ARCA, repositori digital de la premsa històrica catalana

ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. http://www.bnc.cat/digital/arca/

Certament com l'arca de Noé, i Pere Quart poetitza amb el seu "Creguem-ho? Va, potser és veritat", però ARCA és ben real i tanmateix també providencial. El seu nom dual, acrònim d'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues és com un navili salvador per investigadors que facilita feina i indirectament ajuda a protegir el fons patrimonial de la nostra nació atenent l'accessibilitat tot preservant originals.

ARCA és al web de la Biblioteca de Catalunya i configura un espai de consulta fonamental per la nostra història contemporània. Ha esdevingut pàgina de referència imprescindible atenent que ofereix la consulta de revistes històriques en accés obert, de forma gratuïta i molt ben estructurada i preparada per lectura, còpia, reproducció impresa i totes les altres opcions que les noves tecnologies permeten. Com TDX o CBUC o RACÓ que és el primer que expliquem als alumnes perquè es belluguin bé per internet i no cerquin on no han de cercar.

Personalment, i durant sis mesos hem anat gairebé diàriament a repositoris d'arreu -de Trencadís- i de Madrid a Tortosa tot constant les grans diferències que hi ha entre ciutats, Lleida una de les més necessitades o potser no ho hem sabut trobar...

Ha estat preparant la cerca "La Mancomunitat, una mirada periodística" per la Diputació de Barcelona i hem visitat una vintena de repositoris que contenen premsa que tracta sobre la història de Catalunya. Per tant parlarem d'ARCA però forçosament l'hem d'ubicar amb altres repositoris.

Cal manifestar que a més de referència conté una molt ben triada selecció de capçaleres. Aquest és un gran punt fort. Els altres no són només el volum ja important de publicacions, fins i tot amb diaris, tot i que pocs, –Diari Català, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Poble Català - i algunes de les publicacions que són també les joies de la corona de la col·lecció aplegada –D'Ací, D'Allà, Destino, La Llumanera de Nova York, La Paraula Cristiana, Papitu, La Revista...-.

Cal valorar també elogiosament l'estructuració i les utilitats. Qui ho ha fet s'ha lluït amb escreix i podem manifestar que per l'usuari, a comparar-ho convido, és sens dubte la millor –no la més extensa però- de la dotzena de webs que ofereixen premsa històrica.

És pel seu conjunt, és a dir, pel nombre de prestacions que ofereix. Certament alguna té el motor de cerca molt més operatiu per l'usuari –Xarxa Arxius de Catalunya-, altres tindran moltes més publicacions –premsa històrica-... però el conjunt – és per golejada per ARCA.

Té punts, negres, per exemple, als diaris o setmanaris com La Campana o L'Esquella, costa d'accedir-hi a un número concret. Has d'anar del principi o final, de número en número. No té com el web d'ABC o La Vanguardia la cerca per dies. Com s'agraeix la caràtula o drecera per accedir a La Veu de Catalunya (LVC) (apareix escrivint al cercador "arca" i "La Veu de Catalunya") que indica els anys en portada i només cal clicar l'any que interessa i tot seguit les quinzenes. Un punt negre important són les absències dins una publicació. En revistes no n'hem trobat a faltar cap, si en diaris, per exemple, El Poble Català passa del 1 al 3 de maig de 1916 quan hem vist el dia 2 en paper a la mateixa Biblioteca de Catalunya o bé falten de gener i febrer de 1918 uns quants números, i l'absència modifica també la numeració que amb encert els documentalistes en posen dues, la real i l'escrita que com sabem els usuaris quasi mai coincideixen en diaris per les errades que tenen. A LVC amb una dilatada històrica caldria un repàs atès que les absències no sabem si són per censura o suspensió o bé per no conservació d'exemplars i la numeració no ajuda sempre a determinar-ho.

Caldria, doncs en els diaris un bon repàs, quan els pressupostos ho permetin, dia a dia i així afavorir l'usuari. Són petites taques que no poden enterbolir la constatació elogiosa del gran paisatge: qualitat de reproducció, alta resolució en la còpia i en la visualització, rapidesa en la reproducció, facilitat en entrar-hi, recursos a dojo, n'hi ha tants que gairebé cal una sessió introductòria o un tutorial. Millorable sempre com el cercador per dates que hem esmentat.

Tanmateix ARCA és la nostra pantalla al món i esdevé, com tantes altres plataformes similars a França, Itàlia, Mèxic... àdhuc països petits com Costa Rica que tenen febre per digitalitzar els seus continguts i ho fan amb un gran nivell. Sovint aquests repositoris són el primer contacte que hom té amb una cultura. Aleshores caldria que s'hi destinessin recursos perquè si ARCA ha fet el que ha fet i té molt de mèrit no hi ha dubte que altres publicacions esperen passar-hi i així l'usuari se'n beneficiarà. De L'Estevet a Xaloc, del Brusi a El Noticiero Universal i moltes d'altres cal que siguin considerades. També prioritzar les revistes d'altres llengües com les edicions en anglès o francès, per exemple, de Nova Iberia. Són només uns pocs números però premsa històrica de Madrid ja ha digitalitzat l'edició feta a Barcelona d'aquesta revista del Comissariat de Propaganda. En altres casos, com el Comunicat de premsa, també del Comissariat, conservat a diverses biblioteques i en cap col·lecció completa seria una de les més consultades. ARCA hauria però de revisar el criteri de considerar només la premsa conservada a la biblioteca i les col·leccions completes. El servei a vegades imposa fer de la necessitat virtut i oferir el que és té perquè, a vegades, no n'hi ha més. Si no ho fem així hem d'esperar que el Comunicat sigui digitalitzat per sis biblioteques? I per consultar-ho hem d'anar –al futur- a sis llocs?

A Madrid la seva Biblioteca nacional i l'hemeroteca municipal tenen publicacions digitalitzades i fins i tot de catalanes però el seu sistema de és igualment feixuc, si vols consultar El Imparcial has d'anar número a número igualment. La drecera que s'ha fet per la LVC l'haurien d'imitar però el que seria fonamental seria una pantalla única, almenys catalana, per a saber que Cervantes té premsa d'exili o que les biblioteques de Figueres o altres llocs tenen premsa digitalitzada. Qui coneix, fora de la UAB, el seu valuós fons amb dos centenars de títols DDD (Dipòsit Digital Documental)? Avui no pots anar a mig centenar d'adreces consultant una per una si tenen posem per cas Mirador o Meridià, no tothom sap que RACÓ té premsa viva ¡ àdhuc anterior a la guerra civil –Revista del Centre de Lectura de Reus- o publicacions clandestines com L'Hora de Catalunya –DDD, fons Viladot-. Un portal de referència seria molt d'agrair. Sap tothom fàcilment on consultar el diari Avui de la seva primera, i llarga etapa que arranca el 1976 fins fa molt poc? O bé on es troba La Humanitat o Justícia Social. Un portal de redistribució seria una operativa solució sense anar a Girona o a la fundació Irla o la Campalans.

ARCA ha arrancat amb bon peu i s'ha posicionat, des de fa quinze anys com una aportació d'orgull que mereix el reconeixement i la felicitació, cal que es millori, perfeccioni i, especialment, que ampliï, diaris i publicacions del riquíssim fons col·lectiu. Potser el criteri de considerar només la Biblioteca de Catalunya s'hauria de reconsiderar i, tot i la dificultat de sistemes incompatibles i de difícil o impossible harmonització si que s'hauria d'imposar una racionalització. Per què si l'AHCB té El Ciervo digitalitzat no el podem consultar en línia? A Madrid tenen dotzenes i dotzenes de diaris i posaran El Noticiero Universal si ací obliguem a anar a la biblioteca personalment. Totes les institucions haurien, i a l'Aula d'Història Diari de Barcelona, dedicà una profitosa jornada a la premsa digitalitzada, a la UPF on apareixen aquestes qüestions.

Els nostres estudiants d'història del periodisme o d'història de la comunicació, els usuaris que cada cop augmenten, el públic culte o l'ocasional, mereixen eines i no pot ser que estiguin de tan difícil accessibilitat i que pràcticament ho hagis de descobrir. Un portal de referència, i aquest és el repte de l'Hemeroteca Nacional de Catalunya amb la seva ARCA que pot esdevenir la pantalla principal del patrimoni hemerogràfic de Catalunya. Si no ho fa el poder central que constantment maldà per centralitzar i té els recursos ho farà.

Podem guanyar amb imaginació, col·laboració i sumant tantes iniciatives locals i comarcals, de centres d'estudi a arxius comarcals, de diputacions, ací excel·leix la de Barcelona amb un ric fons mentre d'altres malauradament no tenen ni els principals diaris històrics, i institucions diverses poden esdevenir col·laborades d'un projecte engrescador que seria un dels elements centrals.

Quan va aparèixer ARCA va posar la infraestructura catalana de primera línia, avui és generalitzat arreu Europa i fora, les plataformes de digitalització. Ara convindria el salt oferint tot el patrimoni, o el més rellevant i anar-lo enriquint anualment, en una tribuna que fos de referència i que aportés la major part o tots els contactes. La revista Debat Juvenil digitalitzada al web del Consell Nacional de la Joventut, com que és viva no és a ARCA, com que no és de acadèmica no és a RACO, com que no és comarcal no és a XAC. Un usuari que vulgui conèixer una revista dedicada a la joventut com la trobarà si no sap que existeix? I els exemples serien molt i molt nombrosos per l'afany de compartir el coneixement que tenim els catalans que estem avesats, i bibliotecàries i arxivers en saben un niu d'això, a treballar tot sols amb un estat que tradicionalment ha anat a la contra.

En altres detalls és d'agrair que es pugui importar en bloc un feix de pàgines, a vegades necessites consultar en un altre ordinador que vagi més de pressa que la pàgina a pàgina d'ARCA i altres repositoris, que no s'acaben mai, en canvi quan importes mig mes de cop pots mirar amb deteniment o amb rapidesa, depèn del cas, quan ho tens conservat al teu ordinador i després esborres per no ocupar memòria, un bon detall en canvi la "línia del temps" no és massa reeixida perquè no potser tindrà més facilitat si fos un simple pdf –que s'anés actualitzat- com el mapa del metro mentre ara quan estàs al 1916 no veus els títols i si veus els títols no veus els anys...Tanmateix detall millorable i insignificant a la qualitat, que no ens cansem d'elogiar del fons i la reproducció i ho diem després d'haver consultar milers de pàgines de mig centenar de publicacions.

ARCA amb 341 títols i un milió dos-centes mil pàgines ha introduït aquest gener de 2015 onze publicacions més i es ja la principal referència pel que fa a premsa històrica. Una plataforma excepcional per a una cultura, sense estat, també excepcional.

Tanmateix el que ens interessa molt d'ARCA és l'afany de compartir que té com a filosofia que la fa altament recomanable. I posarem un exemple negatiu. Ens interessa consultar un diari de Madrid, que es conserva només a la dita Biblioteca Nacional, perquè no dir-li Biblioteca Estatal i tots contents? Aquest diari és La Jornada (1918-1918) la seva particularitat és que fou inspirat, i potser patrocinat, s'ha d'investigar, per la Mancomunitat, un títol doncs emblemàtic. A Madrid el tenen microfilmat i diuen que si el vull consultar ves a passar uns dies a la corta. Tenint el carnet oficial de lector de la la seva biblioteca, essent funcionari espanyol, professor d'universitat, investigador reconegut, no permeten el préstec interbibliotecari. I no tenen previst digitalitzar-ho perquè té una vida curta. De què serveix que tinguin digitalitzat Empordà Federal, que és també digitalitzat a la Biblioteca Fages de Climent (i has d'entrar-hi a Figueres pel seu web i no pel general del XAC que té un mapa amb comarques desactivades però que per internet s'hi pots entrar). Tenir dues col·leccions d'Empordà Federal és un malbaratament de recursos públic. A Madrid haurien de començar digitalitzant els seus diaris encara que el pressupost sigui de tot l'Estat i si el tenen gros que traspassin a qui té una ARCA que no totes les autonomies en tenen amb la mateixa amplitud.

De què serveix que premsa històrica disposi de Mirador que també és al DDD de la UAB i també és a ARCA o Meridià que ho té igualment ARCA. En comptes de duplicar caldria que s'articulés una política de reproducció hemerogràfica que primés uns criteris que els professionals –arxivers i bibliotecàries- i usuaris professionals -historiadors i documentalistes- coneixem prou bé. ARCA és un exemple de com amb recursos limitats es treballa a fons per oferir un servei social que ultrapassi el marc dels especialistes.