Afegeix un nou comentari

Les col·leccions especials, la clau del futur de les biblioteques de recerca

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Laura Moré
Universitat de Girona
Biblioteca. Procés Tècnic
 

RLUK. (2014). Unique and Distinctive Collections: opportunities for research libraries. Recuperat 12 febrer 2015, a http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2014/12/RLUK-UDC-Report.pdf

Al llarg de la seva història les biblioteques de recerca han anat reunint materials molt diversos que, per la seva raresa o singularitat, han estat anomenats "col·leccions especials". En molts casos, la manca d'estàndards per a la seva descripció, la seva naturalesa complexa i l'escassetat de personal amb la formació necessària per processar-los els ha relegat a la invisibilitat del racó d'un magatzem polsegós.

El fenomen de la digitalització i de la creació de repositoris que permeten de manera fàcil la publicació en línia de continguts, han suposat una nova oportunitat per a aquests materials i els ha tornat a posar d'actualitat. També, dins la conjuntura econòmica actual, en què les institucions públiques han vist els seus pressupostos retallats i han de competir amb molts més competidors per a les cada cop més escasses fonts de finançament externes, les biblioteques volen marcar la diferència amb allò que les fa úniques i especials i és aquí on entren en joc les col·leccions especials.

Així doncs, el RLUK, l'entitat que representa les biblioteques de recerca de Gran Bretanya i Irlanda, va dedicar una de les línies de treball del seu pla estratègic 2011-14 a explorar de quines maneres les biblioteques poden maximitzar el potencial i l'impacte de les col·leccions especials1.

El RLUK, a partir del treball de camp d'Allison Cullingford, ha elaborat un informe que reuneix la feina realitzada per aquesta línia de treball i que també es basa en els resultats d'un estudi realitzat per OCLC2 i RLUK sobre les col·leccions especials i els arxius a Gran Bretanya i Irlanda i en l'informe Hidden Collections3, així com en la literatura publicada sobre el tema i les aportacions dels membres de la comunitat UDC.

L'objectiu de l'informe és crear debat al voltant de les col·leccions especials i proporcionar un full de ruta que permeti aconseguir una major conscienciació del potencial d'aquests materials per donar suport als objectius de les biblioteques acadèmiques i de les institucions en les que s'emmarquen. I això ho fa, en primer lloc, proposant una definició d'UDC (Unique and Distintinctive Collections, i.e., Col·leccions Distintives i Úniques), un terme més ampli que el clàssic "Col·leccions especials", que hauria de permetre unificar criteris, identificar-les clarament i facilitar la presa de decisions en la planificació estratègica: "a collection that, regardless of format or location within an institution, derives significance from interest to research, teaching or society through its association with a person, place or topic, such as to distinguish the constituent items from similar items which may exist elsewhere".

Després, l'informe examina de quina manera poden contribuir les UDC a assolir la missió institucional, per exemple, ajudant a millorar els rànquings de recerca o fent les universitats més atractives per a estudiants i investigadors.

L'informe explora els reptes de gestionar i desenvolupar les UDC a nivell estratègic, analitzant el seu ús i impacte des de cinc perspectives diferents: la recerca, l'aprenentatge de l'estudiant, el compromís amb la ciutadania, la col·laboració amb el sector empresarial i les fonts de finançament i ingressos. Tot això, il·lustrat amb destacats exemples de bones pràctiques i d'innovació.

Així mateix s'aborden els reptes de l'espai i el personal i les seves competències. Les UDC necessiten espai d'emmagatzematge, expositiu, de treball, de conservació, per a la docència i per a la recerca, sense oblidar l'espai virtual. Es necessari conèixer les col·leccions, valorar la seva idoneïtat dins la institució i plantejar-se possibles solucions com la transferència a d'altres biblioteques o la creació de magatzems cooperatius.

Pel que fa al personal s'observa una manca d'especialització que cal superar invertint en formació perquè el personal adquireixi les noves competències necessàries i creant equips multidisciplinars amb agents de dins i fora de les biblioteques.

Al final s'ofereixen unes recomanacions que s'articulen al voltant de les aliances estratègiques a nivell local (per ex., amb facultats i departaments per introduir l'ús de les fonts primàries en la docència) i de la cooperació a nivell nacional. Algunes de les idees més destacades són la necessitat d'avaluar la significació de les col·leccions en termes de vàlua per a la institució que els custodia i d'acord amb les propietats d'úniques i distintives.

S'evidencia la necessitat d'unes mètriques per avaluar l'impacte i l'ús. Una altra qüestió important són els nascuts digitals i els paquets de dades, que segurament esdevindran les UDC del futur i que necessiten des d'ara mateix polítiques per a la seva gestió que garanteixin la seva preservació a llarg termini.

La digitalització és bàsica per a l'ús de les UDC perquè l'usuari ho vol poder-ho consultar tot en línia. S'ha de seguir treballant en aquesta línia, establint prioritats, buscant aliances a tots els nivells i sent molt creatius a l'hora de buscar noves fonts de finançament o donant nous usos a les UDC, amb la tecnologia com a peça fonamental.

Aquest informe pretén ser una eina de treball per als directors de biblioteques, els responsables de col·leccions especials i el RLUK que potencii la cooperació i sigui una font d'inspiració de noves iniciatives, que es podrien compartir en la futura pàgina web del UDC Hub4.

La conclusió és que les UDC són una oportunitat que les biblioteques de recerca no poden deixar escapar i, malgrat que l'informe es centra en Gran Bretanya i Irlanda, les UDC o col·leccions especials, tant li fa la denominació, són una qüestió comuna a totes les biblioteques de recerca. Les recomanacions de l'informe són perfectament extrapolables a d'altres països com, per exemple, el nostre.

Aquest exercici tan exhaustiu d'autoanàlisi, d'anàlisi de l'entorn i de traçat d'un full de ruta apuntant les possibles futures línies de treball és un exercici molt necessari que ens hauríem de plantejar molt seriosament perquè potser en depèn el futur de les nostres biblioteques, tan qüestionat en els darrers temps.

En l'absència d'un informe propi l'UDC Report5 és una magnífica eina de treball per veure cap a on han d'encaminar les passes les nostres biblioteques universitàries.


1. RLUK. (2015). Promoting unique and distinctive collections. Recuperat 1 març 2015, des de http://www.rluk.ac.uk/strategicactivity/strategic-strands/udc/
2. Dooley, J. M., Beckett, R., Cullingford, A., Sambrook, K., Shepard, C., Worrall, S. (2013). Survey of Special Collections and Archives in the UK and Ireland. Recuperat 2 març 2015, a http://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2013/2013-01.pdf. Hi ha la ressenya del BlokdeBiD http://www.ub.edu/blokdebid/ca/comment/reply/382
3. Mertens, M., García-Ontiveros, D., Cullingford, A., Jeskins, L. (2012). Hidden Collections: report of the findings of the RLUK Retrospective Cataloguing Survey in association with the London Library. Recuperat 2 març 2015, a http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2014/02/RLUK-Hidden-Collections.pdf
4. RLUK. (2015). UDC Hub. Recuperat 2 març 2015, des de http://www.rluk.ac.uk/udc/
5. Al BlodkeBiD vam ressenyar l'informe de la UAB http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/un-llibre-singular-en-el-nostre-paisatge-les-col%C2%B7leccions-les-biblioteques-de-la-uab