tecnològic tenen una especial importància amb l'evolució de la tecnologia associada als dispositius de lectura, dotats de cada vegada més de millors prestacions i funcionalitats. A això cal afegir-hi la consolidació de plataformes de venda i distribució de llibres electrònics en què conflueixen els diferents agents que concorren en el sector editorial. Aquestes plataformes, assenyalen Celaya i Rodeja, han de potenciar els sistemes d'accessibilitat i proximitat amb l'usuari, tal i com es fan en els llocs d'Amazon, Barnes and Noble o Google ebookStore, han de simplificar el procés de consulta i adquisició d'obres, així com els sistemes de recomanació que s'hi vinculen, i han de diversificar l'oferta per a tot tipus de productes i formats, tal com es fa en les plataformes que estan marcant la tendència a nivell internacional. A més, han d'emprendre la seva expansió internacional, donades les possibilitats de negoci que encoratgen el sector digital no vinculat a la territorialitat, sinó a la llengua.

S'aborden igualment els aspectes claus en la digitalització, centrant-se en els formats (amb el problema de la manca d'estàndards compartits), el contingent del fons a digitalitzar, la negociació dels drets digitals, el finançament del procés, i l'elecció de la plataforma de venda i distribució, plantejant igualment la qüestió dels sistemes de protecció, DRM, i la seva repercussió en les estratègies de negoci editorial. 

El problema dels preus es planteja des de la perspectiva d'una situació ambigua en la qual encara no s'han desenvolupat els ajustaments oportuns per part del sector editorial, per falta d'experiències que puguin servir de referència i per les singularitats de la política de preus del mitjà, marcat per un IVA desproporcionat, un 18%, que contrasta amb el 4% fixat per al llibre en paper, cosa que perjudica qualsevol estratègia que pretengui ser competitiva en aquest terreny. De qualsevol manera l'element nuclear en l'oferta de llibres digitals és el desenvolupament de serveis associats, que juntament amb preus competitius li conferiran el valor afegit que ha de representar el llibre digital. 

L'informe fa una valoració dels diferents models de negoci, des dels que plantegen la venda directa de continguts, els que venen per subscripció, els de pagament per visió, els que plantegen l'accés obert als continguts, els que es desenvolupen al núvol, etc. A més, es deté en els models de negoci plantejats des del punt de vista educatiu, analitzant experiències com CourseSmart, CafeScribe, Flatworld VitalSource, Connect, Qbook, Nook Study, SpringerLink, etc., i aplicacions com Inkling. Potser el més nou en relació a models de negoci són els relacionats amb el cloud computing, o el cloud housting, dels que Amazon, Apple o Google han creat desenvolupaments de referència i que a Espanya compta amb experiències en actiu com les representades per 24Symbols, Amphibia o Musa a les 9.

Es tracta d'una visió molt completa de les diferents combinacions i particularitats de la venda i distribució de continguts digitals la qualitat dels quals és precisament la capacitat d'adaptar a contextos professionals i recreatius molt versàtils. 

Totes aquestes prestacions i desenvolupaments són pròpies del que en el següent capítol s'ha anomenat "La tecnologia com a servei". Abunda en aquells aspectes que fan del llibre electrònic un suport amb uns desenvolupaments autònoms i completament diferenciats del seu referent analògic, en definitiva, del que el particularitza com a producte, gràcies a la innovació tecnològica i al desenvolupament de prestacions de caràcter social i col·laboratiu. El punt crític en aquests desenvolupaments, com assenyalen els autors, és la necessitat que els editors es familiaritzin amb els nous desenvolupaments tecnològics i assimilin la lògica de la tecnologia 2.0. L'aparició de llibres enriquits, amb una capacitat d'integració multimèdia cada vegada més gran, dels que constitueixen un bon exemple els Vook, desenvolupats per Simon and Shuster, la lectura en streaming a través de sistemes d'accés en el núvol, a la qual s'ha al·ludit abans, la millora de connexió, la interoperabilitat, i els desenvolupament de lectura social, com Còpia, Rethink Books, BookGlutton, GoodReads, Entrelectores, aNobii i altres, representen les vies per la qual discorrerà l'edició en els propers anys. 

La introducció del full de ruta digital a les editorials implica un canvi de mentalitat, segons la qual l'editor ha de pensar el llibre d'una altra manera, produir d'una altra manera, distribuir i promocionar les obres d'una altra manera a com ho feia. Els reptes dels editors en el context digital són, com assenyalen Celaya i Rodeja, formació i informació. Han d'adquirir les habilitats i competències que els permetin optimitzar les prestacions i funcionalitats associades al context digital amb garanties d'èxit. Els editors han d'assimilar la cultura de la innovació inherent als nous mitjans, pensar en termes de la necessària renovació permanent, pensar en termes de la internacionalització de les seves activitats, adquirir les destreses vinculades amb la gestió del coneixement, que els permetran dotar els seus productes de visibilitat i projecció multiplataforma i, finalment, pensar en la tecnologia en termes de servei, d'aproximació al client i d'enriquiment de la seva participació en els processos de valoració dels productes. 

En definitiva, es tracta d'un estudi de caràcter prospectiu, sistemàtic i equilibrat que realitza un encertat diagnòstic dels reptes i oportunitats del sector editorial en l'àmbit digital i defineix els dos elements claus imprescindibles perquè es pugui emprendre aquest recorregut amb rigor i responsabilitat: formació i informació.