José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant
SCONUL Technology and Markets Group (2025). The modern library: technology-enhanced library spaces. London: SCONUL. <https://www.sconul.ac.uk/knowledge-hub/library-technologies/the-modern-library-technology-enhanced-library-spaces/>. [Consulta: 04/08/2025].
SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.
Recordem que SCONUL, la Societat de Biblioteques Universitàries, Nacionals i Universitàries (Society of College, National and University Libraries), és una associació professional de biblioteques acadèmiques i d'investigació del Regne Unit i Irlanda. Es podria assimilar a la nostra REBIUN, però hi ha grans diferències organitzatives i més aviat va ser una font d'inspiració per al seu naixement. Es tracta d'una organització molt veterana, ja que compta amb 75 anys, i al llarg d'aquest temps ha anat integrant diverses tipologies d'universitats (politeècniques, col·legis universitaris), fins a arribar a 196 membres.
SCONUL manté una línia de treball constant sobre els espais bibliotecaris, com per exemple amb els Library Design Awards, nascuts el 1973 i que tenen lloc cada tres anys. No es tracta d'un premi arquitectònic stricto sensu, sinó que «el seu objectiu és fomentar les bones pràctiques en la planificació i el disseny de biblioteques i reconèixer els exemples més destacats de disseny avantguardista. Els premis s'atorguen en funció del disseny funcional dels edificis i el seu caràcter transformador, més que pels seus mèrits purament arquitectònics». (SCONUL, s.a.)
Amb aquests antecedents sorgeix aquest estudi, que s'inscriu en una corrent de preocupació per l'evolució dels espais, compartida per les biblioteques acadèmiques d'arreu del món. Per exemple:
-
L'últim informe de tendències en biblioteques universàries de l'ACRL (2024), assenyalava els espais de manera directa en cinc tendències (Disrupting and Reconceiving Collection Practices; Post-pandemic Workplace and Hybrid Work Environments; Makerspaces and Tech Spaces; Supporting Student Well-being Post-pandemic);
-
New Model Library, de OCLC (Connaway, et al., 2021)1 va constatar la importància permanent i fins i tot renaixent dels espais com a conseqüència de la pandèmia. La mateixa organització, a través d'un altre informe basat en enquesta (*Redefinir l'experiència bibliotecària*, Connaway, et al., 2023), assenyalava que les biblioteques oferiran cada vegada més els seus espais com un servei.
-
A més, REBIUN dedica una de les seves àrees de l'actual Línia 1 del seu V Pla Estratègic als espais,2 seguint el camí assenyalat per les darreres Jornades CRAI de 2023.
Aquesta proposta de SCONUL mostra bones pràctiques de desenvolupament d'espais bibliotecaris acadèmics del seu àmbit. Es pot dir que segueix la línia de les publicacions del LIBER Architecture Working Group, però centrant-se en espais millorats a través de la tecnologia i amb un caràcter menys descriptiu, dirigit a assenyalar els beneficis i dificultats d'aquestes transformacions. En altres paraules, no es tracta de plànols detallats ni de llistes exhaustives d'equipaments, sinó de presentar què s'ha implementat, per què, les seves limitacions i els seus resultats.
L'estudi té l'objectiu de respondre a la qüestió: Com és una biblioteca acadèmica moderna? Per fer-ho, es recullen una sèrie d'espais innovadors quant al seu disseny i execució. Són llocs que proporcionen accés als últims equips tecnològics, tant de maquinari com de programari, en laboratoris multimèdia i espais de creació (makerspaces i similars).
Igualment, es pretén proporcionar exemples inspiradors per aconseguir el suport en el desenvolupament d'aquests nous espais que, òbviament, suposen un alt cost per a les finances de les universitats.
La creació de pòdcasts, és a dir, continguts gravats en àudio de manera aparentment espontània i natural, com una conversa, difosos mitjançant canals en línia, ha esdevingut una nova forma de comunicació. La seva agilitat i la simplicitat tècnica a l’hora d’elaborar-los n’han fet un producte atractiu, tant per als seus creadors, com per als oients. Una altra cosa és la seva perdurabilitat en el temps, però això ja és una altra qüestió. No deixa de ser, de fet, un reportatge realitzat en un moment determinat.
L’informe Libraries & Well-Being: A Case Study from The New York Public Library , publicat el 2024, és fruit de la col·laboració entre la Biblioteca pública de Nova York i The Humanities and Human Flourishing Project de la Universitat de Pennsilvània, i es centra en l’estudi transversal dels factors que afavoreixen el benestar de les persones i les comunitats, enteses aquestes com a institucions cíviques que treballen pel bé públic.
El seminari “
Torna una nova edició de l’informe hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració. 
