accés obert

Gema Santos
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Open educational resources: global report (2017). Burnaby: Commonwealth of Learning. 77 p. Disponible a: <http://oasis.col.org/bitstream/handle/11599/2788/2017_COL_OER-Global-Rep.... [Consulta: 08/04/2018].

Durant els quinze anys d’existència dels open educational resources (OER), des del seu sorgiment formal al fòrum de la UNESCO de 2002 a París, el moviment ha anat guanyant terreny i s’ha expandit de manera notable. El concepte de recursos educatius oberts inclou tots aquells materials d’aprenentatge i recerca en qualsevol suport que siguin de domini públic o es difonguin amb una llicència oberta que hi permeti l’accés gratuït, com també l’ús, l’adaptació i la redistribució per d’altres sense cap restricció o amb restriccions limitades (UNESCO, 2002). El punt culminant del moviment educatiu obert va ser l’aprovació de la Declaració OER de París de 2012¹, durant el I Congrés Mundial d’OER de la UNESCO, des d’on es va fer una crida als governs del món per donar suport al desenvolupament dels OER (UNESCO, 2012). La següent fita important, representada pel full de ruta col·laboratiu OER strategy development (Allen et al., 2015), va identificar estratègies específiques per aconseguir l’adopció real dels recursos educatius oberts. L’informe que avui ens ocupa, generat amb motiu de la celebració del II Congrés Mundial d'OER (Eslovènia, setembre de 2017), correspondria a un tercer estadi del moviment, que pretén dibuixar l’estat de la qüestió actual dels OER, de manera global i en relació a les bases anteriors.

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Luther, Judy (2018). “The Evolving institutional repository landscape.”
Choice white paper, no. 1. Disponible a: <http://choice360.org/librarianship/whitepaper>. Consulta: [15/02/2018].

Next generation repositories: behaviours and technical recommendations of the COAR. Next Generation Repositories Working Group (2017). Disponible a: <https://www.coar-repositories.org/files/NGR-Final-Formatted-Report-cc.pdf>. Consulta: [15/02/2018].

Els dos informes que es referencien tot seguit fan una anàlisi de cap a on evolucionen els repositoris i quines serien les seves característiques en un futur proper. Els textos provenen d’orígens diferents però convergeixen en molts dels seus continguts, sobretot en els relacionats amb la interoperabilitat, amb la necessitat d’utilitzar estàndards existents i en la creació d’una xarxa mundial de repositoris a l’estil del núvol de linked open data.

The evolving institutional repository landscape inaugura un seguit d’articles de recerca que va publicar Choice (servei de publicacions de l’Association of College and Research Libraries) l’objectiu del qual és el de facilitar una reflexió i informació sobre alguns temes rellevants per a la comunitat de biblioteques acadèmiques.
En aquesta primera entrega, l’autora fa una anàlisi dels repositoris institucionals i del paisatge on s’integren basat, d’una banda, en la bibliografia existent, en entrevistes amb bibliotecaris i amb líders de la indústria de la informació, i, de l’altra, en les dades obtingudes d’una enquesta oberta que va rebre al voltant de 150 respostes, principalment d’institucions acadèmiques americanes.

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Johnson, Rob; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Pinfield, Stephen; Jubb, Michael (2017). Towards a competitive and sustainable open access publishing market in Europe: a study prepared for the OpenAIRE 2020 project, on behalf of the European Commission. [S. l.]: Research Consulting: OpenAIRE.  Disponible a:
https://blogs.openaire.eu/wp-content/uploads/2017/03/OA-market-report-28.... [Consulta: 16/04/2017].

Des de la seva primera formulació, el 2001, en forma de carta oberta en la qual es demanava suport als científics, el moviment de l’accés obert no ha deixat de guanyar adeptes. El que llavors podia semblar una petició ingènua per a eliminar les barreres per accedir a la producció científica mundial s’ha consolidat com un dret (que la recerca finançada públicament pugui ser usada públicament) i una necessitat (la de millorar la qualitat de la recerca a través de l’accés universal als seus productes).