Versió per a imprimir
Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Luther, Judy (2018). “The Evolving institutional repository landscape.”
Choice white paper, no. 1. Disponible a: <http://choice360.org/librarianship/whitepaper>. Consulta: [15/02/2018].
Next generation repositories: behaviours and technical recommendations of the COAR. Next Generation Repositories Working Group (2017). Disponible a: <https://www.coar-repositories.org/files/NGR-Final-Formatted-Report-cc.pdf>. Consulta: [15/02/2018].
Els dos informes que es referencien tot seguit fan una anàlisi de cap a on evolucionen els repositoris i quines serien les seves característiques en un futur proper. Els textos provenen d’orígens diferents però convergeixen en molts dels seus continguts, sobretot en els relacionats amb la interoperabilitat, amb la necessitat d’utilitzar estàndards existents i en la creació d’una xarxa mundial de repositoris a l’estil del núvol de linked open data.
The evolving institutional repository landscape inaugura un seguit d’articles de recerca que va publicar Choice (servei de publicacions de l’Association of College and Research Libraries) l’objectiu del qual és el de facilitar una reflexió i informació sobre alguns temes rellevants per a la comunitat de biblioteques acadèmiques.
En aquesta primera entrega, l’autora fa una anàlisi dels repositoris institucionals i del paisatge on s’integren basat, d’una banda, en la bibliografia existent, en entrevistes amb bibliotecaris i amb líders de la indústria de la informació, i, de l’altra, en les dades obtingudes d’una enquesta oberta que va rebre al voltant de 150 respostes, principalment d’institucions acadèmiques americanes.
L’informe comença amb els reptes i oportunitats que brinden els repositoris i la dificultat que suposa la participació dels investigadors en el dipòsit dels documents. També ressalta el potencial dels repositoris per a allotjar no només els documents habituals de la comunicació científica, com ara articles de revista i llibres, sinó aquells productes que poden resultar del cicle de vida de la recerca: imatges, datasets, notes de laboratori, àudios, vídeos... Existeixen temes recurrents com la interoperabilitat entre sistemes propis i externs a la institució, la curació i preservació de continguts, la integració de les dades vinculades a les recerques... La utilització de mètriques per a l’anàlisi de l’ús del repositori també ocupa un apartat de l’informe on es menciona l’esforç conjunt de diverses institucions per crear el portal RAMP (Repository Analytics and Metrics Portal) per evitar un recompte en les visites per excés dels robots i per defecte en les descàrregues. S’assenyala, també, la diversitat de rols o perfils del personal associat als repositoris, tecnològics, de gestió, de preservació i de publicació; en síntesi, aquests rols reflecteixen també el paper canviant de les biblioteques.
L’ecosistema natural dels repositoris requereix una tecnologia que contribueixi a una gran part del cost dels repositoris. Una forma d’abaratir aquests costos és actuant de forma consorciada, no només en recursos sinó en el personal dedicat al repositori que pot provenir de departaments diferents.
Els CRIS (Current Reseach Information Systems) i el seu potencial per a la creació de perfils del professors i investigadors emprant identificadors únics és un altra possibilitat per a integrar la producció científica amb informació administrativa, com per exemple el compliment dels mandats d’accés obert.
L’informe acaba amb una reflexió sobre la importància de conèixer els projectes i esforços relatius a la creació d’una xarxa de repositoris que satisfaci no només les necessitats de la comunitat acadèmica, sinó que vagi cap a alguna cosa més enllà, cap a una mirada global.
L’abril de 2016, la COAR (Confederation of Open Access Repositories) va crear el Next Generation Repositories Working Group per identificar les principals funcionalitats que definirien la propera generació de repositoris, com també les arquitectures i les tecnologies requerides per a la seva posada en marxa. Next generation repositories presenta els resultats del treball realitzat per aquest grup en l’últim any i mig, i descriu 11 actuacions per a la propera generació de repositoris, com també les tecnologies, estàndards i protocols que facilitaran el desenvolupament de nous serveis creats amb els repositoris, incloses les xarxes socials, la revisió d’experts, les notificacions i les mètriques d’ús.
Els principis sobre els quals es fonamenta aquest informe estan basats en la diversitat, la inclusió, la sostenibilitat i interoperabilitat i es regeixen per unes premisses: centrar-se en els recursos, no només en les metadades, usar tecnologies web estàndard sempre que sigui possible, evolució en lloc de revolució, ús d’estàndards i directrius existents en lloc de noves i complicades configuracions, i integració de les eines o desenvolupaments en els sistemes ja emprats pels usuaris.
La futura generació de repositoris donarà accés a diferents fonts, articles, preprints, datasets, imatges, programaris, etc. Estaran centrats en els objectes o fonts identificats inequívocament per la seva URL. Sobre aquests objectes es construirà una capa enriquida de serveis afegits. Les noves generacions de repositoris conformaran una xarxa amb connexions i enllaços entre els seus diferents recursos, i permetran el desenvolupament de serveis compartits. Els seus continguts no seran estàtics, permetran comentaris, diferents versions, enllaços entre diferents continguts, i no esperaran a ser recol·lectats, sinó que seran ells els qui es comuniquin amb d’altres sistemes per oferir les seves novetats. En síntesi, aquestes són algunes premisses i objectius vers els quals es dirigeix OpenAire Advance, la nova era d’OpenAire.
Tenint en compte que les tecnologies evolucionen ràpidament, aquest grup de treball anirà incorporant a Github les accions i recomanacions proposades per poder rebre els comentaris o suggeriments de la resta de la comunitat vinculada, d’una manera o altra, als repositoris. També s’ha creat una web pròpia per a la difusió dels principis dels repositoris del futur (vegeu: http://ngr.coar-repositories.org/).
